Paremiologia catalana comparada digital

Quan ja és vingut el dany, és en va parlar d'antany

24 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1796.

Quan és vingut el dany es parla d'antany

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de moral», p. 1156. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 405. Edicions 62.

Aprés ques vingut lo dany, / es en vá parlar d'entany

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 14. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Cuand es ja vingud lo dany es en va parlar de antany

1 font, 1839.
Ref. que repren las cosas fètas desprès de tèmps ó passada la ocasió.
Equivalent en castellà: Al asno muerto la cebada al rabo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dany», p. 623. Impremta de Josep Torner.
Ref. que repren las cosas fètas desprès de tèmps ó passada la ocasió.
Equivalent en francès: Après nous la fin du monde.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dany», p. 623. Impremta de Josep Torner.
Ref. que repren las cosas fètas desprès de tèmps ó passada la ocasió.
Equivalent en italià: Morto Martino, giunse il chirurgo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dany», p. 623. Impremta de Josep Torner.
Ref. que repren las cosas fètas desprès de tèmps ó passada la ocasió.
Equivalent en llatí: Nullum in praeteritis remedium.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dany», p. 623. Impremta de Josep Torner.

Puix que ha vingut el dany és en va parlar d'antany

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIX. El pas del temps. El temps», p. 140. Pagès Editors.

Puix que ha vingut l'any és en va parlar d'antany

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIX. El pas del temps. El temps», p. 140. Pagès Editors.

Quan és ja vingut el dany, és en va parlar d'antany

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 15», p. 451. Columna Edicions.

Quan és ja vingut lo dany, és en va parlar d'antany

1 font, 2001.
Aforismes de Carles i Amat, no recollits per Ros, que figuren al DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 108. Revista Caplletra.

Quan es vingut el dany, es en vá parlar d'antany

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/101/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan és vingut el dany, es parla d'antany

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 16», p. 452. Columna Edicions.

Quan és vingut lo dany / es parla d'antany

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Antany», p. 225. Edicions Polígrafa.

Quan ja és vingut el dany, és en va parlar d'antany

1 font, 1993.
Es diu per significar que en les contrarietats o equivocacions, la cosa més pràctica és buscar-hi remei, per solucionar-ho o evitar-ho novament, i recomana deixar-se de lamentacions que no condueixen a res.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «837 Dany», p. 124. Institut Menorquí d'Estudis.

Quan ja és vingut el dany, és quan es parla d'antany

1 font, 2007.
Sinònim: Quan el pet ja és fora no cal estrènyer el cul.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «476», p. 140. Garsineu Edicions.

Quan ja és vingut es dany, és en va parlar d'antany

1 font, 1984.
Temps passat, no resol res.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Temps», p. 276. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Quan ja es vingut lo dany, es en va parlar d'antany

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 103. Editorial Rourich.

Quan ya tením el dany o s'en va, parla d'antany

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 226. Editorial Arte y Letras.

Quand es ja vingud lo dañ es en va parlar d'antañ

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Al asno muerto la cebada al rabo | Después de vendimias cuévanos.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 657. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Quand es ja vingut lo dany, es en va parlar d'antany

1 font, 1803.
Sinònim: V. Tocar á temps despues de haber caygut la pedregada.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Antany», p. 44.

Quant es ja vingut lo dany es en va parlar de antany

1 font, 1919.
Equivalent en castellà: Al asno muerto la cebada al rabo.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «A», p. 2. Manuscrit.

Quant es ja vingut lo dany, / es en va parlar de antany

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 13. Imprempta de Carlos Latrobe.