Paremiologia catalana comparada digital

Qui es lloga sos plaers ven

25 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1805.

Qui es lloga, els seus plaers se joga

3 fonts, 1926.
Vol dir que el qui està al servei d'altri no pot fer el que vol.
Lloc: Rosselló, Empordà, Garrotxa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Llogar Refr. b)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1133. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 71. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.

Qui s' lloga sos plers se ven

2 fonts, 1839.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Prosodia. De las figuras gramaticales ortográficas. Ejemplos en que se ven usadas dichas figuras», p. 290. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Equivalent en castellà: Quien sirve no es libre.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 661. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

El qui es lloga, ven son plaer…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Celui qui se loue, vend son plaisir…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 59. Sport-Entraide-Amitié.

Qui 's lloga, sos plers se joga

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Sirve á señor, y sabrás de dolor.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 233. Imp. de J. Horta.

Qui es lloga els seus plets es lloga

1 font, 1927.
Dites varies. Dites que ens recorden les feines del camp. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1927): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1001/0019 «Cicle anual festiu, dites, treballs - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1351696». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui es lloga sos plaers ven

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'alegria», p. 101. Pagès Editors.

Qui es lloga sos plers ven

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La compravenda», p. 80. Pagès Editors.

Qui es lloga, els seus plaers joga

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui loue ses services, risque ses plaisirs.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Alegria i ball / Joie et danse», p. 252. Robert Morel Editeur.

Qui es lloga, els seus plaers lloga

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Govern», p. 217. Edicions Tres i Quatre.

Qui es lloga, sos plaer se juga

1 font, 2004.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral. Vicis i virtuts», p. 59. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Qui es lloga, sos plaers ven

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Alegria», p. 175. Edicions Tres i Quatre.

Qui es lloga, sos plers se joga

1 font, 1992.
Sinònim: Qui soldada pren, sos plaers se ven.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2244», p. 219. Columna Edicions.

Qui es lloga, sos plers se ven

1 font, 1926.
Vol dir que el qui està a les ordes d'altri no té la llibertat que voldria.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Plaer o pler Refr. e)». Editorial Moll.

Qui s' lloga, sos plers se ven

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Quien sirve no es libre.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pler», p. 201.
Equivalent en llatí: Non est liber famulus addictus domini servitio.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pler», p. 201.

Qui s' lloga' sos plers se ven

1 font, 1805.
Sinònim: V. Llogar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Véndrer», p. 404.

Qui-s lloga, sos plahers ven

1 font, 1900.
Sinònim: Qui té lo cul llogat, no sèu con vol (o no pot seure allà hon vol).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «LL», p. 57. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui's lloga sos plers se ven

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Quien sirve no es libre.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llogar», p. 57.
Equivalent en llatí: Non est liber famulus addictus domini servitio.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llogar», p. 57.

Qui's lloga sos plers ven

1 font, 1883.
Sinònim: Qui te'l cul llogat no seu quan vol.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 36. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui's lloga, sos plers vend

1 font, 1900.
Bon pler es, guanyarse dignament la vida.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 120. Editorial Rourich.

Quis lloga sos plers se ven

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Snsèresisyi sinalefa del pronom Se. Ab lo relatiu qui, que», p. 196. Web.