Qui grata on li pruu no fa agravi a ningú

14 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1759.

Lo quis' grata aont li pru / no fa agravi á ningú

1 font, 1759.

Mès qui grata ahont li pru, / no fá agravi à ningú

1 font, 1880.

Lloc: Rosselló.

Qui es grata on li pruu, no fa mal a ningú

1 font, 1993.

Qui grata a on li pru, no fa mal a ningú

1 font, 1992.

Qui grata ahont li pru no fa agrafi à ningú

1 font, 1919.

Lloc: Selva.

Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «G», p. 28. Manuscrit.

Qui grata ahònt li pru, no fa agravi á ningú

1 font, 1847.

Exp. que algú tè motiu de queixarse.

Equivalent en castellà: Alla va la lengua, do duele la muela.

Qui grata aont li pru, no fa agravi a ningú

1 font, 1900.

Equivalent en francès: Qui s'y frotte, s'y pique.

Qui grata on li pruu no fa agravi a ningú

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. La llibertat», p. 127. Pagès Editors.

Qui grata on li pruu, / no fa agravi a ningú

1 font, 1969.

Equivalent en francès: Qui se gratte où ça lui démange, / n'offense personne.

Lloc: Catalunya del Nord.

Qui s'esgarrapa allà on li pruu, / no fa mal a ningú

1 font, 1969.

Equivalent en francès: Qui s'égratigne là où ça lui démange, / ne fait mal à personne.

Lloc: Catalunya del Nord.

Qui s'esgarrapa allà on li pruu, no fa mal a ningú

1 font, 2008.

Es diu a la bella villa catalana de Rubí, significant que el que té picor que es grati.

Lloc: Rubí (Vallès Occidental).

Qui's grata ahont li pru no fa mal á ningú

1 font, 1868.

Qui's grata hont li pru, no fa mal á ningú

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 32. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui-s grata hon li pruu, no fa mal a ningú

1 font, 1900.