Paremiologia catalana comparada digital

Qui grata on li pruu no fa agravi a ningú

21 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1759.

Qui s'esgarrapa allà on li pruu, no fa mal a ningú

2 fonts, 1926.
Sinònim: Qui s'esgarrapa allí on li fa picor, guanya quaranta dies de perdó.
Lloc: Rubí.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Esgarrapar Refr». Editorial Moll.
Es diu a la bella villa catalana de Rubí, significant que el que té picor que es grati.
Lloc: Rubí (Vallès Occidental).
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Refranys», p. 357. Editorial Moll.

Lo quis' grata aont li pru / no fa agravi á ningú

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 12. Joan Jolis, Estamper.

Mès qui grata ahont li pru, / no fá agravi à ningú

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 99. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui es grata on li pruu, no fa mal a ningú

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 120. Seuba Edicions.

Qui grata a on li pru, no fa mal a ningú

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 507», p. 727. Columna Edicions.

Qui grata ahont li pru no fa agrafi à ningú

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «G», p. 28. Manuscrit.

Qui grata ahònt li pru, no fa agravi á ningú

1 font, 1847.
Exp. que algú tè motiu de queixarse.
Equivalent en castellà: Alla va la lengua, do duele la muela.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Gratar», p. 16. Agencia Médica Catalana.

Qui grata aont li pru no fa agravi a ningu

1 font, 1911.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1911): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VII. Manresa, janer-febrer de 1911, núm. 47», p. 119. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui grata aont li pru, no fa agravi a ningú

1 font, 1900.
Equivalent en francès: Qui s'y frotte, s'y pique.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 395. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui grata el que li pruu, no deu res a ningú

1 font, 2000.
Pruir. Verb en desús equivalent a coure, picar.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 94. Ajuntament de l'Escala.

Qui grata on li pru no fa mal a ningú

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui grata on li pru, / no fa mal a ningú

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gratar», p. 184. Edicions Polígrafa.

Qui grata on li pru, no fa mal a ningú

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pruir Refr. b)». Editorial Moll.

Qui grata on li pruu no fa agravi a ningú

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. La llibertat», p. 127. Pagès Editors.

Qui grata on li pruu, / no fa agravi a ningú

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui se gratte où ça lui démange, / n'offense personne.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 404. Robert Morel Editeur.

Qui grata on li pruu, no fa agravi a ningú

1 font, 1926.
Significa que és ben lícit que cadascú procuri atendre a les necessitats pròpies.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gratar Refr. d)». Editorial Moll.

Qui s'esgarrapa allà on li pruu, / no fa mal a ningú

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui s'égratigne là où ça lui démange, / ne fait mal à personne.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 182. Robert Morel Editeur.

Qui-s grata hon li pruu, no fa mal a ningú

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «G», p. 51. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui's grata ahont li pru no fa mal á ningú

1 font, 1868.
Briz, Francesch Pelayo (1868): Calendari catalá del any 1868, p. 80. Joan Roca y Bros, Editor.

Qui's grata hont li pru, no fa mal á ningú

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 32. Llibreria d'Alvar Verdaguer.