Paremiologia catalana comparada digital

Qui no la fa de pollí, la fa de rossí

36 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1877.

Qui no la fa de pollí, la fa de rossí

8 fonts, 1998.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La vellesa», p. 33. Pagès Editors.
Ho deia la meva àvia Maria, nascuda al 1903... dels homes que s'«explaiaven» fora de casa.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Correu / Marín, Mireia (2010). Correu electrònic.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La família», p. 24. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 110. Garsineu Edicions.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Fer», p. 67. Pagès Editors.
Sinònim: El que no es fa de pollí, es fa de rossí.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Rossí», p. 130. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui no la fa de pollina la fa de rossina

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1197. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La moralitat», p. 46. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 455. Edicions 62.

El que no es fa de pollí, es fa de rossí

2 fonts, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Pollí», p. 118. Pagès Editors.
Sinònim: Qui no la fa de pollí, la fa de rossí.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Rossí», p. 130. Pagès Editors.

Qui no la fa de pollí, la fa de fadrí

2 fonts, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 255. Llibres de l'Index, S.A..
Del pare.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Pollí», p. 463. Llibres de l'Index, S.A..

Qui no la fa quan és pollí, l'ha de fer quan és rossí

2 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Cavall», p. 66. Editorial Millà.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.

Allò (o el) que no es fa de pollí es fa de rossí

1 font, 2007.
Sinònim: A gat vell, rateta tendra | A les velleses, les bestieses | Com més vell (o més gran) es fa, més animal es torna | Qui no la corre de jove, la corre de vell | Vell verd.
Equivalent en castellà: A la vejez, viruelas | Viejo verde.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «44», p. 25. Garsineu Edicions.

El que no es casa de pollí, ho farà de rossí

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 61. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

El que no la corre de fadrí, la corre de casat

1 font, 2010.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El que no va fer de pollí, ha fa de fadrí

1 font, 2014.
Del pare.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Pollí», p. 463. Llibres de l'Index, S.A..

El que no va fer de pollí, ho fa de fadrí

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 241. Llibres de l'Index, S.A..

El qui no la de pollí, la fa de rossí

1 font, 2005.
Pollí: animal de peu rodó (cavalls, mulats, ases) jove / rossí: animal de peu rodó adult.
Caterina Albert, Víctor Català (2005): Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari «Glosses a «Quincalla»», p. 61. Edicions 62.

El qui no la fa de pollí, la fa de rossí

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Lo que no es fa de pollí es fa de rocí

1 font, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim «Paremiologia», p. 8. Manuscrit.

Lo que no es fa de pollí, es fa de rocí

1 font, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim «Paremiologia», p. 8. Manuscrit.

Lo que no s'ha fet de pulli s'ha de fer de rossí

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/44/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

No hi ha rossí que no hagi estat pollí

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 941», p. 729. Columna Edicions.

Qui no hu fá de pollí ho fá de rossí

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 430. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui no la fa de pollí la fa de rossí

1 font, 1966.
Tasis, Rafael (1966): La saviesa del poble, p. 28. Autoedició.

Qui no la fa de pullí, la fa de rossí

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Pullí», p. 120. Pagès Editors.

Qui no la fa de ruc, ho fa d'ase

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 58. Consell de Mallorca.

Qui no la fa pollí, la fa rossí

1 font, 1883.
Sinònim: Quan lo vell fa bogerías, no li passan ab vuyt dias.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 37. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui no la fa quan és pollí / l'ha de fer quan és rossí

1 font, 1970.
Lloc: Catalunya.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rossí», p. 227. Edicions Polígrafa.

Qui no la fa quan és pollí, la fa quan és rossí

1 font, 1992.
Sinònim: Qui no la corre de jove, la corre de vell.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2718», p. 320. Columna Edicions.

Qui no les fa de jove, les fa de vell

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 39. Ajuntament d'Inca.