Paremiologia catalana comparada digital

Qui no té casa per si, de molts ha de ser veí

35 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1759.

Qui no té casa per a estar, molts veïns ha de buscar

3 fonts, 1926.
Sinònim: Qui no té casa per si, molts veïns ha de tenir.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Casa Refr. s)». Editorial Moll.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Lloc: Llofriu.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «21. Casa i derivats. Casa. Refranys sobre la construcció de la casa», p. 82. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Qui no té casa per estar, molts veïns ha de buscar

3 fonts, 1987.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres familiars i amics», p. 87. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. V. Les relacions familiars i amicals. La llar. La casa», p. 51. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Equivalent en francès: Qui n'a pas de longement, doit se chercher beaucoup de voisins.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La família i els amics…», p. 150. Sport-Entraide-Amitié.

Qui no té casa per si, de molts ha de ser veí

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'habitatge. Casa», p. 72. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 222. Llibres de l'Index, S.A.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. III. L'habitatge. Casa», p. 74. Revue Catalane.

Qui no té casa de per si, de moltes s'ha de servir

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1092. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui no té casa pròpia ha d'anar de lloguer.
Sinònim: Qui no té casa per a estar molts veïns ha de cercar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 273. Edicions 62.

Qui no té casa per a estar molts veïns ha de cercar

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1093. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui no té casa pròpia ha d'anar de lloguer.
Sinònim: Qui no té casa de per si, de moltes s'ha de servir.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 273. Edicions 62.

Qui no té casa per a estar, / molts veïns ha de buscar

2 fonts, 1967.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casa», p. 275. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Qui n'a pas une maison à habiter, / doit se chercher beaucoup de voisins.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amistat / L'amitié», p. 78. Robert Morel Editeur.

Qui no té casa de per si de molts té d'ésser veí

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1092. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui no té casa de per si, a moltes ha de servir

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui no té casa de per sí, de moltes ha d'ésser vehí

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 23. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui no té casa de por si, de mòlts ha de ser vehí

1 font, 1912.
Vehí.
Equivalent en italià: Chi casa propria non ha, alloggia come può e sa.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 217. Web.

Qui no té casa per a si / de moltes s'ha de servir

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Servir», p. 113. Edicions Polígrafa.

Qui no té casa per a si, / de molts ha d'ésser veí

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Ésser», p. 305. Edicions Polígrafa.

Qui no té casa per a si, de molts ha d'ésser veí

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1675», p. 838. Columna Edicions.

Qui no té casa per sí / de molts ha de ser vehí

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 26. Joan Jolis, Estamper.

Qui no té casa per sí de moltes ha de ser veí

1 font, 1916.
Esplica que qui no té casa pròpia no es estrany que cambii sovint.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1916): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XII. Manresa, octubre-desembre de 1916, núm. 69», p. 204. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui no té casa per si de molts ha d'esser vehí

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no té casa per sí de mòlts ha de sér vehí

1 font, 1864.
Ref. Denota que qui no té casa própia, ha de mudar mòltas vegadas.
Equivalent en castellà: El que no tiene casa de suyo, vecino es de todo el mundo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Casa», p. 330. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Denota que qui no té casa própia, ha de mudar mòltas vegadas.
Equivalent en llatí: Proprio lare carens, incerto vagatur.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Casa», p. 330. Hermanos Espasa, Editores.

Qui no tè casa per sí, / de mòlts ha de sér vehí

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 93. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui no té casa per si, / de molts ha de ser veí

1 font, 2000.
Ha d'anar hostatjat d'un lloc a l'altre.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 96. Ajuntament de l'Escala.

Qui no té casa per si, de molts ha de ser vehí

1 font, 1898.
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898, p. 142. Joan Bta. Batlle.

Qui no té casa per sí, de molts ha de ser vehí

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 117. Editorial Rourich.

Qui no te casa per sí, de molts ha de ser veí

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 5 de febrer de 1908, núm. 17», p. 301. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui no te casa per si, de molts te d'esser vehí

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «8. Aforismes referents á defectes ó vicis», p. 34. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui no té casa per si, molts veïns ha de tenir

1 font, 1926.
Sinònim: Qui no té casa per a estar, molts veïns ha de buscar.
Lloc: Segarra, Urgell.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Casa Refr. s)». Editorial Moll.

Qui no té casa per' sí, de mólts ha d'ésser veí

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: El que no tiene casa de suyo, es vecino de todo el mundo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 233. Imp. de J. Horta.