Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Qui té diners té tot adreç i la filla del rei si la volgués
58 recurrències en 37 variants. Primera citació: 1736.
Qui té diners té tot adreç
3 fonts, 2003.
Qui té diners té tot adreç, i la filla del rei si la volgués
3 fonts, 1767.
Y per aixó dihuen molt be, que «qui te diners te tot adrés, y la filla del Rey si la volgués».
Qui té diners, té tot adreç
3 fonts, 1992.
An este refrà tortosí li afegixen una coëta a València: 'i la filla del rei si vullgués'
Font: Bayerri, E. (1936-79:I,490).
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
E qui té dinés / buy tota res fa
2 fonts, 1996.
Font: Refranys rimats, vs. 36-37.
Font: Refranys rimats, vs.36-38) (finals del segle XV).
Qui ha diners, ha tota res
2 fonts, 1996.
Equivalent en castellà: El dinero todo lo consigue.
Font: DHe (1992: núm.6308).
Equivalent en llatí: Pecunia impetrat omnia.
Font: DHe (1992: núm.6308).
Equivalent en castellà: Poderoso caballero es don Dinero.
Font: DHe (1992: núm.6308).
Equivalent en castellà: Quien dinero tiene alcanza lo que quiere.
Font: DHe (1992: núm.6308).
Equivalent en castellà: Quien dineros tiene, alcança lo que quiere.
Font: RF-1509: V.9.
Equivalent en italià: Chi ha danari ha ciò che vuole.
Font: DArt (1989: núm.1144).
Equivalent en italià: Coi quattrini si fa tutto.
Font: DArt (1989: núm.1144).
Qui ha dinés ha tota res
2 fonts, 1996.
Font: Refranyer de mossèn Dimas, segons pensem per composició de mots, rima i mètrica.
Equivalent en castellà: Kien dineros tiene, haze lo ke kiere.
Font: G. Correas (1627).
Equivalent en castellà: Kien tiene dinero lo tiene todo, i kasa kon pucheros.
Font: G. Correas (1627).
Equivalent en castellà: Kien tiene dineros, labra maderos; o pinta maderos.
Font: G. Correas (1627).
Equivalent en castellà: Quien dinero tiene, alcança lo que quiere.
Font: RV (1508) i la repeteixen P. Vallés (1549) i H. Núñez (1555).
Equivalent en castellà: Quien dinero tiene, hace lo que quiere.
Font: F. de Arce (1533:I,45).
Equivalent en castellà: Quien dineros y pan tiene, consuegra con quien quiere.
Font: Mal Lara, J. (1568), també recollida per G. Correas (1627).
Equivalent en castellà: Quien tiene dineros pinta panderos.
Font: DRAE.
Qui té diners, té tot adreç i la filla del rei si la volgués
2 fonts, 1989.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Lloc: País Valencià.
Diners poden tota res
1 font, 1992.
E qui té dinés / Vuy tota res fa
1 font, 1996.
Proverbi 13.
Font: Refranys rimats (v. 36-37).
Qui ha diners ha tota res
1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Quien dinero tiene, alcança lo que quiere.
Font: Hernán Núñez (1555), que ja figurava a RV (1508) i RF (1509).
Qui ha diners ha tota res i la filla del rei, si la volgués
1 font, 1996.
Sinònim: Quien ha dinés ha tuta res, y la filla del rey si la volguiés.
Font: Hernán Núñez (1555:p.113).
Qui ha dinés ha tota res (i la filla del rei si la volgués)
1 font, 1996.
Qui ha dinés, ha tota res
1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Quien dineros tiene, alcança lo que quiere.
Font: Capítol V. (V.9).
Qui té diners té son adreç i la filla del rei si la vulgués
1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Qui té diners té son adrés, i la filla del rei si la volgués
1 font, 1987.
Una altra característica és l'asonància, la cadència rítmica de l'aliteració consonàntica i l'accentuació.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Qui té diners té tot adreç i la filla del rei si la volgués
1 font, 1951.
Refranys replicats. El segon contesta al primer.
Qui té diners té tot adreç, i filla de rei si volgués
1 font, 2009.
Qui té diners té tot adrés
1 font, 2008.
Qui te diners te tot adrés, i la filla del Rei si la vulgués
1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Qui té diners té tota res
1 font, 1968.
[...] del «tenir» val més que el «ser»; del tant tens, tant vals; «qui té diners té tota res»; i del negoci sense entranyes.
Qui té diners, té tot adreç, i la filla del rei si la volgués
1 font, 1992.
Qui té diners, té tot adreç, i la filla del rei si volgués
1 font, 2007.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Qui té diners, té tot adreç, i la filla del rei, si la volgués
1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Qui té diners, té tot adreç, i la filla el rei si la volgués
1 font, 1996.
Font: DCVB (Val.).
Qui te diners, te tot adrés, y la filla del rei si la volgués
1 font, 2009.
De: Ros, Carles.
Qui té diners, té tot adrés, y la filla del Rey si la volgués
1 font, 1736.
Qui té diners, té tot l'adreç
1 font, 2010.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Qui té dinés té tot adreç i la filla del rei si la volgués
1 font, 2017.
Qui te dinés te tot adrés
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Qui té dinés té tot adrés i la filla del Rei si volgués
1 font, 1996.
Substitueixen 'tota res' per 'tot adrés', la qual cosa s'explica pel fet del decandiment del mot 'res' i és versemblant que l'ús oral fes aquesta transformació.
Font: Galiana, Lluís (segle XVIII).
Qui té dinés te tot adres, y la filla del rey si la volgués
1 font, 1879.
Lloc: València (Horta).
Qui té dinés, té tot adrés i la filla del Rei si volgués
1 font, 1996.
Substitueixen 'tota res' per 'tot adrés', la qual cosa s'explica pel fet del decandiment del mot 'res' i és versemblant que l'ús oral fes aquesta transformació.
Font: Ros, Carles (1733).
Qui té dinés, te tot adrés y la filla del Rei si volgués
1 font, 1919.
Qui té dinés, té tot adrés, i la filla del rey si la volgués
1 font, 1996.
Font: Martí Gadea, J. (1891).
Qui ti dinés, ti tot adrés i la filla del rei, si la vulgués
1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Quien ha dinés ha tota res, y la filla del rey si la volguiés
1 font, 1996.
Només reproduïm els que inclou en català, sense afegir-hi cap comentari i sovint amb una ortografia estrafeta.
Equivalent en castellà: Quien ha dinés ha tota res, y la filla del rey si la volguiés.
Font: P. Vallés (1549), 'Libro de refranes...', n.3560. Recollit també per H. Núñez (1555:113).
Quien ha dinés, ha tota res, i la filla del rey si la volguiés
1 font, 1996.
Consignen en català el proverbi, la qual cosa ens fa pensar que la forma particular catalana de codificar aquesta idea degué cridar-los l'atenció. El rendiment del proverbi ve avalat, a més, pel fet d'haver-hi afegit una segona clàusula indicativa de l'ús popular.
Font: P. Vallés (1549) i H. Núñez (1555-113).