Paremiologia catalana comparada digital

L'ofici (o la vida) del burgès: menjar, beure i no fer res

81 recurrències en 64 variants. Primera citació: 1815.

L'ofici del burgès: menjar, jeure i no fer res

7 fonts, 1990.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El treball. Ofici», p. 109. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOC. TREBALL, DINERS I SORT. FEINES I OFICIS», p. 30. L'Avui / El Punt Avui.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «283 - L'ofici del burgès: menjar, jeure i no fer res», p. 283. Blogger.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «I. Aliments i espècies», p. 11. Autoedició.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 109. Museu Arxiu de Sentmenat.

L'ofici del burgès: menjar, beure i no fer res

6 fonts, 1949.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Oficis», p. 79. Garsineu Edicions.
Al·ludeix a la persona acomodada que viu sense treballar. El nom prové dels membres del patriciat que, a partir del segle XIII i a les viles dels Països Catalans, d'Aragó i d'Occitània,.
Es distingien dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Treball i negocis», p. 149. Editorial de Vecchi.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 93. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 58. Editorial Millà.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 202. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Ofici», p. 899. Editorial Selecta-Catalonia.

Vida de burgès: menjar, jeure i no fer res

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Amos i criats», p. 213. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. V», p. 201. Consell de Mallorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 348. Edicions 62.

L'ofici del burgès: menjar, beure e no fer res

2 fonts, 1900.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Modismes populars», p. 128. Seuba Edicions.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Appèndix. Modismes populars», p. 103. Tarascó, Viladot & Cuesta.

La vida del bon burgués: beure, menjar i no fer res

2 fonts, 1993.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. L», p. 61. Ajuntament de Quart.

La vida del burgès: menjar, beure i no fer res

2 fonts, 1992.
Aquesta dita se solia dir als que no treballaven al camp.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites d'informació», p. 269. Servei Local de Català de Tortosa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 952», p. 823. Columna Edicions.

Ofici de burgès: menjar, beure i no fer res

2 fonts, 1985.
Sinònim: V. Ofici de senyor.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Ofici», p. 157. Editorial Pòrtic.
Es diu de les persones que viuen o volen viure sense treballar (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1991 Ofici», p. 278. Institut Menorquí d'Estudis.

Bona vida de burgès, menjar, beure i no fer res…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Bonne vie de bourgeois, manger, boire et ne rien faire…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 59. Sport-Entraide-Amitié.

Bona vida del burgès: menjar, beure i no fer res

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Senyors, amos, criats i mossos», p. 96. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Bona vida la del burgès: menjar, beure i no fer res

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Oficis i professions», p. 104. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Els manaments dels Reguers: menjar, beure i no fer res

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres pobles», p. 18. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

És l'ofici de burgès, menjar, jeure i no fer res

1 font, 2023.
Els refranys són sentències de caire moral i didàctic que expressen un pensament popular a manera de judici, en el qual es relacionen almenys dues idees. Solen tenir un origen antic i la seva temàtica és il·limitada: costums ancestrals, feines, creences, supersticions, naturalesa, temps, etc. Es tracta de frases fixes enginyoses, crítiques o també satíriques, que tenien com a finalitat resumir un aspecte concret de saviesa popular o marcar una pauta de comportament.
Lloc: Terrassa.
Escola Tecnos (2023): Escola Tecnos «Llengua i literatura catalanes - http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/locfras.htm». Web.

És l'ofici de burgés, menjar, jeure i no fer res

1 font, 1980.
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Palacín, Lola (1980): Recull de refranys «Adagis i frases fetes. 1. Jo: el meu cos, casa, vestits, menjar i beure, i família», p. 6.

Es l'ofici de'n Burgés, menjá'«beure» y no fe res

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «Modismes», p. 47. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

És l'ofici del burgès: menjar, jeure i no fer res

1 font, 2011.
Ho diu Pere Quart (pseudònim de Joan Oliver, Sabadell 1899 - Barcelona, 1986), en el poema El gran burgès. De: Pere Quart.
Lloc: País Valencià.
Font: El gran burgès.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.2. Classes i categories socials. 8.2.2. Els rics i la riquesa», p. 221. Eixam Edicions.

Fer l'ofici del burgès: menjar, beure i no fer res

1 font, 1992.
Sinònim: La vida del burgès, menjar, beure i no fer res.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 169», p. 546. Columna Edicions.

Fer vida de burgès

1 font, 2004.
Viure sense treballar / viure folgadament.
Fa vida de burgès, no treballa i es pot permetre el que vol.
Sinònim: Fer vida de canonge, viure com un burgès, viure com un rei, viure com un canonge.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Benviure». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Fer vida de burgès, anar fart i no fer res

1 font, 2007.
Sinònim: Granejar fort.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «282», p. 86. Garsineu Edicions.

Fer vida de burgès: menjar, beure i no fer res

1 font, 1918.
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0018 «195 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361013». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fer vida de burgès: Menjar, jaure i no fotre res

1 font, 2024.
Tfuste (2024): «https://twitter.com/tfuste/status/1758154657552052681». Twitter.

Fer vida de burguès

1 font, 1926.
Viure sense treballar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Burguès o Burgès, -esa Loc. a)». Editorial Moll.

L'ofici de burgés / menjar, beure i no fer res

1 font, 2014.
De: Miralpeix, Jaume.
Lloc: Taradell.
Font: Revista dels Tonis (Taradell).
Correu / Vivet Miralpeix, Miquel (2014): Correu «Més refranys». Correu electrònic.

L'ofici de burgès menjar beurer i no fer res

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'ofici de burgés, menjar, beure i no fer res

1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

L'ofici de burgès: atipar-se bé i no fer res

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 26. Ajuntament de Banyoles.

L'ofici de burgès: menjar i beure i no fer res

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 82. Edicions Salòria.

L'ofici de burgès: menjar, beure i no fer res

1 font, 2008.
Lloc: Bages.
Estruch Subirana, Maria (2008): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages «Annex del qüestionari: repertori de dites, refranys, locucions, frases fetes», p. 68. Web.

L'ofici de burgès: menjar, jeure i no fer res

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VIII. Els oficis. Altres oficis», p. 238. Llibres de l'Index, S.A.

L'ofici del burgès, / menjar, beure i no fer res

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Burgès», p. 328. Edicions Polígrafa.

L'ofici del burgés, menjar, béurer y no fér res

1 font, 1912.
Menjar.
Equivalent en italià: Il mestier del Michelaccio, mangiare, bere e andare a spasso.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 207. Web.

L'ofici del burges, mènjar, béurer y no fèr res

1 font, 1839.
S. m. ant. En sòn orígen significaba habitant de una vila en contraposició als habitants de las ciutads que se anomenaban ciutadans. Posteriormènt fòu un dels títols de honòr de Catalunya, del cual sen fèren tres classes, majòrs, mitjans y menòrs. Los burgesos majòrs eran los que no tenian cap ofici mecánic; los mitjans eran los mercadèrs, y los menòrs los menestrals. Aludint seguramènt als majòrs se introduí la expressió familiar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Burges», p. 330. Impremta de Josep Torner.

L'ofici del burgès, menjar, jeure i no fer res

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. L», p. 25. Amics de Tous.

L'ofici del burgès: menjar, berenar i no fer res

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «L», p. 71. Ajuntament d'Alzira.

L'ofici del burgès: menjar, beure (o jeure) i no fer res

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 347. Edicions 62.

L'ofici del burgés: menjar, beure i no fer res

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

L'ofici del burgés: menjar, jeure i no fer res

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 7. Web.

L'ofici del burgès: menjar; beure i no fer res

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

L'ofici del burguès: menjar i beure i no fer res

1 font, 1926.
Es diu de les persones que viuen o volen viure sense treballar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Ofici Refr. a)». Editorial Moll.

L'ofici del burgués: menjar, beure y no fer res

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 152. Editorial Arte y Letras.

La vida del bon burgès / és menjar sense fer res, / i no tenî amb llibreters / tractes ni pactes

1 font, 1926.
Uson, J. (1926): Doscents aforismes. Maximes-sentencies i consells acoblats per J. Uson i endreçats als amants del llibre «Començament dels aforismes», p. 21. Editorial Lux.

La vida del burgès, menjar, beure i no fer res

1 font, 1990.
Equivalent en francès: La vie du bourgeois, manger, boire et ne rien faire.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Treball: arbres i fruits», p. 79. Autoedició.

La vida del burgés, que és menjar, beure i no fer res

1 font, 1815.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VI, 1802-1803 «31 de març de 1802», p. 38. Curial Edicions.

La vida del burgés; menjar, beure i no fer res

1 font, 1997.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 101. Ajuntament d'Aldover.

La vida del burgés: menjar, beure i no fer res

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 220. Manuscrit.

La vida del burgès: menjar, beure i… no fer res

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Lo ofici del bugés menjar, béurer y no fèr res

1 font, 1847.
Repren als vagamundos.
Equivalent en castellà: Bordon y calabaza, vida holgada.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Ofici», p. 19. Agencia Médica Catalana.

Lo ofici del burges menjar, beurer y no fer res

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «O», p. 41. Manuscrit.

Los manaments dels Reguers: minjar, beure i no fer res

1 font, 2002.
Lloc: Tortosa.
Font: Bayerri IV 40: del Regués. Pallarés 1995: 18: Els… dels… menjar. Cf. Remolins 4.
Aragonés Salvat, Albert (2002): Geografia folklòrica del Baix Ebre i del Montsià «els Reguers 1c: Parèmies». Web.

M'agrada la vida del burgès: anar ben fart i no fer res

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Oficis», p. 80. Garsineu Edicions.

Menjar, beure i no fer res, / bon ofici per al burgès

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. M», p. 71. Ajuntament de l'Escala.

Menjar, beure i no fer res, és la vida del burgès

1 font, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 42. Editorial Selecta-Catalonia.

Ofici de burgès, menjar, beure, i no fer res

1 font, 1984.
Viure sense fer feina.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 215. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ofici de burgés, menjar, beurer y no fer res

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1898 (3a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 90. Revista de Menorca.

Ofici de burgès; menjar, beure i no fer res

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. L'ofici», p. 63. Pagès Editors.

Ofici de burgès; menjar, jaure i no fer res

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. L'ofici», p. 63. Pagès Editors.

Ofici de burgués / menjá, beure i no fé res

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Palma.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Comparances i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/347/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ofici de burguès: / menjar, beure i no fer res

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XIX.- Fèines, oficis», p. 303. Institut Menorquí d'Estudis.

Un, dos, tres, menjar, beure i no fer res

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

Vida de burgès, / menjar, beure i no fer res

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 27. Autoedició.

Vida de burgès, menjar i beure i no fer res

1 font, 1968.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 16. El treball i l'estalvi», p. 206. Editorial Pòrtic.

Vida de burgès; menjar, jeure i no fer res

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Vida de burgès: menjar i jeure i no fer res

1 font, 2008.
Una vida malsana i molt avorrida, a la qual molta gent aspira.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.3. La vida. Refranys», p. 362. Editorial Moll.

Vida de burguès: menjar i jeure i no fer res

1 font, 2000.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2000): Revista Bellpuig, 628 «Refranyer popular», p. 24. Revista Bellpuig.

Vull fer vida de burguès; menjar, beure i no fer res

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 12. Autoedició.