Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Quina ceba li fa coure els ulls?

48 recurrències en 36 variants. Primera citació: 1890.

Quina ceba li fa coure els ulls?

8 fonts, 1994.
De què es queixa?
Equivalent en castellà: ¿Qué tripa se le ha roto?, ¿de qué se queja?
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 71. Edicions 62.
De què es plany?
Equivalent en castellà: ¿De qué se queja? | ¿Qué tripa se le ha roto?
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Ceba», p. 62. Enciclopèdia Catalana.
De què es queixa? Què li passa?
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
De què es queixa?
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Ulls», p. 215. Universitat Miguel Hernández.
De què es queixa?
Sinònim: De què es plany?, què li passa?, què té?, què vol?
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «Q», p. 315. Edicions 62.
Queixar-se, no sabent per què.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Expressió de les emocions», p. 33. Edicions 62.

Quin pebre li fa coure els ulls?

3 fonts, 2000.
Es diu al·ludint a algú que es preocupa o s'entremet en coses en què no hauria de posar-se.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Pebre», p. 164. Editorial Moll.
Es demana això volent inquirir quina raó té algú per ficar-se en un assumpte.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Ull», p. 178. Editorial Moll.
Ho diuen per preguntar el motiu d'uns plors o afliccions.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «U», p. 164. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

No tenir cap ceba que li cogui als ulls

2 fonts, 2004.
No tenir cap culpa ni responsabilitat en un afer.
No li tiris les culpes al Joan perquè ell no té cap ceba que li cogui els ulls.
Sinònim: No tenir culpa ni pecat (d'alguna cosa), no haver trencat cap plat.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Innocent». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
No tenir cap culpa ni responsabilitat en un afer. A Mallorca ho diuen però referit al pebre: «Altre pebre li feia coure els ulls».
Lloc: Vallès.
Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició.

Quina ceba (o quin pebre) li fa coure els ulls?

2 fonts, 2011.
Es demana això demanant quina raó té algú per ficar-se en algun assumpte.
Equivalent en castellà: ¿Qué tripa se le ha roto?
Lloc: Mallorca i Menorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició, accepció 2.
No saber per què es queixa, creure que no té motius per queixar-se.
Sinònim: De què es plany? | Què li passa? | Què té? | Què vol?
Equivalent en castellà: ¿Qué tripa se le ha roto? | ¿De qué se queja?
Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició, accepció 1.

Quines cebes et fan coure els ulls?

2 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 18. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Tristesa», p. 185. Edicions Tres i Quatre.

Altre pebre li feia coure els ulls

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1212», p. 963. Columna Edicions.

Ara, ¿quina ceba et fa coure ets uis?

1 font, 1984.
Voler sebre lo que li passa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. A. Variats», p. 16. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ara, quina ceba et fa coure ets ulls?

1 font, 2008.
Voler saber què li passa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Dites», p. 375. Editorial Moll.

Ceba li fa coure els ulls?

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Ulls», p. 213. Universitat Miguel Hernández.

De quina ceba a tu te couen els ulls

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1774. Publicacions de la Universitat de València.

De quina ceba li cou l'ull?

1 font, 2001.
Altres hortalisses que no poden faltar a la cuina catalana són el alls i les cebes, a més dels més moderns pebrots i tomàquets.
Forgas i Berdet, Esther (2001): Saber popular i alimentació «Els refranys sobre alimentació al llarg de la història. El seu perquè - https://www.researchgate.net/publication/265961183_Els_refranys_sobre_alimentacio_al_llarg_de_la_historia», p. 22. Universitat de Barcelona.

De quina ceba li còuen els ulls?

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 60. Editorial Arte y Letras.

De quina ceba li couen els ulls?

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 2040», p. 925. Columna Edicions.

De quina ceba li couen los ulls?

1 font, 2003.
No sé de quina ceba te couen los ulls.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Expressions». Web.

De quina ceba te couen els ulls?

1 font, 1995.
Expressió que es diu a algú que es lamenta d'un mal causat per ell mateix.
Font: FV, FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 140. Instituto de Estudios Turolenses.

De quina seba li couen els ulls

1 font, 1933.
Aixina diuen quan es veu a algú cremat ignorant-se de què.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 93. Societat Castellonenca de Cultura.

No tenir cap ceba que li faci coure els ulls

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 2047», p. 926. Columna Edicions.

No tinch cap ceva que'm es i coura'ls ulls

1 font, 1890.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen de sabis y de gent que traballa. De fondistas, becos y cuyners», p. 191. Revista La Esquella de la Torratxa.

Quin pebre et fa coure els ulls?

1 font, 2004.
Es diu a una persona que es fica en coses que no l'interessen i li poden ser perjudicials si s'hi fica.
Lloc: Mallorca, Menorca.
Font: DCVB.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Notes», p. 116. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Quin pebre et fa coure ets uis?

1 font, 1984.
Posar-se on nno l'importa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Q. Variats», p. 112. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Quin pebre li fa coure els ulls

1 font, 2004.
Es demana això volent inquirir quina raó té algú per a ficar-se en un assumpte / es diu a una persona que es fica en coses que no li interessen i li poden ésser perjudicials si s'hi fica.
Sempre s'està queixant i no acabo d'entendre quin pebre li fa coure els ulls / De qui estic picat és de tu...-Saber voldria jo ara quin és el pebre que et fa coure els ulls.
Sinònim: Quina ceba li fa coure els ulls, quin pebre li fa coure es cul.
Font: * / A-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Queixa». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Quin pebre li fa coure es cul

1 font, 2004.
Es diu a una persona que es fica en coses que no li interessen i que al capdavall poden resultar-li perjudicials.
I, en aquest, quin pebre li fa coure es cul?
Sinònim: Quin pebre li fa coure els ulls.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Intromissió». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Quin pebre li fa coure l'ull?

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1217», p. 964. Columna Edicions.

Quin pebre te fa coure els ulls

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 40. Setmanaris i Revistes, SL.

Quin pebre te fa coure ets ulls?

1 font, 1999.
Es diu a una persona que se fica en coses que no li interessen i li poden esser perjudicials.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie B. Intromissió», p. 125. Hora Nova.

Quin prebe te fa coure es cul?

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 61. Consell de Mallorca.

Quina ceba (o pebre) li fa coure els ulls?

1 font, 2012.
No saber per què es queixa algú, creure que algú determinat no té motius per queixar-se.
Sempre ha fet el que ha volgut i encara es queixa. Quina ceba li fa coure els ulls ara?
Sinònim: De què es plany?; Què li passa?; Què té?; Què vol?
Equivalent en castellà: ¿Qué tripa se le ha roto?; ¿De qué se queja?
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Ceba». Editorial Barcanova.

Quina ceba et cou a l'ull?

1 font, 1967.
Per què t'escames?
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Ceba 2», p. 8. Edicions Polígrafa.

Quina ceba et fa coure els ulls?

1 font, 2000.
Vol dir: què t'importa? Què n'has d'haver?
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Ceba», p. 126. Editorial Moll.

Quina ceba li cou a l'ull?

1 font, 2003.
Es diu per indicar a una persona que no se li'n dóna res un tema.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 43. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Quina ceba li fa coure els ulls

1 font, 2004.
De què es queixa? / de què es plany? / expressió usada per a inquirir quina raó té algú per a ficar-se en algun assumpte.
Continua queixant-se de la família. Jo voldria saber quina ceba li fa coure els ulls, ara, si tothom l'ajuda! / Però, quina ceba li fa coure els ulls?, si ningú no li ha dit res.
Sinònim: Quin pebre li fa coure els ulls.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Queixa». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Quina ceba li fa coure els ulls? De què es queixa?

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.

Quina ceba li fa coure ets uis?

1 font, 1984.
Què dimonis li passa?
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Q. Variats», p. 111. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Quines et fan coure els ulls?

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 43. Editorial Joventut.

Quines herbes te fan coure els uis

1 font, 1915.
A que venen aquestes preguntes? tu t'arreglaràs! De: Rocas i Romanguera, Irene (1916-17).
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0060 «Refranys. Dites. Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434950304201/811/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quines herbes te fan coure els uis?

1 font, 2004.
A què vénen aquestes preguntes? Tu t'arreglaràs! Dirigida a una persona que se queixa sense raó.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. Q», p. 94. Arxiu Municipal de Palafrugell.