Paremiologia catalana comparada digital

Si tens un ardit per vil, mai arribaràs a mil

22 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1736.

Si tens un ardit per vil, mai arribaràs a mil

5 fonts, 1926.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «3 Ardit Refr. a)». Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pobresa», p. 75. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els dits». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1999», p. 683. Columna Edicions.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Si tens un ardit per vil, / mai no arribaràs a mil

2 fonts, 1938.
L'ardit, un dels tipus de moneda que més popular ha estat a Catalunya, s'ha dit si deu el seu nom a la circumstància de la seva petitesa; amb tot, aquesta opinió és un xic dubtosa, puix que, dels diversos significats donats a aquest terme en català i en altres llengües neollatines no hi figura la de petit, i, altrament, aqueix mot, aplicat a una moneda, es troba també en diversos pobles; el seu origen sembla ésser francès.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Nom», p. 26. Estampa Gràfiques Calmell.
Ardit: moneda de poc valor.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Ardit 2», p. 277. Edicions Polígrafa.

Si tens un ardit per vil, may arribarás á mil

2 fonts, 1898.
Equivalent en castellà: Un grano no hace granero, pero ayuda á su compañero.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «III. Sobre economía casolana». Estampa de'n Tomás Carreras.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 132. Editorial Rourich.

Si tens un diner per vil, mai arribaràs a mil

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites «Refranys i dites. El diner», p. 89. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 318. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Si tens un ardit per res, mai no arribaràs a mil

1 font, 1928.
Está tan arrelat el mal costum de no aprofitar els petits guanys, que l'aforística el combat de mil maneres diferents.
Cavalleria i Collell, Domènec (1928): Catalunya Social, any VIII, núm. 352 (25 de febrer de 1928), p. 138-139 «Aforística sobre l'estalvi», p. 138. Revista Catalunya Social.

Si tèns un ardit per vil / may arribarás á mil

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 35. Joan Jolis, Estamper.

Si tens un ardit per vil / may arribarás à mil

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 29. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Si tens un ardit per vil may arribarás a mil

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «A», p. 6. Manuscrit.

Si tens un ardit per vil, / may arribarás à mil

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Tercer ramellet. Flors de la terra», p. 53. Imprempta de Carlos Latrobe.

Si tens un ardit per vil, mai arrivarás á mil

1 font, 1915.
El sistema económic d'una bona part del poble catalá, está encare basat exclusivament en l'estalvi, sense que aixó vulga dir que l'estalvi no siga una forta base económica. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/83/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Si tens un ardit per vil, may no arribarás a mil

1 font, 1905.
Batlle, Joan Baptista (1905): Calendari català, pera l'any 1905, p. 140. Joan Bta. Batlle.

Si tens un diner per vil, mai no arribaràs a mil

1 font, 2008.
Qui no té compte d'un poc, mai arribarà a un molt.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 454. Editorial Moll.

Si tens un diner per vil, mai no n'aplegaràs mil

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol III: L'economia domèstica i altres coses. 3.3. Els diners», p. 58. Eixam Edicions.

Si tens un diner per vil, may aplegarás a mil

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 273. Editorial Arte y Letras.

Si tens un diner per vil, may arribaràs a mil

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 96. Librerías París-Valencia.