Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «rajada», p. 221. Editorial Millà.
Tenir el fetge com una rajada
47 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1803.
Tenir un fetge com una rajada
16 fonts, 1910.
S'aplica a les persones que no s'amoïnen per a res. Usada correntment. De: Magrinyà i Soler, Carles.
Lloc: Valls (Alt Camp).
De: Geis, Camil.
Lloc: Reus.
De: Ferré, Antoni.
Lloc: Camp de Tarragona.
De: Castellà Raich, Gabriel.
Lloc: Igualada.
No amoinarse. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Avinyonet.
No apurarse per res.
Lloc: Vic (Osona).
Es diu d'un que té capacitat d'assimilar-ho, d'entomar-ho, de suportar-ho tot.
Lloc: Vic (Osona).
Amb el significat de «tenir un fetge molt gros», tan gros com una rajada (segons el diccionari d'Alcover-Moll, «peix de diferents espècies del gènere 'Raia' [...]», «saber entomar grossos problemes sense preocupar-se gens ni mica». Tanmateix, la locució és recollida al diccionari d'Alcover-Moll sota la forma «Tenir més fetge que una rajada», i s'hi explica com segueix: «esser molt tranquil o despreocupat, no perdre la calma per res».
Per fer de polític s'ha de tenir un fetge com na rajada.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Baix Gaià.
Aguantar-ho tot. Gomis (1910), reg. 1658.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Qüestionari núm. 7 de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Qualitats mentals del poble català. Comparances populars per Tomàs Carreras i Artau.
Lloc: Llofriu.
La rajada és un peix amb "cos amb forma de disc, cua més o menys prima i llarga, aleta caudal reduïda i que habita en fons sorrencs" (GDLC).
Lloc: Blanes (Selva).
Tenir el fetge com una rajada
6 fonts, 1979.
Despreocupar-se de les coses molt importants. Ser molt fred. La rajada és el nom genèric que es dóna als peixos selacis pertanyents al gènere raia i afins, de cos en forma de disc, cua més o menys prima i mitjanament llarga. Habiten en fons sorrencs i es nodreixen d'altres peixos i de crustacis.
Lloc: Torredembarra.
Tenir molta paciència.
Lloc: Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques (Baix Urgell).
Gros. Patxorra.
Ser tranquil.
No s'amoïna per a resl. Té el fetge com una rajada.
Sinònim: No tenir pedres al fetge.
El qui res no el preocupa.
Tenir el fetge de rajada
5 fonts, 1996.
Sinònim: v. No posar-se pedres al fetge.
Equivalent en castellà: Paseársele a uno el alma por el cuerpo.
No preocupar-se.
No preocupar-se.
No preocupar-se.
Sinònim: Veg. Prendre-s'ho a la fresca.
Tenir un fetge de rajada
3 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: No preocuparse de nada.
No preocupar-se / suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ésser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc.
Per més que li ho diguis quaranta mil vegades, ni s'immuta. Té un fetge de rajada.
Sinònim: Tenir el fetge gros, tenir més fetge que una rajada, no tenir pedres al fetge, tenir la sang de peix.
Ser un tranquil, no amoïnar-se per res.
Tenir més fetge que una rajada
2 fonts, 2000.
Ésser molt tranquil o despreocupat, no perdre la calma per res.
Equivalent en castellà: Tener más alma que un caballo.
Ésser molt tranquil o despreocupat, no perdre la calma per res.
Tothom atabalat pels exàmens i ell allà, impassible; té més fetge que una rajada.
Sinònim: Prendre's (alguna cosa) a la fresca, tenir el fetge gros, tenir un fetge de rajada, ésser còmode (algú), tenir la sang de peix, no tenir pedres al fetge.
Té el fetge com una rajada
1 font, 2010.
Peix conegut amb el nom de «bastina» a Lloret, però no sé per quin set sous (per quin motiu). Potser perquè diuen que té un fetge que passa de mida, s'utilitza amb mordacitat per parlar d'un individu que no es preocupa per res.
—Ja la pujarà dreta la paret es noi «Mero», no s'empatxa pas per res, Fa cinc o sis dies que té sa xarxa a bordo muiada i es palangres per enllestir. Té un fetge com una rajada!
Lloc: Lloret de Mar.
Tè un fètge com una rajada
1 font, 1805.
Equivalent en llatí: Non facile commovetur.
Equivalent en castellà: Tiene buen cuajo.
Té un fetge com una rajada
1 font, 1992.
Tè un fètge com una rejada
1 font, 1803.
Equivalent en castellà: El alma se le pasea por el cuerpo.
Equivalent en llatí: Summe dessidiosum esse.
Te un fetje com una rajada
1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Té un fetje com una rajada
1 font, 1916.
De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Tení fetje de raxada
1 font, 1921.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Tenir el fetge com una ratjada
1 font, 2020.
Tenir més fetge que una ratjà[da]
1 font, 1994.
Ser calmós o impertorbable davant una desgràcia o contratemps.
Lloc: País Valencià.
Tenir un fetge com una aufabia
1 font, 1996.
Esser molt tranquil.
Lloc: S'Arenal.
Tenir un fetge de rajada (o més fetge que una rajada)
1 font, 1997.
Calmós.
Tens un fetge com una rajá
1 font, 1917.
Al que es molt asosegat y no patixen per ningú. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Tens un fetje com una rajá
1 font, 1917.
Al que es molt asosegat y no patixen per ningú. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).