Paremiologia catalana comparada digital

Tenir el fetge com una rajada

63 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1803.

Tenir un fetge com una rajada

12 fonts, 1910.
Hi ha altres expressions intensives.
Sinònim: Tenir fetge de bou | Tenir fetge de llus | Tenir un fetge com una romeguera.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fetge Loc. a)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 144. Editorial Selecta-Catalonia.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «rajada», p. 221. Editorial Millà.
S'aplica a les persones que no s'amoïnen per a res. Usada correntment. De: Magrinyà i Soler, Carles.
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0039 «Motiu i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368511». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Geis, Camil.
Lloc: Reus.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0014 «12 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1360380». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Ferré, Antoni.
Lloc: Camp de Tarragona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0035 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364134». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Castellà Raich, Gabriel.
Lloc: Igualada.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0042 «17 Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1365411». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
No amoinarse. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Avinyonet.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1928): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/2001/0001 «Respostes al qüestionari núm. 20 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1349145». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Gili i Serret, Ventura (1996): Lo Floc, 150 «Coses de l'idioma - De cap a peus - https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/309951/399934», p. 8. Lo Floc.
No apurarse per res.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VI. Peix. II. Monografies. Rajada. Modisme», p. 422. L'Avenç.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 175. Llibres de l'Index, S.A.
Es diu d'un que té capacitat d'assimilar-ho, d'entomar-ho, de suportar-ho tot.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIV. Les semblances i les comparacions», p. 182. Llibres de l'Index, S.A.
Amb el significat de «tenir un fetge molt gros», tan gros com una rajada (segons el diccionari d'Alcover-Moll, «peix de diferents espècies del gènere 'Raia' […]», «saber entomar grossos problemes sense preocupar-se gens ni mica». Tanmateix, la locució és recollida al diccionari d'Alcover-Moll sota la forma «Tenir més fetge que una rajada», i s'hi explica com segueix: «esser molt tranquil o despreocupat, no perdre la calma per res».
Per fer de polític s'ha de tenir un fetge com na rajada.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 328. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 228. Editorial Millà.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions de «tenir»», p. 41. Editorial Acebo.
Aguantar-ho tot. Gomis (1910), reg. 1658.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 79. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Qüestionari núm. 7 de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Qualitats mentals del poble català. Comparances populars per Tomàs Carreras i Artau.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els manuscrits», p. 34. Arxiu Municipal de Palafrugell.
La rajada és un peix amb "cos amb forma de disc, cua més o menys prima i llarga, aleta caudal reduïda i que habita en fons sorrencs" (GDLC).
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.6. Adjectives, qualificadores», p. 31. Web.

Tenir el fetge com una rajada

8 fonts, 1979.
Tenir molta calma o ser molt despreocupat, no perdre la tranquil·litat.
Sinònim: Tenir molt de fetge | Tenir bon fetge | Tenir el fetge gros | No posar-se pedres al fetge.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Fetge», p. 210. Llibres de l'Index, S.A.
Despreocupar-se de les coses molt importants. Ser molt fred. La rajada és el nom genèric que es dóna als peixos selacis pertanyents al gènere raia i afins, de cos en forma de disc, cua més o menys prima i mitjanament llarga. Habiten en fons sorrencs i es nodreixen d'altres peixos i de crustacis.
Lloc: Torredembarra.
Comes Nolla, Gabriel (1995): De proa a popa: el món dels pescadors de Torredembarra a través de les seves dites, p. 153. Edicions El Mèdol.
Tenir molta paciència.
Lloc: Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques (Baix Urgell).
Cornudella Olivart, Joan (2010): Inventari lexicològic del parlar de la zona sud del Baix Urgell (Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques) «2. Inventari lexicològic de la sona sud del Baix Urgell. 2. Recull de frases fetes, expressions populars, dites i refranys», p. 260. Web.
Gros. Patxorra.
Cros, Assumpta (2020): «https://twitter.com/AssumptaCros/status/1243499320567107585». Twitter.
Ser tranquil.
No s'amoïna per a resl. Té el fetge com una rajada.
Sinònim: No tenir pedres al fetge.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Mateu, Marga (2020): «https://twitter.com/LaMateu/status/1243647006062542850». Twitter.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 116. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
El qui res no el preocupa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «tenir», p. 135. Editorial Millà.

Tenir un fetge de rajada

5 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: No preocuparse de nada.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 217. Editorial Pòrtic.
No preocupar-se / suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ésser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc.
Per més que li ho diguis quaranta mil vegades, ni s'immuta. Té un fetge de rajada.
Sinònim: Tenir el fetge gros, tenir més fetge que una rajada, no tenir pedres al fetge, tenir la sang de peix.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Impassible». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
No preocupar-se | Suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc.
Sinònim: Tenir el fetge gros.
Optimot (2024): Fraseologia en persona «Fetge - https://www.instagram.com/p/C8wJdCQtgfJ/?img_index=4». Instagram.
Ser un tranquil, no amoïnar-se per res.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.
Impassible. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Tenir el fetge de rajada

4 fonts, 1996.
Sinònim: v. No posar-se pedres al fetge.
Equivalent en castellà: Paseársele a uno el alma por el cuerpo.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 84. Edicions 62.
Aquells que gaudeixen fent mal, causant problemes al proïsme, falsos, traïdors, mala gent, retorçats. Del dolent.
Sinònim: És un malcuat! | Té un fetge com un guarda-robes.
Font: DLFF.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels dolents», p. 49. Brau Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
No preocupar-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
No preocupar-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
No preocupar-se.
Sinònim: Veg. Prendre-s'ho a la fresca.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 343. Edicions 62.

Tenir més fetge que una rajada

4 fonts, 1926.
Esser molt tranquil o despreocupat, no perdre la calma per res.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Rajada». Editorial Moll.
Ésser molt tranquil o despreocupat, no perdre la calma per res.
Equivalent en castellà: Tener más alma que un caballo.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Rajada», p. 196. Enciclopèdia Catalana.
Ésser molt tranquil o despreocupat, no perdre la calma per res.
Tothom atabalat pels exàmens i ell allà, impassible; té més fetge que una rajada.
Sinònim: Prendre's (alguna cosa) a la fresca, tenir el fetge gros, tenir un fetge de rajada, ésser còmode (algú), tenir la sang de peix, no tenir pedres al fetge.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Despreocupat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Despreocupat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Tè un fètge com una rajada

2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Tiene buen cuajo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Rajada», p. 255.
Equivalent en llatí: Non facile commovetur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Rajada», p. 255.
Fr. fam. ab que s'exprèssa que alguna persòna es molt dessidiòsa, ó que res la immuta.
Equivalent en castellà: El alma se le pasea por el cuerpo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fètge», p. 957. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. ab que s'exprèssa que alguna persòna es molt dessidiòsa, ó que res la immuta.
Equivalent en francès: Vous avez bon foie, Dieu vous sauve la rate.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fètge», p. 957. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. ab que s'exprèssa que alguna persòna es molt dessidiòsa, ó que res la immuta.
Equivalent en italià: Non prendersi noja per niente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fètge», p. 957. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. ab que s'exprèssa que alguna persòna es molt dessidiòsa, ó que res la immuta.
Equivalent en llatí: Summe dessidiosus est.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fètge», p. 957. Impremta de Josep Torner.

Fetge com una rajada

1 font, 2021.
Annex 1. Altres modismes comparatius.
Reig, Eugeni S (2021): Les nostres comparances «Annex 1. Altres modismes comparatius». Web.

Fetge de rajada

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calidades físicas ó morales denominadas como la misma cosa de que se saca la comparacion idenfiticándolas con ella misma», p. 298. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Fetje de rajada

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Frases calificativas», p. 106. Hermanos Espasa, Editores.

Té el fetge com una rajada

1 font, 2010.
Peix conegut amb el nom de «bastina» a Lloret, però no sé per quin set sous (per quin motiu). Potser perquè diuen que té un fetge que passa de mida, s'utilitza amb mordacitat per parlar d'un individu que no es preocupa per res.
—Ja la pujarà dreta la paret es noi «Mero», no s'empatxa pas per res, Fa cinc o sis dies que té sa xarxa a bordo muiada i es palangres per enllestir. Té un fetge com una rajada!
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2010): Expressions i dites lloretenques mullades d'aigua salada, p. 66. La Costa Publicacions.

Té un fetge com una rajada

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 749», p. 417. Columna Edicions.

Tè un fètge com una rejada

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: El alma se le pasea por el cuerpo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fètge», p. 377.
Equivalent en llatí: Summe dessidiosum esse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fètge», p. 377.

Te un fetje com una rajada

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0011 «202 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1359686». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Té un fetje com una rajada

1 font, 1916.
De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0026 «Termes de comparacions populars usades a S. Marti de Maldà - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361914». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tení fetje de raxada

1 font, 1921.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0036 «115 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364363». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tenir el fetge com una ratjada

1 font, 2020.
Sierra, Xavier (2020): «https://twitter.com/xsierra4/status/1243516043747905536». Twitter.

Tenir més fetge que una ratjà[da]

1 font, 1994.
Ser calmós o impertorbable davant una desgràcia o contratemps.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «4. Estiu. 4.5.5.1. Frases fetes i locucions sobre la mar i el peix», p. 113. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Tenir un fetge com una aufabia

1 font, 1996.
Esser molt tranquil.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 112 «Espigolant dins l'antigor (XI). Infinitius», p. 33. S'Unió de S'Arenal.

Tenir un fetge de rajada (o més fetge que una rajada)

1 font, 1997.
Calmós.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al tarannà», p. 22. Edicions 62.

Tens un fetge com una rajá

1 font, 1917.
Al que es molt asosegat y no patixen per ningú. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0707/0054 «Comparances populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371733». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tens un fetje com una rajá

1 font, 1917.
Al que es molt asosegat y no patixen per ningú. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0707/0054 «46 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371733». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.