Paremiologia catalana comparada digital

És doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat

28 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1736.

És doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat

10 fonts, 1989.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La maldat», p. 103. Pagès Editors.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Amistats i relacions personals», p. 90. Editorial Sargantana.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Amistat», p. 165. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 653», p. 767. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Amistat». Web.
L'engany és un gran senyal de covardia, perquè l'altre actua confiadament i no utilitza mitjans d'autodefensa.
Sinònim: Similar: Amic reconciliat, enemic doblat || Connex: Tant et vull que et trac un ull.
Equivalent en castellà: Similar: Cúidate del amigo que fue antes enemigo.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 460. Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres familiars i amics», p. 88. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 152. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol V: L'home i el seu entorn humà. 5.7. L'amistat i els amics. L'enemistat i els enemics», p. 112. Eixam Edicions.

És doblada l'amistat que es fa en senyal d'amistat

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 26 i 27 (1 de juny de 1927) «Refraner. XX. De l'amistat», p. 67. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Es doblada la maldad que's fa en senyal de amistat

1 font, 1912.
Amistat.
Equivalent en italià: Amico falso, occulto veleno.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 188. Web.

Es doblada la maldat / feta en senyal d'amistat

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 9. Joan Jolis, Estamper.

Es doblada la maldat / que 's fá en senyal de amistat

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 31. Imprempta de Carlos Latrobe.

Es doblada la maldat / que es fa amb senyal d'amistat

1 font, 1969.
Equivalent en francès: La méchanceté est doublée si elle se fait avec apparence d'amitié.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amistat / L'amitié», p. 88. Robert Morel Editeur.

Es doblada la maldat / que es fa en senyal d'amistat

1 font, 1936.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 36 (Any I, 3-octubre-1936) «Aforismes i proverbis», p. 295. Revista Curiositats de Catalunya.

Es doblada la maldat / ques fa ab senyal de amistat

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 13. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Es doblada la maldat qu'es fa en senyal d'amistat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 103. Editorial Arte y Letras.

Es doblada la maldat que es fa amb senyal d'amistat

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Maldat Refr. b)». Editorial Moll.

Es doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat

1 font, 1926.
Font: Labèrnia-S. Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Amistat Refr. g)», p. 630. Editorial Moll.

Es doblada la maldat que s' fa en senyal d'amistat

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «6. Aforismes referents á la amistat», p. 27. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Es doblada la maldat que's féu amb senyal d'amistat

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/21/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

És doblada la maldat ques fa en senyal damistat

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 54. Librerías París-Valencia.

Es doblada la maldat ques fa en senyal de amistat

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 34. Manuscrit.

És doblada la maldat, / que es fa en senyal d'amistat

1 font, 1969.
Lloc: Lleida.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Maldat», p. 47. Edicions Polígrafa.

Es doblada la maldat, que es fa amb senyal d'amistat

1 font, 1987.
Equivalent en francès: C'est la pire méchandeté, qui est faite sous le signe de l'amitié.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La família i els amics…», p. 163. Sport-Entraide-Amitié.

Es doblada la maldat, que's fa en senyal de amistad

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 45. Editorial Rourich.

Es dublada la maldat que's fa en senyal d'amistat

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.