Paremiologia catalana comparada digital

A ca un penjat, no hi anomenis cordes

57 recurrències en 36 variants. Primera citació: 1900.

A ca un penjat, no hi anomenis cordes

7 fonts, 1994.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES… PRUDENCIA», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.
Cal ser discret i no recordar situacions violentes o molestes.
Equivalent en castellà: No hay que mentar la soga en casa del ahorcado.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Ca». Editorial Barcanova.
Recomana no ferir els sentiments dels altres.
Sinònim: A ca un penjat no anomenis cordes.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 264. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. La casa, els fills, els parents i els amics», p. 6. Revista L'Estel.

A ca un penjat no anomenis cordes

5 fonts, 1989.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 82. Pagès Editors.
Significa no saber evadir el compromís d'una cosa, resoldre un afer de la manera que més por comprometre i perjudicar.
Sinònim: Cal amagar la corda a casa del penjat.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 79. Editorial de Vecchi.
Sinònim: A ca un penjat, no hi anomenis cordes.
Equivalent en castellà: En cassa del ahorcado, no hables de la soga | No hay que mentar la cuerda (o la soga) en casa del ahorcado | No se debe mentar la soga en casa del ahorcado.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Penjat», p. 101. Edicions 62.
Recomana no ferir els sentiments dels altres.
Sinònim: A ca un penjat, no hi anomenis cordes.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 264. Edicions 62.
Callar: no parlar de coses molestes.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 86. Edicions 62.

A casa d'un penjat no hi anomenis cordes

3 fonts, 2000.
Refrany que recomana d'ésser discrets i no parlar de certes coses davant de gent que se'n pot disgustar.
Equivalent en castellà: No hay que mentar la soga (o la cuerda) en casa del ahorcado.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Corda», p. 76. Enciclopèdia Catalana.
Més val ser discret i no parlar de certes coses davant de gent que se'n pot disgustar.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 211. Salvat, S.A. de Ediciones.
Equivalent en esperanto: En dom' de pendigito pri ŝnuro ne parolu.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Llar, família, amics i enemics | Hejmo, familio, amikoj kaj malamikoj», p. 16. Associació Catalana d'Esperanto.

Amagar la corda a casa del penjat

3 fonts, 1951.
No saber evadir el compromís d'una cosa, resoldre un afer de la manera que més pot comprometre i perjudicar.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 27. Editorial Selecta-Catalonia.
Solucionar algun problema de la manera més perjudicial o compromesa.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 37. L'Avui / El Punt Avui.
No saben evadir el compromís d'una cosa, resoldre un afer de la manera que més pot comprometre i perjudicar. Quan els condemnats a la darrera pena eren penjats, els corders encarregats de fer les cordes en feien de falses, que aparentaven una gran resistència, però que no podien aguantar el pes d'un home i que, en ésser-hi penjat el condemnat es trencaven. En rompre's la corda, tothom pensava que era així la voluntat de Déu. Així que el perdonaven (segueix a l'original). De: Amades, Joan.
Font: Refranyer català comentat, 1951.
Piñeiro, M. Àngels (1990): Artà, núm. 50 (juliol-agost 1990) «Curiositats - http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/import/Arta/1990/Arta_1990_mes07_08_n0050.pdf», p. 174. Web.

A cal penjat no diguis corda

2 fonts, 2010.
La frase d'avui implica dir alguna cosa inapropiada o dir-la en el moment menys oportú.
Faves comptades (2018): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/BjBxNjFFWTb/». Instagram.
Lloc: L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A casa de penjat no anomeneu dogal

2 fonts, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 2, abril 1944 «Refranero ibicenco», p. 29. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
No convé parlar de coses desagradables davant de qui les pateix.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 61. Institut d'Estudis Eivissencs.

Amagar la corda a la casa d'un penjat

2 fonts, 1996.
Negar la veritat.
Sinònim: Veg. Amagar l'ou.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 17. Edicions 62, accepció 2.
No solucionar res.
Sinònim: Veg. Fer tard.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 17. Edicions 62, accepció 1.
Dissimular.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Enganys», p. 93. Edicions 62.

No parls de dogal a la casa del penjat

2 fonts, 1900.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 137. Seuba Edicions.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 106. Tarascó, Viladot & Cuesta.

A ca d'un penjat, no hi anomenis la corda

1 font, 1989.
Recomana no fer esment d'aquelles coses que són molestes a algú.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La corda i la veta», p. 124. Editorial Ausa.

A ca un penjat, no anomenis forca

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie A. Prudència. Refranys», p. 117. Hora Nova.

A ca un penjat, no hi anomenis les cordes

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 49. Web.

A cal penjat no anomeneu la corda

1 font, 1981.
Griñó i Garriga, David (1981): Oficis que es perden «CORDERS DE CANEM», p. 208. Editorial Millà.

A cal penjat…, no diguis corda

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

A casa d'un penjat, / no parlis de cordes

1 font, 1969.
Equivalent en francès: A la maison d'un pendu, / ne parle pas de cordes.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 340. Robert Morel Editeur.

A casa d'un penjat, no parlis de cordes

1 font, 1986.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 288.

A casa de penjat no anomeneu es dogal

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 17. Consell de Mallorca.

A casa de penjat no anomeu es dogal

1 font, 1999.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (1999): Revista Bellpuig, 598 «Refranyer popular», p. 27. Revista Bellpuig.

A casa de penjat, no anomeneu es dogal

1 font, 2008.
No és de cortesia recordar a la gent els seus mals.
Sinònim: A ca un penjat, no hi anomenis corda.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.1. Casa i aixovar. Refranys», p. 229. Editorial Moll.

A casa del penjat, no s'anomena el dogal

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Prudència», p. 183. Edicions Tres i Quatre.

A casa del penjat, no s'ha de parlar d'es dogal

1 font, 1993.
Vol dir que no han de tractar-se assumptes davant gent que poden comprometre o perjudicar.
Equivalent en castellà: Mentar la soga en casa del ahorcado, no es acertado.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «612 Casa-I», p. 92. Institut Menorquí d'Estudis.

A la casa del penjat, no parlis de cordes

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La discreció», p. 111. Pagès Editors.

A sa casa d'es penjat, no s'ha de parlar d'es dogal

1 font, 1984.
Hem d'esser discrets.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 204. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Al fill del penjat, no li parlis de cordes

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. A», p. 24. Ajuntament de l'Escala.

Al penjat, no li mostris la corda

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La corda i la veta», p. 124. Editorial Ausa.

Cal amagar la corda a casa del penjat

1 font, 1989.
Significa no saber evadir el compromís d'una cosa, resoldre un afer de la manera que més por comprometre i perjudicar.
Sinònim: A ca un penjat no anomenis cordes.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 79. Editorial de Vecchi.

Citar la corda a casa del penjat

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.

De corda no parlaras en la casa del penjat

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 219. Stampa Elzeveriana.
Proverbis franceses.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis franceses», p. 163. Stampa Elzeveriana.

En casa del penjat no parlis de cordes

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: En casa del ahorcado no hay que mentar la soga, ó no mentar la soga en casa del ahorcado.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. E», p. 802. Antoni López, Editor.

En la casa del penjat / no parlis de les cordes

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Penjat», p. 256. Edicions Polígrafa.

En la casa del penjat no parlen de cordes

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1563», p. 812. Columna Edicions.

En la casa del penjat no parles de cordas

1 font, 1912.
Casa.
Equivalent en italià: Non parlar di corda in casa dell'impiccato.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 194. Web.

En la casa del penjat, no digau: «davallau aquest penjoll»

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1562», p. 811. Columna Edicions.

En la casa del penjat, no digau: «Devallau aquest penjoy»

1 font, 1900.
(Cast.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «D», p. 34. Tarascó, Viladot & Cuesta.

No nomenar la corda en casa del penjat, ni l'aigua en casa de l'ofegat

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Significa que cal esser discrets i no parlar de certes coses davant gent que se'n pot disgustar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

No nomenes la corda en casa del penjat

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «N», p. 110. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

No s'ha de parlar del dogal a la casa del penjat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1452», p. 802. Columna Edicions.