Paremiologia catalana comparada digital

Al pobre, el sol se'l menja

21 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1900.

Al pobre, el sol se'l menja

8 fonts, 1914.
Significa que al pobre no l'escolta ningú.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pobre, pobra Refr. g)». Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pobresa», p. 74. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Al pobre, tothom li va a sobre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2456», p. 264. Columna Edicions.
La menor circumstància adversa l'afecta profundament.
Sinònim: Similar: Home sense diners fa mal anar pels carrers.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 176. Web.
Com que passa fam, s'aprima sense motiu aparent, com si el sol el desgastara.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 90. Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.8. Patologia per agents físics. Calor. Sol», p. 250. Universitat Miguel Hernández.
Equivalent en castellà: Al pobre, el sol se lo come.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 788. Antoni López, Editor.
Al pobre no se l'escolta ningú. Tot són desgràcies per al pobre.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

El pobre, el sol se'l menja

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Pobresa», p. 121. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 428. Edicions 62.

Al pobre, lo sol lo-s menja

2 fonts, 1900.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 140. Seuba Edicions.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 107. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Els pobres, el sol se'ls menja

2 fonts, 1999.
Durant el temps calorós, ho passen malament.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 453. Editorial Moll.
Hi ha pobres que no tenen lloc on viure.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. El sol», p. 23. Edicions 62.

Al pobre el sol se'l menja

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.

Al pobre lo sol se 'l minja

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Al pobre lo sol se'l menja

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 16. Editorial Rourich.

Al pobre lo sol se'l minja

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners - 9.3. Pobresa». Web.

Als pobres, lo sol se'ls minja

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. A», p. 156. Impremta Querol, Tortosa.