Paremiologia catalana comparada digital

Allargar més els peus que els llençols

64 recurrències en 39 variants. Primera citació: 1858.

Allargar més els peus que els llençols

9 fonts, 1979.
Excedir-se / extralimitar-se, gastar més d'allò que es pot gastar.
Ara es troben que no poden acabar de pagar el cotxe que van comprar. Han volgut allargar més els peus que els llençols i així es troben amb dificultats.
Sinònim: Estirar més el braç que la màniga, tirar la casa per la finestra, estirar més els peus que la flassada.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Malgastar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Excedir-se en les despeses. Gastar-se més del què es pot.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Indumentària. Dels llençols», p. 308. Universitat Politècnica de Catalunya.
Fa ruc, ja que un dia o altre tothom en coneix la veritat.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. El llençol», p. 132. Editorial Ausa.
Excedir-se.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 36. L'Avui / El Punt Avui.
Excedir-se.
Sinònim: Estirar més el braç que la màniga.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Excedir-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Peu», p. 209. Universitat Miguel Hernández.
Excedir-se.
Sinònim: Veg. Estirar més el braç que la màniga.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 16. Edicions 62.
Gastar més que els ingressos.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Diners. Gastar», p. 27. Edicions 62.
Com us referiríeu en català a un "quiero y no puedo"? A la persona, no al fet. És un… vull-i-no-puc?
Equivalent en castellà: Un quiero y no puedo.
Virgili i Ortiga, JM (2021): «https://twitter.com/Virgili7/status/1378407785352822784». Twitter.

Estirar més els peus que la flassada

6 fonts, 1979.
Gastar més del que les possibilitats d'un permeten.
Mira de no estirar més els peus que la flassada.
Sinònim: Estirar més el braç que la màniga, allargar més els peus que els llençols, treure al sol més del que hi ha a l'ombra.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Malgastar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Excedir-se. Gastar més del que es té o es pot.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Indumentària. De la flassada», p. 311. Universitat Politècnica de Catalunya.
Es diu quan algú gasta més del que pot.
Sinònim: Estirar més el braç que la mànega.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «F», p. 162. Juli Jordà Mulet.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 18. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 114. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Excedir-se, gastar més del que convé.
Paraules en xarxa (2023): «https://twitter.com/paraulesenxarxa/status/975823775387308032». Twitter.

Allargar més els peus que la flassada

3 fonts, 1992.
Se sol dir per a indicar que és anar massa lluny.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Frases fetes», p. 280. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 123. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 113. Onada Edicions.

Allargar-se més que es llençol

3 fonts, 1996.
Gastar més que el que es guanya.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.1. Casa i aixovar. Dites», p. 235. Editorial Moll.
Gastar més que lo que es guanya.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 115 «Espigolant dins l'antigor (XII). Refranys», p. 33. S'Unió de S'Arenal.
Extralimitar-se, gastar de més pels ingressos que es tenen.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie B. Imprudència», p. 124. Hora Nova.

Allargar més el peu que la flassà

2 fonts, 1932.
Qui gasta més del que pot. No allarga més el peu que la flassada qui és curt de remei, apocat, de poc caletre.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 256. Societat Castellonenca de Cultura.
Qui gasta més del que pot. No allarga més el peu que la flassada qui és curt de remei, apocat, de poc caletre. De: Borràs Jarque, Joan Manuel.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Font: Refranys i frases fetes de Vila-real.
Pérez Silvestre, Sergi (2005): Font, 7 (2005) «Refranys i frases fetes de Vila-real. Escarbant amb Joan Manuel Borràs Jarque. A», p. 35. Ajuntament de Vila-real.

Estira més els peus que la flassada

2 fonts, 1933.
Dita del qui gasta més que no pot.
Lloc: Vinaròs.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «65. Mobles. II. Flassada», p. 305. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Dita del qui gasta més del que pot.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Flassada», p. 165. Edicions Polígrafa.

Estirar més els peus que els llençols

2 fonts, 2012.
Sinònim: Estirar més el braç que la màniga.
Bibiloni, Gabriel (2021): «https://twitter.com/bibiloni/status/1461336394635390985». Twitter.
Sinònim: Veg. Estirar (o Allargar) més el braç que la màniga.
Equivalent en castellà: Estirar la pierna más de lo que da de sí la manta.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «peu». Editorial Barcanova.

Estirar més los peus que la flassada

2 fonts, 2018.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 126. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 116. Onada Edicions.

No es deu estirar els peus més que la flassada

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Peu», p. 210. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 235. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui s'estira més que el llençol, mostra els peus

2 fonts, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Estirar», p. 53. Editorial Moll.
Estirar-se més que el llençol: Gastar més del que hom pot.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol III: L'economia domèstica i altres coses. 3.5. Les despeses», p. 58. Eixam Edicions.

Qui s'estira més que es llençol, mostra es peus

2 fonts, 1995.
Qui gasta més que lo que guanya, prest estarà endeutat.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1995): S'Unió de S'Arenal, 103 «Espigolant dins l'antigor (IV). Refranys», p. 23. S'Unió de S'Arenal.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie B. Imprudència. Refranys», p. 125. Hora Nova.

Allargar més els peus que el llençol

1 font, 2000.
Excedir-se en les despeses.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Llençol», p. 148. Editorial Moll.

Allargar més es peu que es llençol

1 font, 1999.
Extralimitar-se, gastar més d'allò que es pot gastar.
Sinònim: Allargar més es braç que sa mànega.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie B. Malgastar», p. 126. Hora Nova.

Allargar-li a un més els peus que la flassada

1 font, 2004.
Posar-se en evidència.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2004): Costums d'abans i fets ampostins «Locucions i frases fetes», p. 401. Ajuntament d'Amposta.

Estira els peus més que la flaçada

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 280. Editorial Antinea.

Estira més el peus que la flassada

1 font, 1992.
Dit del malgastador.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions personals», p. 169. Servei Local de Català de Tortosa.

Estira més los peus que la flassada

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Peu», p. 303. Edicions Polígrafa.

Estira mes los peus que la flassada

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 265, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Estirar els peus més que els llençols

1 font, 2021.
Escala esbucada i balcó escarromiat d'una possessió mallorquina, paradigmes […] del declivi de molts senyors de possessió que estiraren el peus més que el llençol i que per tal de seguir visquent a esquena dreta, vengueren terres a betzef.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2021): «https://twitter.com/rperellob/status/1412075090037063687». Twitter.

Estirar els peus més que la flassà

1 font, 1933.
Qui gasta més de lo que guanya.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XV, Cuaderno IV (Julio-Agosto de 1934) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 246. Societat Castellonenca de Cultura.

Estirar els peus més que la flassada

1 font, 1993.
Viure fora de les possibilitats.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 70. Tàndem Edicions.

Estirar més els peus que el llençol (la flassada)

1 font, 2000.
Extralimitar-se.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Estirar», p. 138. Editorial Moll.

Estirar més els peus que la flaçada

1 font, 2023.
El contrari de ser estalviador.
CPNL-SLC Mollet (2023): Ràdio Mollet «Tastets de llengua - https://www.radiomollet.com/programs/tastetsdellengua». Twitter.

Estirar més los peus / que la flassada

1 font, 2018.
Una més de les moltes frases fetes que tenen relació amb l'administració domèstica. Aquesta fa referència a aquella persona que gasta més del que el seu nivell econòmic li permet.
Sinònim: Estirar més el braç que la màniga | Tirar de veta | Tindre la mà foradada.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Estirar més los peus que la flassada», p. 86. Onada Edicions.

No allargar més els peus que la flassada

1 font, 2015.
Lloc: Masdenverge (Montsià).
Tomàs Valldepérez, Laura; Sánchez Tena, Susana (2015): Guia de Masdenverge «Refranys. El comportament de les persones i la seua relació amb els altres», p. 168. Diputació de Tarragona.

No allargar més els peus que la manta

1 font, 2003.
Metàfora de precaució per no gastar més del que se té.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 360. Ajuntament d'Amposta.

No allargarsé mes que el llansòl

1 font, 1869.
Equivalent en castellà: No estirar la pierna mas de lo que alcanza la sábana.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 291. Imp. de Miguel Parpal.

No allargarse mes que el llensol

1 font, 1858.
Equivalent en castellà: No estirar la pierna mas de la que alcana la sábana.
Lloc: Menorca.
Soler, Julio (1858): Gramática de la lengua menorquina «Refranes é idiotismos», p. 110. Editorial Claret.

No convé allargar més els peus que la flassada

1 font, 2018.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 143. Autoedició.

No es deu estirar més els peus que la flassada

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «N», p. 84. Ajuntament d'Alzira.

No estirar més el peu que el llençol

1 font, 1992.
Sinònim: No allargar més el braç que la màniga | Qui s'allarga més que el llençol, mostra els peus.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2053», p. 178. Columna Edicions.

No hi ha que estirar les cames més enllà del llençol

1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 19. Autoedició.

No hi ha que estirar més sa cama de lo que dóna sa flassada

1 font, 1955.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 29. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

No hi ha que estirar més sa cama de lo que dona sa flassada

1 font, 2021.
Sinònim: Veg. No hi ha que estirar més es braç de lo que dona sa mànega.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 89. Institut d'Estudis Eivissencs.

No poder estirar més el peu que la manta

1 font, 1992.
Sinònim: No allargar més el braç que la màniga | No poder u estirar-se.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2057», p. 179. Columna Edicions.

No s'han d'estirar més els peus / que els llençols

1 font, 2000.
No gastar més del que hom pot.
Sinònim: No s'ha d'estirar més el braç que la màniga.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. N», p. 75. Ajuntament de l'Escala.

No stirar més la cama de llà hon aplega la flaçada

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 216. Stampa Elzeveriana.

Qui estira massa els llençols ensenya els peus

1 font, 1968.
I és ben cert que, als catalans, no ens agrada «estirar més el braç que la màniga», perquè sabem que «qui estira massa els llençols ensenya els peus».
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 16. El treball i l'estalvi», p. 203. Editorial Pòrtic.

Qui s'estira més que el llençol, / ensenya els peus

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui s'étire plus que le drap de lit, / montre les pieds.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 404. Robert Morel Editeur.