Paremiologia catalana comparada digital

Animal maleït, més ben lluït

36 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1909.

Animal maleït, més ben lluït

5 fonts, 1999.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gratacós, Quim (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

Cavall maleït, més ben lluït

4 fonts, 1998.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El cavall», p. 112. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Lluït = raspallat, engalanat. Les coses dolentes o lletges solen dissimular-se per a resultar aparentment més agradables.
Sinònim: Gos maleït, el pèl més lluït.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 23. Web.

Cavall maleït, més lluït

4 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1964», p. 909. Columna Edicions.
Ineficàcia de les malediccions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 448. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 92. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Torracollons (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

A gos maleït, el pèl lluït

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
A qui roba o s'aprofita dels altres li solen anar les coses millor que als afectats.
Equivalent en castellà: Similar: Al peor marrano, la mejor bellota | Ande yo caliente, y ríase la gente.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 10. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 113. Edicions Víctor.

Llop més maleït, el pèl més lluït

3 fonts, 2008.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Significa que de vegades les persones de qui més es desitja la mort són les que viuen més temps, per a desesperació dels qui desitgen que morin.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Com més es malparla d'algú, més publicitat se li fa i més se li magnifica la imatge.
Sinònim: Gos maleït, el pèl més lluït || Similar: Fes/Cria fama i gita't a dormir.
Equivalent en castellà: Similar: Dame pan y dime tonto.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 477. Web.

A cavall maleït, més lluït

2 fonts, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 5. Anubar Ediciones.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 51. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Al cavall maleït el pel l'hi lluu

2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 28 - Dites sobre Natura i Bestià - https://www.lopedris.cat/dites-sobre-natura-bestia-c1001». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre el bestiar». Web.

El rossí maleït és el més lluït

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 940», p. 729. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 135. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Al bou maleit el pèl li llúu

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Al buey maldito le reluce el pelo.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 788. Antoni López, Editor.

Al bou maleït, el pèl li lluu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1510», p. 347. Columna Edicions.

Al bou malheit lo pel li lluu

1 font, 1912.
Equivalent en italià: Al cavallo bestemmiato riluce il pelo.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 192. Web.

Al bou malheit lo pèl li llúu

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Pèl / Repèl», p. 222. Universitat Miguel Hernández.

Cavall malait, cada volta mes lluit

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «C», p. 40. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Cavall malait, més lluit

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. C», p. 313. Editorial Arte y Letras.

Cavall malehit, / Lo pel li llu

1 font, 1909.
Aux souhaits de malheur, l'on répond en se moquant.
Lloc: Rosselló.
Leguiel, Émile (1909): Revue catalane, 25 (15 janv 1909) «Quelques expressions catalanes», p. 16. Revue Catalane.

Cavall maleït, més ben luït

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Le cheval maudit est le plus luisant.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El cavall / Le cheval», p. 452. Robert Morel Editeur.

El llop, com més maleït, té el pèl més lluït

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Llops», p. 121. Garsineu Edicions.

El rosí malait es el més lluit

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 87. Editorial Arte y Letras.

Llop més maleït, / el pèl més lluït

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Le loup le plus maudit / a le poil le plus luisant.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El llop i la guilla (guineu) / Le loup et le renard», p. 492. Robert Morel Editeur.