Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 233», p. 297. Columna Edicions.
Cada fava té el seu corc
30 recurrències en 27 variants. Primera citació: 1752.
Cada fava té el seu corc
2 fonts, 1992.
Totes les coses tenen el seu inconvenient.
Cada fava té es seu corc i de vegades dos
2 fonts, 1999.
Tothom té algun defecte.
Lloc: Eivissa.
Lloc: Mallorca.
Cada fava té es seu corc, i qualcuna dos
2 fonts, 1984.
Vol dir que tothom té defectes (D.).
Totes ses coses tenen es seus pros i es seus contres.
Lloc: Menorca.
Cada faba té son corch, / menos la meva que n' té dos
1 font, 1891.
Lloc: Verges, Girona.
Cada fava te 's seu corc, / i colq'una, dos
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Cada fava té el seu corc, / fora la meva que en té dos
1 font, 2000.
Queixa davant l'adversitat.
Lloc: Empordà.
Cada fava te el seu corc, i de vegades dos
1 font, 2007.
Fa referència a que les coses poden no ésser perfectes malgrat ho semblin.
Lloc: Sóller.
Cada fava té el seu corc, i n'hi ha que en tenen dos
1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Cada fava té el seu corc, i n'hi han que en tenen dos
1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Cada fava té el seu corc, i qualque una, dos
1 font, 1987.
Cada fava té el seu corc, menos la meva, que en té dos
1 font, 1951.
Cada fava té el seu corc, menys la meva que en té dos
1 font, 1984.
Aquest té un clar sentit figurat: mai les desgràcies venen soles. Cal dir, però que en el cas del corc de les faves dos o més individus poden viure en un mateix gra, cosa que no acostuma a succeir en els altres corcs.
Cada fava té el seu corcó, menys la meua que en té dos
1 font, 2008.
Cada fava té es seu corc i a vegades dos
1 font, 2008.
Totes les coses, per bones que siguin, tenen el seu inconvenient i a vegades molts.
Sinònim: Cada fava té es seu corc i alguna, dos.
Cada fava te es seu corc i devegades dos
1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Cada fava té es seu corc i qualquna dos
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Cada fava té es seu corc, / i qualque una, dos
1 font, 1967.
Lloc: Cat., Bal., Val.
Cada fava té et seu corc, / menys la meva que en té dos
1 font, 1937.
És el que hauríem de pensar tots.
Cada fava té son còr menys la meua qu'en té dos
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Cada fava té son corc, / menys la mena que en té dos
1 font, 1936.
Cada fava té son corc, i n'hi ha que en tenen dos
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Chaque fève a son ver, et certaines en ont deux.
Lloc: Catalunya del Nord.
Cada fava té son corc, menos la meua que en té dos
1 font, 1987.
Cada fava té son corc, menys la meua que en té dos
1 font, 1999.
«Fava» en el sentit de 'dona', guapesa sense gràcia.
Cada fava té son corc, menys la meva que en té dos
1 font, 2003.
Cada fava té son corch, menys, la meua que-n té do
1 font, 1900.
Sinònim: Cada fusta té son grop.
Cada fava te son corch, y moltes vegades dos
1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Unusquisque sua praefert scelera.