Paremiologia catalana comparada digital

Cap verd

71 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1805.

Cap verd

18 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Cabeza de chorlito, ligero de cascos, tarambana.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 53. Editorial Pòrtic.
Les persones irreflexives, amb no gaire seny.
Sinònim: Capbuit | Cap de pardals | Cap d'estornells.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Seny, memòria i enteniment», p. 310. Editorial Gregal.
Persona poc reflexiva.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Cap», p. 102. Llibres de l'Index, S.A.
Inexperimentat, frívol.
Curs nivell C de català (1993): «Frases fetes», p. 13. Apunts curs nivell C català.
Persona sense seny / cap sense seny, que no ha arribat a l'estat de maduresa mental.
No posaràs mai seny; ets un cap verd.
Sinònim: Cap de trons, cap desgavellat, cap boig, ésser un capsigrany, ésser un cascavell (algú).
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desassenyat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Cap sense seny, que no ha arribat a l'estat de maduresa mental / [ésser] eixelebrat.
És un cap verd, ha pres la decisió d'anar-se'n a viure a França sense tenir en compte els inconvenients ni els avantatges.
Sinònim: Cap boig, cap de trons, cap calent.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Eixelebrat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lleuger / molt frívol o carregat d'il·lusions.
És un cap verd: dóna més importància a les aparences que al caràcter de les persones.
Sinònim: Cap de trons, cap de pardals, cap calent, cap desgavellat, cap fluix, cap boig.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Frívol». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Met. subgècte de poc judici y reflexió.
Equivalent en castellà: Cáscara verde.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Verd, da», p. 407.
Met. subgècte de poc judici y reflexió.
Equivalent en llatí: Irrequietus homo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Verd, da», p. 407.
Sinònim: V. Caparret.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Caparret», p. 55. Editorial Pòrtic.
Lloc: Rosselló.
Giral, R (1977): «Injúries i renecs», p. 132. Almanac Català del Rosselló.
Home de mals costums i de moral dubtosa.
Sinònim: v. Calavera.
Lloc: Catalunya.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap verd», p. 171. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Veg. Cap boig.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Cap». Editorial Barcanova.
Inexpert.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició, accepció 2.
Home de mals costums i de moral dubtosa.
Sinònim: Ser un bala perduda (o un calavera, o un cràpula, o un desenfrenat, o un disbauxat, o un perdis, o un perdulari, o un perdut).
Equivalent en castellà: Calavera.
Lloc: Catalunya.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició, accepció 3.
Sinònim: Veg. Cap boig.
Lloc: És d'abast general.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició, accepció 1.
Inexpert.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cap m.», p. 82. Edicions 62.
Beneit.
Sinònim: Cap boig (o cap calent, o cap de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o lleuger).
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cap m.», p. 82. Edicions 62.
Eixelebrat.
Sinònim: Cap boig (o cap calent, o cap de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o lleuger).
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cap m.», p. 82. Edicions 62.
Eixelebrat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte a la responsabilitat», p. 19. Edicions 62.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Cap», p. 904. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Giral, R.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1977): «Injúries i renecs», p. 132. Almanac Català del Rosselló.
Loc. met y fam. Persòna de poc judici y reflexió.
Equivalent en castellà: Barrenado de cascos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 375. Impremta de Josep Torner.
Loc. met y fam. Persòna de poc judici y reflexió.
Equivalent en francès: Écervelé.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 375. Impremta de Josep Torner.
Loc. met y fam. Persòna de poc judici y reflexió.
Equivalent en italià: Sventato.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 375. Impremta de Josep Torner.
Loc. met y fam. Persòna de poc judici y reflexió.
Equivalent en llatí: Mentis inops, inconsideratus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 375. Impremta de Josep Torner.
De: Giral, R.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Injuries i renecs», p. 132. Facebook.
Sinònim: Cap boig.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 54. Editorial Trabucaire.

Ser un cap verd

15 fonts, 1931.
Sinònim: v. Ser un cap calent.
Equivalent en castellà: Ser un cabeza hueca.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 78. Edicions 62.
Quan una persona és eixelebrada i amb poc seny.
Font: L'Estenedor, 168 (Maig de 2020).
CPNL-SLC Mollet (2020): «https://twitter.com/cpnlmollet/status/1266995326801465347». Twitter.
No tenir seny, ser eixelebrat.
Faves comptades (2020): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/CIRJt6ACEay/». Instagram.
No tindre esme.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «V», p. 167. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Ser eixelebrat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 133. Universitat Autònoma de Barcelona.
Gili i Serret, Ventura (1996): Lo Floc, 150 «Coses de l'idioma - De cap a peus - https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/309951/399934», p. 8. Lo Floc.
No tenir seny.
Té el cap ben ple de pardalets.
Sinònim: Ser un cap de pardalets | Tenir pardalets al cap | Ser un cap de trons.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes amb cap», p. 74. Autoedició.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 179. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
No té mai en consideració les possibles conseqüències dels seus actes: és un cap verd.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 302. Llibres de l'Index, S.A.
Persona sense experiència.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 121. Onada Edicions.
Contada per Teresa Bergadà, de Rocallaura.
I potser treballava més i tot del que calia, per estar tranquil, per fugir del cap verd de la seva dona, la qual no pensava sinó a lluir, a no fer res de casa.
Serra i Boldú, Valeri (1931): Rondalles populars / 1 «El pobre Julià», p. 85. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
La tieta Carme tenia més personalitat, i era, per dir-ho així, el cap de casa, i sabia aconduir la germana que, segons deia, era una mica cap verd.
Simó, Isabel-Clara (1990): Els ulls de Clídice «Capítol 6», p. 137. L'Avui / El Punt Avui.
Això el va turmentar, el va engelosir amargament. ¿Què podia donar-li un home, un cap verd inculte?
Solsona, Ramon (1993): Les hores detingudes «L'amant», p. 157. Edicions dels Quaderns Crema.

Ésser un cap verd

7 fonts, 1979.
No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger.
Sinònim: Ésser un cap boig | Ésser un cap calent | Ésser un cap d'estornell | Ésser un cap de pardals | Ésser un cap desgavellat | Ésser un cap de trons | Ésser un cap fluix | Ésser un cap lleuger.
Font: DIEC s. v. «cap».
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://twitter.com/jbadia16/status/1752817709518078097». Twitter.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Colors». Web.
Ésser eixelebrat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 213. Editorial Millà.
Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.
Millà i Reig, Lluís (1979): El català mare de totes les llengües (humorada fonètica) «Traduccions al peu de la lletra», p. 8. Editorial Millà.
Inexperimentat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cap», p. 24. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 175. Universitat Miguel Hernández.
Ésser eixelebrat.
Sinònim: Veg. Ésser un cap de trons.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 119. Edicions 62.

Tindre el cap verd

4 fonts, 2003.
Té el cap molt verd.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.
Tindre poc esme, ser un irreflexiu.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 35. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 134. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 122. Onada Edicions.

Capverd

2 fonts, 2014.
Insults.
El Llenguado (2020): El Llenguado «Els insults de can Follower - https://www.ccma.cat/tv3/el-llenguado/els-insults-de-can-follower/noticia/2990302/». TV3.
Persona amb poc trellat.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «C», p. 76. Juli Jordà Mulet.

Tenir el cap verd

2 fonts, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 29. Autoedició.
Tenir poc seny o el cap verd.
Sinònim: Tenir tot el blat en herba.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Abans de la recol·lecció», p. 168. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Cap vert

1 font, 1921.
Que ha tirat per mal cap, per mal camí. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Sinònim: Bola de vidre.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Poc seny. Cap sense cervell ni centener. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Sinònim: Bola de vidre.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Un ximple. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cap-verd

1 font, 1864.
Ja veurà; acabem d'un cop, / perquè jo encara em perdria; / ni el senyor rector voldria, / ni jo voldria tampoc / que un cap-verd com és vostè, / a les Corts hagués d'anar.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): L'Esquella de la Torratxa. Gatada en dos actes, en vers i en català del qu'ara's parla «Acte Segon. Escena III». Manuscrit.

Cap-vert

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
De jovent teniam la plana major, las mes disbauxeras, los mes cap-verts.
Font: E. Vilanova, vol V, p78.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

És un cap verd!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Cap», p. 493. Autoedició.

Es un cap vert

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites referents a algunes parts del cos humà. El cap», p. 4. Autoedició.

Es un cap-vert

1 font, 1890.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen de artistas. De pintors», p. 188. Revista La Esquella de la Torratxa.

Esser un cap verd

1 font, 1984.
Sense mica de seny.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 47. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Esser un cap-vert

1 font, 1917.
Mancat de tino, lleuger de cervell; tronera. De: Vayreda i Olives, Pere.
Lloc: La Garrotxa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ets un cap vèrt

1 font, 1907.
Expressions metafòriques.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. 42. 246», p. 86. Baguñá, editor.

Sér un cap vert

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 85. Hermanos Espasa, Editores.