Paremiologia catalana comparada digital

Caure-li les ales del cor

27 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1839.

Caure les ales del cor

10 fonts, 1910.
Descoratjar-se sobtadament.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «https://twitter.com/jbadia16/status/1641914514374529025». Twitter.
En rec. Disgustar, desencisar.
Quan he sabut la notícia, m'han caigut les ales del cor.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «C», p. 50. Edicions Baix Empordà.
Descoratjar-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Descoratjar-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Equivalent en castellà: Descorazonarse.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. C», p. 168. Imp. de J. Horta.
Descoratjar-se.
Lloc: Pineda, Guimerà.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Cor 14», p. 193. Edicions Polígrafa.
Descoratjar-se algú.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Ala, ales», p. 14. Editorial Millà.
Descoratjar-se.
Sinònim: Caure l'ànima als peus | Veg. tb. Perdre l'esma.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «C», p. 54. Edicions 62.
Quedar disgustat.
Lloc: Empordà.
Sabater i Costa, Robert (2021): D'abantes a Xurrencai. El parlar de l'Empordà «Frases fetes. C», p. 75. Gorbs Comunicació i Edicions.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites referents a algunes parts del cos humà. El cor», p. 11. Autoedició.
Descoratjar-se.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 69. Tàndem Edicions.

Caure-li les ales del cor

2 fonts, 1993.
Sofrir un desengany molt gros.
Lloc: Cambrils.
Mestres Ventura, Fina (2023): «https://twitter.com/MestresFina/status/1628136260920348696». Twitter.
Li han caigut les ales del cor en saber la data de l'examen.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «8. Frases fetes», p. 49. Tàndem Edicions.

Caure (a u) les ales del cor

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 607», p. 340. Columna Edicions.

Caure les ales (a algú)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1768. Publicacions de la Universitat de València.

Caure les ales al cor

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0009 «140 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358113». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Caure les ales del cor (a algú)

1 font, 1997.
Desanimar-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Ànim», p. 31. Edicions 62.

Caure les ales del cor a algú

1 font, 2003.
Sorprendre's.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 13. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Caure ses ales d'es cor

1 font, 1984.
Fugir-li es valor.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. C. Conjugacions vàries», p. 30. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Caure ses ales des cor

1 font, 2008.
Fugir-li el valor.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 328. Editorial Moll.

Caure-li a un les ales del cor

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.

Caure-li les ales del cor (a algú)

1 font, 2004.
Descoratjar-se sobtadament / esvair-se tota la il·lusió, sofrir un desengany molt gros.
En veure que l'havien deixat sol, li van caure les ales del cor; se sentia impotent de seguir endavant.
Sinònim: Perdre les forces.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Descoratjar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Cáureli a ú les ales del còr

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 45. Editorial Arte y Letras.

Cáurer á algú las alas del cor

1 font, 1839.
Fr. met. Desmayar, faltar lo ánimo y constancia en algun contratèmps ó adversitat.
Equivalent en castellà: Caérsele á alguno las alas del corazon.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Alas», p. 81. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Desmayar, faltar lo ánimo y constancia en algun contratèmps ó adversitat.
Equivalent en francès: Perdre courage.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Alas», p. 81. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Desmayar, faltar lo ánimo y constancia en algun contratèmps ó adversitat.
Equivalent en italià: Scoraggiarsi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Alas», p. 81. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Desmayar, faltar lo ánimo y constancia en algun contratèmps ó adversitat.
Equivalent en llatí: Animo deficere, linqui.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Alas», p. 81. Impremta de Josep Torner.