Paremiologia catalana comparada digital

Coent com el pebre

42 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1857.

Picant com un pebre

5 fonts, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Comparaciones, ó frases comparativas mas usuales», p. 105. Hermanos Espasa, Editores.
Un procediment per a embellir el llenguatge és l'ús de comparacions. A part les que cada escriptor inventa ara i adés, existeix un repertori popular de modismes comparatius. De: Grandia, Marian.
Font: Gramática etimològica catalana, Barcelona 1901, p178-180.
Escola Tecnos (2023): Escola Tecnos «Llengua i literatura catalanes - http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/locfras.htm». Web.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1881): Comparaisons populaires les plus usitées dans le dialecte catalan-roussillonnais, dins RLR, XX, p. 289. Revue des langues romanes.
Annex 1. Altres modismes comparatius.
Reig, Eugeni S (2021): Les nostres comparances «Annex 1. Altres modismes comparatius». Web.
Comparacions.
(1997): Curs d'escriptura catalana «23.1 Comparatius. Veus. Sons», p. 23.5.

Picant com una pebrina

5 fonts, 2011.
Aquest recull de comparances nord-catalanes parteix del que va fer Carles Grandó, que havem completat amb altres fonts (Les catalanades d'Albert Saisset-Un Tal, Justí Pepratx Espigues i flors i Pa de casa, Lleó Conill, Botanique catalane pratique), i de les vastes aportacions de Joan Bosch Santaló.
Lloc: Nord-català.
Migjorn / Vera Grau, Idali (2018): «Modismes comparatius en altres llengües». Migjorn.
Annex 1. Altres modismes comparatius.
Reig, Eugeni S (2021): Les nostres comparances «Annex 1. Altres modismes comparatius». Web.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2019): Escriure en català al Rosselló «Fraseologia : comparacions nord-catalanes», p. 446. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «3. Algunes Comparances. P», p. 360. Web.
Lloc: Nord-català.
Correu electrònic.

Coent com el pebre

4 fonts, 1926.
Molt picant.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pebre Loc. d)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 126. Editorial Selecta-Catalonia.
Molt picant.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Pebre», p. 164. Editorial Moll.
Molt coent.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 45. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Picant com pebre

4 fonts, 2011.
Aquest recull de comparances nord-catalanes parteix del que va fer Carles Grandó, que havem completat amb altres fonts (Les catalanades d'Albert Saisset-Un Tal, Justí Pepratx Espigues i flors i Pa de casa, Lleó Conill, Botanique catalane pratique), i de les vastes aportacions de Joan Bosch Santaló.
Lloc: Nord-català.
Migjorn / Vera Grau, Idali (2018): «Modismes comparatius en altres llengües». Migjorn.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2019): Escriure en català al Rosselló «Fraseologia : comparacions nord-catalanes», p. 446. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «3. Algunes Comparances. P», p. 360. Web.
Lloc: Nord-català.
Correu electrònic.

Cou mes que el pebre

2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «C», p. 42. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.5. Simptomatologia cutània. Coentor», p. 242. Universitat Miguel Hernández.

Picant com el pebre

2 fonts, 1918.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 133. Editorial Selecta-Catalonia.
S'aplica a una persona que mortifica amb el seu caracter i amb les seves converses. De: Ariet i Serra, Antoni.
Lloc: VIladrau.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0033 «Comparances populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1363803». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Picant com lo pebre

2 fonts, 1857.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Comparacions», p. 176. Centre Excursionista de Catalunya.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calificaciones físicas ó morales de personas ó cosas con el objeto con que se comparan», p. 297. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Coént com es prebe

1 font, 1915.
Vulgar. De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Artà (Mallorca).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Comparances i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/165/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cohent com lo pebre

1 font, 1891.
Molt cohent.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Pebrer. Modismes», p. 132. Associació d'Excursions Catalana.

Cou com a pebre coent

1 font, 1970.
Es diu d'una cosa cara.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pebre», p. 213. Edicions Polígrafa.

Cou més que un prebe de cirereta

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. C», p. 212. Consell de Mallorca.

Coure més que una pebrera

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1771. Publicacions de la Universitat de València.

Coure mes que'l pebre

1 font, 1922.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Puigvert de Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cuhent com un pebre

1 font, 2013.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Comparanses», p. 1. Cultura Popular de Menorca.

Esser més coent que un pebre

1 font, 1984.
Molt coent.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Comparacions», p. 55. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Estar coent com un pebre

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1783. Publicacions de la Universitat de València.

Més coent que un pebre

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1799. Publicacions de la Universitat de València.

Més coent que un pebre negre

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1799. Publicacions de la Universitat de València.

Més coent que una pebrera (pebrereta)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1799. Publicacions de la Universitat de València.

Més couent que el pebre

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1799. Publicacions de la Universitat de València.

Pica més que el pebre

1 font, 2003.
Ser molt coent.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 126. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Picant com el pevre

1 font, 1917.
De: Amades, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0701/0005 «206 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356292». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Picar a pebre

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1216», p. 964. Columna Edicions.

Picar com la pebrera

1 font, 1995.
Coent.
Font: CO, FX, G, MR, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 164. Instituto de Estudios Turolenses.

Picar més que una pebrera

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1815. Publicacions de la Universitat de València.