Paremiologia catalana comparada digital

Com més alt, més animal

93 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1883.

Com més alt, més animal

18 fonts, 1926.
Ho diuen per significar que és més censurable una falta com més edat o autoritat té el qui la comet.
Lloc: Barc., Gir.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Alt1 Refr.c)», p. 548. Editorial Moll.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Animal Refr. e)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 146. Editorial Selecta-Catalonia.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «https://twitter.com/jbadia16/status/1618012141017088002». Twitter.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sobre la fauna i la flora.
CPNL (2022): Consorci per a la Normalització Lingüística «Gramàtica. Lèxic. 4. Locucions, refranys i frases fetes - https://www.cpnl.cat/gramatica/11/4-locucions-refranys-i-frases-fetes». Web.
Dit de qui té alçada física però és poc intel·ligent o poc llest.
Equivalent en castellà: Cuanto más alto, más bruto.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Animal», p. 19. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 33. Garsineu Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Expressió que s'aplica a una persona que té alçada física, però poca intel·ligència.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
'Guit' és un adjectiu que qualifica l'animal que acostuma de tirar guitzes. A partir d'aquest significat el refrany al·ludeix també a la ignorància que caracteritza l'home ric.
Associació d'animals i homes rics dins d'una línia burlesca i crítica a la vegada.
Sinònim: Com més ric, més guits.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 124. Editorial de Vecchi.
En Pasqual fa gairebé dos metres d'alçada; però ja se sap: com més alt, més animal.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 135. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Palacín, Lola (1980): Recull de refranys «Adagis i frases fetes. 1. Jo: el meu cos, casa, vestits, menjar i beure, i família», p. 6.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Lleida (Segrià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser», p. 77. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.
Curt d'enteniment i molt alt.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte a l'enteniment», p. 18. Edicions 62.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. El que no hauria de ser», p. 10. Revista L'Estel.

Com més gran, més animal

17 fonts, 1961.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Gener», p. 15. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 314. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 322. Autoedició.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 125. Universitat Autònoma de Barcelona.
Comenta que com més grans o majors es fan alguns, més se'ls aguditzen els defectes o les manies.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 212. Web.
Es diu per a incordiar els corpulents.
Sinònim: Similar: Com més vell, més burro.
Equivalent en castellà: Similar: Cuanto más viejo, más pellejo.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 433. Web.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/555991659654418432». Twitter.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Maresme.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Permanyer, Susanna (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. C», p. 123. Edicions Víctor.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: L'edat. Joves i vells», p. 56. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 114. Onada Edicions.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
No tenir vergonya.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «C», p. 16. Autoedició.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 39. Revista L'Estel.

Com més alt més animal

16 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1178. Editorial Selecta-Catalonia.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Bèstia», p. 41. Editorial Millà.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Alt | Alta», p. 36. Llibres de l'Index, S.A.
Dita burleta adreçada a minimitzar la importància de ser alt.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Animal», p. 42. Llibres de l'Index, S.A.
Dit de qui té alçada física però és poc intel·ligent o poc llest.
Aquest xicot com més alt més animal / Els homes com més alts més animals.
Sinònim: Ésser un carnús (algú), tros d'animal.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Toix». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 343. Autoedició.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Gimeno, Antoni (1984): «Les feines al bosc» «Refranys». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 13. Autoedició.
Oral (1994). Font oral.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Eixample).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona i Camprodon.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Equivalent en castellà: Coanto más alto, más bruto.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Alt», p. 20. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 214. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Gros / Prim / Alt / Petit», p. 229. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 64. Autoedició.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Com més alt, més animal; com més gros, més talòs

2 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 82. Pagès Editors.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 143. Autoedició.

Com més gran més animal

2 fonts, 1990.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Les edats de la vida», p. 149. Cossetània Edicions.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 138. Museu Arxiu de Sentmenat.

Home alt, gran animal

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1178. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 207. Edicions 62.

Quan més gran més animal

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
(2008): L'Estel «Dites i refranys», p. 29. Revista L'Estel.

Com mes alt / mes animal; / com mes grós / mes talós

1 font, 1915.
De: Cardona Castells, Lluís; Verdura i Pera, Jaume (1918-19).
Lloc: Santa Coloma de Farnés.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0067 «Refráns i aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435040304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com mes alt mes animal

1 font, 2018.
Aritzeta, Margarida (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

Com mes alt mes animal, y com mes gros mes talós

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «8. Aforismes referents á defectes ó vicis», p. 35. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Com més alt, / més animal

1 font, 1966.
Lloc: Tarragona.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Alt 2», p. 171. Edicions Polígrafa.

Com més alt, mes animal

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/14/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com més alt, més animal, y com més gros, més talós

1 font, 1900.
Ben cert es, que hi ha alts y grossos y xichs y prims, animals y talossos. Això no obstant, un sabi filosop francés va observar: que moltes vegades lo prest desenrotllo del cos, perjudica á l'ánima y viceversa.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 29. Editorial Rourich.

Com més alt, més animal!

1 font, 2010.
Lloc: Mataró (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Com més alts més animals

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Grans i joves», p. 39. Autoedició.

Com més alts, més animals

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 848», p. 389. Columna Edicions.

Com més gran / més animal

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Modismes i frases fetes», p. 91. Autoedició.

Com més gran és, més animal se fa

1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 54 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.

Com mes gran mes animal

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Com més gran més animal i com més gros més talòs

1 font, 1992.
Sempre s'ha dit que les persones altes no són gaire hàbils i que les corpulentes solen ser bastant curtes de gambals.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites d'informació», p. 267. Servei Local de Català de Tortosa.

Com més gran més ases

1 font, 1995.
S'aplica a una persona molt gran que obra amb poc enteniment.
Lloc: Illes Balears.
Fuster, Joan Lluís (1995): Ses nostres dites il·lustrades I, p. 90. Autoedició.

Com més gran més bestia

1 font, 1915.
Vulgar. De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Artà (Mallorca).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Comparances i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan més alt més animal

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Igualada (Anoia).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quan més gran, més burro

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 43. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Quan més gros, més ase

1 font, 1986.
Equivalent en castellà: Cuanto más grande, más tonto.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 39. Institut d'Estudis Eivissencs.