Paremiologia catalana comparada digital

Cristià per força no plau a Déu

46 recurrències en 22 variants. Primera citació: 1864.

Cristià per força no plau a Déu

16 fonts, 1926.
Vol dir que els bons cristians ho han d'esser per convicció i no per imposició.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cristià Refr a)». Editorial Moll.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 233. Manuscrit.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 115. Pagès Editors.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 431 (juliol 1980) «El que diuen els refranys sobre… Déu». Cavall Fort.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3800», p. 378. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Equivalent en francès: Chrétien par force ne plaît pas à Dieu.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 418. Robert Morel Editeur.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «De Déu i el dimoni», p. 175. Cossetània Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 178. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Déu, Nadal i altres festivitats. Déu», p. 64. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del totpoderós». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 96. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 101. Seuba Edicions.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. Del totpoderós», p. 11. Revista L'Estel.

Cristià per força, no plau a Déu

4 fonts, 1967.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Cristià», p. 278. Edicions Polígrafa.
Reprèn els que fan les coses de mala gana.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 414. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del Totpoderós», p. 81. Web.

Oració per força no plau a Déu

2 fonts, 1992.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 393», p. 603. Columna Edicions.

Oració per força, no plau a Déu

2 fonts, 1926.
Vol dir que les devocions han d'esser sinceres i no imposades per l'autoritat o per la por del què-diran.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Oració Refr. c)». Editorial Moll.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «O», p. 250. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Cristià per força no agrada a Déu

1 font, 2008.
Les coses fetes per força, no agraden a ningú.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.6 Diversos (Fe, devoció, ànima…) Refranys», p. 316. Editorial Moll.

Cristiá per força no plau á Deu

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «I. Bons consells sobre religió y moral». Estampa de'n Tomás Carreras.

Cristià per força, / no plau a Déu

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Déu», p. 136. Edicions Polígrafa.

Cristià per força, no agrada a Déu

1 font, 1984.
En lo que es fa, per obligació, no hi entra sa devoció.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Religiosos», p. 268. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Cristiá per força, no plau á Déu

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.

Cristiá per fòrça, no plau a Deu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 52. Editorial Arte y Letras.

Cristiá per força, no plau á Deu

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 31. Editorial Rourich.

Cristià per força, no plau a Deu

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «F», p. 48. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Cristià per força, no plau a Déu…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Chrétien par force, ne plaît à Dieu…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja… Sants i Déu», p. 41. Sport-Entraide-Amitié.

Cristiá per forsa no plau á Dèu

1 font, 1864.
S'usa també pera rep ́`endrer al mesquí que fá'ls beneficis de mala gana.
Equivalent en castellà: La zarza da el fruto espirando y el ruin llorando.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cristiá, na», p. 466. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Contra'ls que no obran bè sino per forsa.
Equivalent en castellà: Reniego del árbol que á palos ha de dar el fruto.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cristiá, na», p. 466. Hermanos Espasa, Editores.
S'usa també pera rep ́`endrer al mesquí que fá'ls beneficis de mala gana.
Equivalent en llatí: Aegerrime succurrit, si quando succurrit avarus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cristiá, na», p. 466. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Contra'ls que no obran bè sino per forsa.
Equivalent en llatí: Quos vis semper bene agere cogit, odi.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cristiá, na», p. 466. Hermanos Espasa, Editores.

Cristiá per forsa no plau á Deu

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 12. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Cristiá per forsa no plau à Deu

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 16. Manuscrit.

Cristiá per forsa, no plau a Deu

1 font, 1916.
Bergós i Massó, Antoni (1916): Col·lecció de refranys catalans, p. 59. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Les coses per força / no agraden a Déu

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Virtudes teologales: Caridad», p. 121. Museu de Mallorca.

Les coses per força no agraden a Déu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3381», p. 287. Columna Edicions.

Oració per fòrça, no plau a Deu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «O», p. 198. Editorial Arte y Letras.

Oració per forsa no plau a Deu

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Oració per forsa no plau á Dèu

1 font, 1865.
Loc. que repren al miserable que fá'l benefici de mala gana.
Equivalent en castellà: La zarza da el fruto espirando y el ruin llorando.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Oració», p. 239. Hermanos Espasa, Editores.
Loc. que repren al miserable que fá'l benefici de mala gana.
Equivalent en llatí: Peccatores Deus non exaudit.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Oració», p. 239. Hermanos Espasa, Editores.