Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Del germà, comença-te'n a anar; i del nebot, ves-te'n del tot
31 recurrències en 29 variants. Primera citació: 1868.
Del germà comença't a apartar i del nebot, ves-te'n del tot
2 fonts, 1984.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
A ca'l pare, ves-hi ara; a ca'l germà, diuen «qui hi ha»; i a ca'l nebot, fora del tot
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Chez le père, entre tout de suite; chez le frère, on dit "qui est là"; et chez le neveau, à la porte.
Lloc: Catalunya del Nord.
A cal pare ves-hi ara, a cal germà diuen que hi ha, a cal nebot fora del tot
1 font, 1992.
Es refereix als diferents graus de confiança segons el parentiu.
Lloc: Urgell, Segarra.
A casa de mon pare, vés-hi ara; / a casa de mon germà, qui hi ha?; / a casa del nebot, fora del tot
1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
A casa de mon pare, vés-hi ara; a casa de mon germà, diuen: «Qui hi ha?». A casa del nebot: «Fora del tot!»
1 font, 1987.
Equivalent en francès: Che mon père, vas-y- de suite; Chez mon frère, on dit: «Qui est là?» Chez le neveu: «Dehors!».
Lloc: Perpinyà.
A pare y mare, puja la escala; / á germá, digas: '¡ola!' / y á nebot, fora del tot
1 font, 1868.
D'un germà comança-te'n d'anar, i d'un nebot vés-te'n del tot
1 font, 1992.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Paüls.
D'un germà, comença-te'n d'anar i d'un nebot, surt-en del tot
1 font, 1992.
De germà, ja te'n pots començar a anar, i del nebot del tot
1 font, 1995.
Font: ME, FV.
Del germà / comença-te'n d'anâ; / del nebot / vés te'n del tot
1 font, 1969.
L'amor del nebot per l'oncle és escàs; com més la sang s'allunya l'amor minva.
Lloc: Guissona.
Del germà comenca-te'n a anar i del nebot vés-te'n del tot
1 font, 1989.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Del germà comença-te'n a anar i del nebot vés-te'n del tot
1 font, 1989.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Del germà comença-te'n d'anar, del nebot ves-te'n del tot
1 font, 1992.
Lloc: Guissona.
Del germá comensaten apartar del nebot apartatan del tot
1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Del germà enllà, ja te'n pots anar; i del nebot, del tot
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Del germà, comença-te'n a anar, del nebot, v-es-te'n del tot
1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Del germà, comença-te'n a anar, del nebot, vés-te'n del tot
1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Lleida (Segrià).
Del germà, comença-te'n a anar; del nebot, ves-te-'n del tot
1 font, 2021.
Frase feta amb què es fa referència als diferents graus de parentiu i de confiança. Hom pot considerar que és a casa seva quan està a casa de la mare; a casa del germà/na hom hi és benvingut però ja no és ben bé casa seva; mentre que un cop morta la mare, el vincle amb els nebots es pot perdre fàcilment.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Del germà, comença-te'n a anar; del nebot, vés-te'n del tot
1 font, 2002.
Lloc: Urgell.
Del germà, comença-te'n a anar; i del nebot, ves-te'n del tot
1 font, 2008.
Indica que no cal fiar-se d'amor de germans, i molt menys del de nebots.
Del germà, comença-te'n a apartar i del nebot, del tot
1 font, 2003.
Del germà, comença-te'n d'anar, del nebot, ves-te'n del tot
1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Del germà, comença-te'n d'anar; / i del nebot, ves-te'n del tot
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Du frère, commence à t'écarter; / et du neveu, complètement.
Lloc: Catalunya del Nord.
Oncle i nebot, fora del tot
1 font, 1992.
Sinònim: Pare i mare, puja l'escala; oncle i nebot, fora del tot.
Pare i mare pugen l'escala; oncle i nebot, fora del tot
1 font, 2003.
Pare i mare, / puja l'escala; / oncle i nebot, / fora del tot
1 font, 1992.
Sinònim: A la casa de la mare, / entreu-hi que sou a casa; / a la casa del germà, / quan hi entreu dieu: olà!; / a la casa del nebot, / morta la mare, perdut tot | A casa la tia, mes no cada dia | D'un germà, comença-te'n d'anar i d'un nebot, surt-en del tot.
Pare y mare puja l'escala, oncle y nebot fora del tot
1 font, 1875.
En uns adagis se nota que la rima es complerta ó aconsonantada, mes senzilla. Sovint son tant sols assonantats; trobantse també á voltas repetit l'assonant, com en estos.