Paremiologia catalana comparada digital

El casat, casa vol, per estar sol

41 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1944.

El casat casa vol, per estar sol

12 fonts, 1987.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 27 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. El casament», p. 56. Garsineu Edicions.
Pot servir com a resum del sentiment que es té respecte a conviure amb parents: val la pena estar sol.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 83. Editorial de Vecchi.
Qui es casa sol apreciar molt la comoditat de la seua nova condició i va deixant d'eixir amb les amistats.
Sinònim: Similars: Com casa, no hi ha res | A on s'està millor que en casa?
Equivalent en castellà: El casado, casa quiere || Similar: La casa de un hombre es su castillo.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 551. Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 215. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 35. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: El casado casa quiere | El que se casa, quiere casa.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Voler», p. 131. Edicions 62.
És convenient que el matrimoni tingui independència.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 232. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Casado.
Equivalent en castellà: El casado casa quiere.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 22». Autoedició.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Dones, matrimoni i amor», p. 100. Museu Arxiu de Sentmenat.

El casat, casa vol

7 fonts, 1979.
Lloc: Terra Alta.
Alanyà i Roig, Josep (2003): Etnografia de la Terra Alta «30.7. Rondes i refranys de casament», p. 359. Consell Comarcal de la Terra Alta.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en castellà: El casado, casa quiere.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La família. Matrimoni», p. 100. Edicions Tres i Quatre.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 551. Web.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Frases cèlebres dels deniers», p. 83. Ajuntament de Dénia.
Donen vots per l'èxit del casament.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 55. Autoedició.
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Palacín, Lola (1980): Recull de refranys «Les festes i l'amor», p. 5.

El casat casa vol per estar sol

5 fonts, 1993.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 52. Pagès Editors.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Solters, casats i matrimoni», p. 94. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida familiar. L'amor i el matrimoni», p. 175. Institut Francesc Ribalta.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 212 (1/5/2011) «Refranys populars», p. 48. Revista Carrilet.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 51. Seuba Edicions.

Es casat casa vol

4 fonts, 1944.
Perquè vol intimitat, tranquil·litat i perquè la ruïna dels matrimonis és tenir gent convivint amb la parella.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.9. Matrimonis | Marit i esposa | Casament | Fadrí i viudo. Refranys», p. 447. Editorial Moll.
Equivalent en castellà: El casado casa quiere.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 25. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 11, març 1945 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 178. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
La gent que es casa necessita casa pròpia.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «RF - Relacions de família i parella», p. 144. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui es casa vol casa

3 fonts, 1951.
Refranys de mètrica trisil·làbica.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 108. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 116. El Llamp.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol V: L'home i el seu entorn humà. 5.3. El casament», p. 106. Eixam Edicions.

Casat, casa vol

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1760», p. 862. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. C», p. 156. Consell de Mallorca.

El casat casa vol, per a estar sol

2 fonts, 1968.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 141. Editorial Claret.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Qui es casa, vol casa

2 fonts, 1987.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 228. Manuscrit.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «El cantó de les xafarderes», p. 38. Autoedició.

El casat casa vol

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 25. Autoedició.

El casat, casa vol per estar sol

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 63. Web.

El casat, casal vol

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol V: L'home i el seu entorn humà. 5.3. El casament», p. 105. Eixam Edicions.

Qui es casa, busca casa

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 165. Edicions Víctor.