El mal se'n riu de l'ungüent i l'ungüent de l'apotecari

36 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1910.

El mal se'n riu de l'ungüent i l'ungüent de l'apotecari

7 fonts, 1993.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Burla», p. 151. Edicions Tres i Quatre.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 56. Web.

El mal es riu de l'ungüent

6 fonts, 1961.
Es diu de les coses que, en lloc de millorar, pitjoren malgrat els remeis que hi apliquen.
Les malalties greus necessiten medicació més potent i efectiva, o cirurgia en casos més dràstics.
Equivalent en castellà: Similar: Poner paños calientes.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 239. Web.
Equivalent en francès: Le mal se rit de la pommade.
Lloc: Catalunya del Nord.
El diccionari d'Alcover-Moll explica el refrany com seguexi: «es diu de les coses que, en lloc de millorar, pitjoren malgrat els remeis que hi apliquen».
Sinònim: El mal es fot de l'ungüent.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Girona (Gironès).

El mal es riu de l'ungüent i l'ungüent de l'apotecari

1 font, 1993.

El mal qu'és mal se'n ríu de l'angüent

1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.

El mal qu'es mal, s'en ríu del angüent

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 76. Editorial Arte y Letras.

El mal que és mal es diu de l'ungüent

1 font, 2011.
La gent antiga deia: és un mal roí, expr. amb què es referien a mals incurables, o molt difícils de curar, com el càncer, tifus, pulmonia, etc.
Lloc: País Valencià.

El mal que és mal se'n riu de l'ungüent

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 121. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El mal que és mal, se'n riu de l'ungüent

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Malalties i remeis», p. 138. J. Huguet Pascual, editor.

El mal qués mal se'n riu de l'ungüent

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).

El mal se burla de l'ungüent

1 font, 1992.

El mal se'n fot de l'ungüent i l'ungüent de l'apotecari

1 font, 2021.

El mal se'n fot de l'ungüent, i l'ungüent, de l'apotecari

1 font, 1985.
Quan un se'n riu de l'altre.

El mal se'n riu de l'angüent

1 font, 1933.
Quan un mal costa de curar; o un mal assumpte no troba adequat remei.
Lloc: País Valencià.

El mal se'n riu de l'ungüent

1 font, 2022.
Es diu quan les mesures que es prenen com a remei no poden eliminar el problema que hom té.

El mal se'n riu de l'ungüent de l'apotecari

1 font, 1994.

El mal se'n riu de l'ungüent, i l'ungüent de l'apotecari

1 font, 1999.

Es mal s'enfot de s'unguent, i s'unguent d'es poticari

1 font, 1984.
Enfotre's un de s'altre.
Lloc: Menorca.

Es s'enfot de s'unguent, s'unguent d'es potecari, y es puticari de sa gent

1 font, 2013.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. E», p. 7. Cultura Popular de Menorca.

Lo mal se 'n riu del ungüent y l'ungüent del potacari

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Lo mal se burla del angüent i l'angüent del potacari

1 font, 1915.
Axò se diu quan una persona critica o se burla d'altres que tenen els mateixos defectes. Si, per exemple, un borratxo tractés de gat a un home tant o mes borratxo que ell, la persona que ho sentís diria «Lo mal se burla del angüent i l'angüent de potari». Lo mateix si un dropo tractes de pigne a un altre, etc. De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).

Lo mal se burle del engüén

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.

Lo mal se fon de l'angüent, i l'angüent del boticari

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Lo mal se'n burla de l'engüent

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.

Lo mal se'n riu de l'ungüent i l'ungüent del potacari

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

«Lo» mal se'n riu de l'ungüent i l'ungüent del «potecari»

1 font, 2011.
Apotecari. Menysprea els remeis suaus per inefectius.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 303. Web.