Paremiologia catalana comparada digital

El que és mal guanyat, el dimoni s'ho emporta

53 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1900.

El que és mal guanyat, el dimoni s'ho emporta

15 fonts, 1937.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 85 (Any II, 11-setembre-1937) «Aforismes i proverbis», p. 328. Revista Curiositats de Catalunya.
I a més no aprofita.
Sinònim: Lo mal guanyat el dimoni se n'ho du.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.5. Joc. 2.5.1. Sort. Guanyar i perdre. Refranys», p. 68. Editorial Moll.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 440 (novembre 1980) «El que diuen els refranys sobre... El diable». Cavall Fort.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La grandesa», p. 74. Garsineu Edicions.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 141. Editorial Claret.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diable». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Joc». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Per recordar que, tard o d'hora, tots els pecats són castigats. Aplicat als diners, s'aconslla d'aconseguir-los honradament.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 120. Editorial de Vecchi.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Això que sembla, que ens volen fer creure...», p. 39. Editorial l'Esquer.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 54. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 171. Museu de Vilafranca.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 27. Seuba Edicions.

El que és mal guanyat, el diable s'ho emporta

5 fonts, 1969.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Les fortunes ràpides i fraudulentes solen anar desapareixent per dilapidació.
Sinònim: Contrari: Qui guarda quan té, troba quan vol.
Equivalent en castellà: Similars: Quien roba a un ladrón ha cien años de perdón | Quien mal anda, mal acaba.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 246. Web.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Lo que es diu parlant... del Dimoni», p. 22. Terra Nostra.
Equivalent en francès: Ce qui est mal acquis, le diable l'emporte.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 430. Robert Morel Editeur.
Allò que es guanya malament, malament es dissipa. De: Nevi.
Equivalent en llatí: Male parta, male dilabuntur.
Font: Vers d'una tragèdia de Nevi (trag. inc. 54 R), citat per Ciceró (Phil. 2.65).
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1585». Enciclopèdia Catalana.

Allò que és malaguanyat, el diable s'ho emporta

3 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 193. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 421. Edicions 62.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 86. Seuba Edicions.

Allò que és malguanyat, el diable s'ho emporta

3 fonts, 1987.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en llatí: Male parta, male dilabuntur | Res parta furto, durabit tempore curto.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Adquirir.
Equivalent en castellà: Quien mal adquiere para mal gastar, no es de loar ni de envidiar.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 2». Autoedició.

El mal guanyat, el diable s'ho emporta

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1180. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1143. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 427. Edicions 62.

El que és mal guanyat el diable s'ho emporta

3 fonts, 1928.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. El robatori», p. 76. Pagès Editors.
No caiguis mai en la temptació de fer cap tort a ningú per la fal·lera d'acaparar diners.
Cavalleria i Collell, Domènec (1928): Catalunya Social, any VIII, núm. 352 (25 de febrer de 1928), p. 138-139 «Aforística sobre l'estalvi», p. 138. Revista Catalunya Social.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

El mal guanyat pel diable i el ben guanyat per l'amo, i hom sempre resta sense res

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1181. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 427. Edicions 62.

El que és mal guanyat el dimoni s'ho emporta

2 fonts, 1990.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 108. Museu Arxiu de Sentmenat.

A Horta, el dimoni se'ls emporta

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Llocs». Web.

Allò que és mal guanyat, el diable s'ho emporta

1 font, 1990.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 18. Editorial Miguel A. Salvatella.

Çò que és mal gonyat, lo diable se-n ho porta

1 font, 1900.
(Angl. Fr.) V. Profitar.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «G», p. 50. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Ço que és mal guanyat, el diable se n'ho porta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 926», p. 676. Columna Edicions.

Ço que és mal guanyat, lo diable s'ho emporta

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 36. Seuba Edicions.

El ben guanyat, el diable s'ho emporta, i el mal guanyat, a 'amo i tot

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 426. Edicions 62.

El ben guanyat, el diable s'ho emporta, i el mal guanyat, a l'amo i tot

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1181. Editorial Selecta-Catalonia.

El mal guanyat sempre el vent s'ho emporta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 1015», p. 868. Columna Edicions.

El que és mal guanyat, el dimoni (o el diable) s'ho emporta

1 font, 1999.
No aprofita als hereus.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 428. Edicions 62.

El que es mal guanyat, el dimoni s'ho emporta

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 5. Web.

El que és malaguanyat, el diable s'ho emporta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 598», p. 754. Columna Edicions.

El que es malgasta, el diable s'ho emporta

1 font, 1928.
Tant o més que de l'avaricia, has de guardar-te de la prodigalitat, que és l'altre extrem viciós oposat a l'estalvi.
Cavalleria i Collell, Domènec (1928): Catalunya Social, any VIII, núm. 352 (25 de febrer de 1928), p. 138-139 «Aforística sobre l'estalvi», p. 139. Revista Catalunya Social.

El que és malguanyat, el diable s'ho emporta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 682», p. 773. Columna Edicions.

Lo ben guanyat, lo diable se hu emporta, lo mal guanyat a n'ell i al amo

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. LO», p. 161. Impremta Querol, Tortosa.

Lo mal guanyat, el dimoni se n'ho du

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. L», p. 171. Consell de Mallorca.

Lo que es mal guanyat el diable s'ho emporta

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lo que és mal guanyat, el diable s'ho emporta

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Algo ageno, no hace heredero.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. L», p. 812. Antoni López, Editor.