Paremiologia catalana comparada digital

Fort com un roure

56 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1839.

Fort com un roure

24 fonts, 1891.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 130. Editorial Selecta-Catalonia.
Molt sa i ple de vigor.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Fort», p. 141. Editorial Moll.
Comparacions que tenen un ús consolidat.
Casademont, Maria (2021): «https://twitter.com/MariaCasademont/status/1448328543642034179». Twitter.
Molt fort, robust / molt fort, d'una gran resistència / molt sa i ple de vigor.
Ja té molts anys, però encara està fort com un roure; fa vida normal, neda i juga a tennis.
Sinònim: Fort com una roca, ésser de bona fusta (algú), ésser de bona soca (algú), fort com un toro, més fort que un roure, ésser un roure (algú), fort com un cavall, fort com un toro, fort com un bronze.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fort». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Comparanses», p. 2. Cultura Popular de Menorca.
De: Grabalosa, Lluis.
Lloc: Olot.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0027 «123 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362125». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Roure. Modismes», p. 142. Associació d'Excursions Catalana.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Roure», p. 233. Edicions Polígrafa.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 17 - Elements de folklore «Semblances», p. 29. Terra Nostra.
Era un home fort com un roure, però la malaltia l'ha debilitat molt.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 66. Llibres de l'Index, S.A.
Aquest recull de comparances nord-catalanes parteix del que va fer Carles Grandó, que havem completat amb altres fonts (Les catalanades d'Albert Saisset-Un Tal, Justí Pepratx Espigues i flors i Pa de casa, Lleó Conill, Botanique catalane pratique), i de les vastes aportacions de Joan Bosch Santaló.
Lloc: Nord-català.
Migjorn / Vera Grau, Idali (2018): «Modismes comparatius en altres llengües». Migjorn.
Robust.
Font: MS, CO, CR, FX, MR, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 152. Instituto de Estudios Turolenses.
Molt fort.
El teu fill ha crescut moltíssim i se'l veu fort com un roure.
Sinònim: Fort com un bou (o com una roca).
Equivalent en castellà: Fuerte como un roble (o como un toro).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «roure». Editorial Barcanova.
Molt fort.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. F. Variats», p. 86. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Prats, Roger (2021): «https://twitter.com/pratsroger/status/1436069484763172877». Twitter.
Molt fort, robust.
Sinònim: Ferm, resistent, sa, potent, vigorós, fornit, com una roca, forçut, corpulent, herculi, cepat, de bona fusta, de bona soca.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «F», p. 167. Edicions 62.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Aspecte físic». Blogger.
Fort.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Aspecte físic humà. Complexió», p. 14. Edicions 62.
Equivalent en francès: Fort comme un chêne.
Roig, Adrien (1981): «Les formules d'analogie du catalan parlé dans les Aspres roussillonnais», dins Mélanges de philologie et de toponymie romane offerts à Henri Guiter, p119-135 «Vegetaux. Arbres», p. 130.
—Havia de ser un tipus ben parit —li faig—, fort com un roure.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «A manera d'entrada», p. 18. La Costa Publicacions.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2019): Escriure en català al Rosselló «Fraseologia : comparacions nord-catalanes», p. 441. Manuscrit.
De: Conill, L.
Equivalent en francès: Fort comme un chêne.
Lloc: Catalunya del Nord.
Font: Botanique catalane pratique (Perpignan, 1938, 2a ed.).
Vera Grau, Idali (2013): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Botanique populaire. Comparaisons», p. 374. Facebook.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «3. Algunes Comparances. F», p. 359. Web.
Lloc: Nord-català.
Correu electrònic.

Ser fort com un roure

8 fonts, 1902.
Fort com un roure, dret com un pi, tot estella, aquell home anava a captar per deport.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «Idil·li xorc», p. 45. Edicions 62.
Ser molt fort, ser una persona forta i de bona salut.
Sinònim: Ser un roure | Ser de bona fusta.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Fort | Forta», p. 219. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Ser sereny com el cor de roure (o com el cor d'una poma verda).
Equivalent en castellà: Estar fuerte como un roble.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «563», p. 166. Garsineu Edicions.
Ser molt fort, tindre una gran resistència.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIV. Les semblances i les comparacions», p. 182. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 94. Edicions Salòria.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.6. Adjectives, qualificadores», p. 30. Web.
Aquestes expressions es fan servir avui amb tota naturalitat i totes fan referència a un món vegetal que sovint ens queda lluny.
Solsona, Ramon (2005): A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge «Plantes», p. 231. Columna Edicions.

Ésser fort com un roure

4 fonts, 1979.
Es tracta d'un home de gran potència i resistència.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Resistent, sa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 49. Editorial Millà.
Fort.
(2013): Locucions i frases fetes «Classificació semàntica», p. 7. Web.
Expressió d'intensitat.
(2013): Locucions i frases fetes «Comparances a) Adjectiu + com o més que», p. 2. Web.

Ser més fort que un roure

4 fonts, 1988.
Ja n'estava ben segur, que era més fort que un roure. Però només els arbrissons joves se salven de la bogeria de la tramuntanada.
Janer, Maria de la Pau (1996): Natura d'anguila «XIII», p. 126. Columna Edicions.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
-Ets més forta que un roure.
Roig, Montserrat (1988): El cant de la joventut «El cant de la joventut», p. 13. Edicions 62.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Més fort que un roure

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «M», p. 76. Ajuntament d'Alzira.
Es diu d'una persona o cosa molt sòlida o vigorosa.
Aquest any tothom ha passat la grip menys ell, és més fort que un roure.
Sinònim: Fort com un roure, fort com un toro.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Vigorós». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

És fort com un roure

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

És més fort que un roure

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «E», p. 18. Autoedició.

Esser fort com un roure

1 font, 1999.
Es diu d'una persona o cosa molt dura o vigorosa.
Sinònim: Esser més fort que un roure | Esser fort com una rabassa | Esser més fort que una rabassa.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol III. Sensibilitat. Sèrie A. Duresa», p. 47. Hora Nova.

Ésser fort com un roure (o simplement ésser un roure)

1 font, 2000.
Ésser molt fort, tenir una gran resistència.
Equivalent en castellà: Ser un roble | Ser más fuerte que un roble.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Roure», p. 203. Enciclopèdia Catalana.

Fort com lo ròure

1 font, 1839.
Loc. com. ab que se denota la duresa de alguna cosa.
Equivalent en castellà: Enrobrescido.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ròure», p. 726. Impremta de Josep Torner.
Loc. com. ab que se denota la duresa de alguna cosa.
Equivalent en francès: Dur comme un chêne.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ròure», p. 726. Impremta de Josep Torner.
Loc. com. ab que se denota la duresa de alguna cosa.
Equivalent en italià: Forte come un rovero.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ròure», p. 726. Impremta de Josep Torner.
Loc. com. ab que se denota la duresa de alguna cosa.
Equivalent en llatí: Durus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ròure», p. 726. Impremta de Josep Torner.

Fort com un roble

1 font, 2003.
Molt fort.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «F», p. 79. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Fort cóm un roure

1 font, 1910.
Comparaisons.
Traduction française: Fort comme un chêne.
Lloc: Rosselló.
Conill, L. (1910): Revue catalane, 40 (15 avril 1910) «Botanique populaire catalane», p. 113. Revue Catalane.

Més fòrt qu'un roble

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 166. Editorial Arte y Letras.

Més fort que un roure, que ferro, que acer, que Samsó, que marbre

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. M», p. 103. Consell de Mallorca.

Més fort que'l roure

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Avinyonet del Penedès.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0053 «96 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371538». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Més poderós que un roure

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. M», p. 229. Consell de Mallorca.