Paremiologia catalana comparada digital

Ha de valer molt poc l'ase que no pugui estrenar albarda

40 recurrències en 30 variants. Primera citació: 1883.

Ha de valer molt poc l'ase que no pugui estrenar albarda

4 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 114. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 22. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

Ha de valer molt poc l'ase, que no pot estrenar albarda

4 fonts, 1998.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gratacós, Quim (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 8. Revista L'Estel.

Desgraciat del burro que no estrena albarda

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 60. Editorial Arte y Letras.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 104. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Dissortat de l'ase que mai no estrena albarda

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 108. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ase», p. 107. J. Huguet Pascual, editor.

Molt dolent ha de ser el ruc que no mereixi una albarda nova

2 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els animals de càrrega i tir», p. 162. Pagès Editors.
Sinònim: Desgraciat de l'ase que no pot estrenar un bast.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 738. Columna Edicions.

Pobre de l'ase que no pot estrenar una albarda

2 fonts, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 55 (15 d'agost de 1928) «Refraner. XL. L'ase. L'albarda», p. 243. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estrena», p. 366. Edicions Polígrafa.

Desditxat el burro que no estrena l'albarda

1 font, 1933.
Es diu pels que es casen amb viudo o viuda.
Lloc: València (Horta).
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 282. Societat Castellonenca de Cultura.

Desgraciat de l'ase que no pot estrenar un bast

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2223», p. 739. Columna Edicions.

Desgraciat del burro que no estrena l'albarda

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1774. Publicacions de la Universitat de València.

Desgraciat és l'ase que no duu albarda nova

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1129. Editorial Selecta-Catalonia.

Desgraciat és l'ase que no duu l'albarda nova

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 449. Edicions 62.

Desgraciat l'ase / que no estrena una albarda

1 font, 1910.
Molt desgraciat deu esser, en efecte, qui una vegada a la vida no estrena una cosa o altra.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 36. L'Avenç.

Desgraciat l'ase que no dû albarda nova

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 55 (15 d'agost de 1928) «Refraner. XL. L'ase. L'albarda», p. 243. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Desgraciat l'ase que no pot estrenar una albarda

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 39. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Dolent és l'ase que no pot estrenar el bast

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Mauvais l'âne qui ne peut étrenner le bât.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Burro, el ruc, l'ase / L'âne», p. 440. Robert Morel Editeur.

Dolent és l'ase que no pot estrenar una albarda

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els animals de càrrega i tir», p. 161. Pagès Editors.

Dolent ha de ser l'ase que no pot estrenar el bast

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 108. Garsineu Edicions.

Ha de valer molt poc l'ase / que no pugui estrenar una albarda

1 font, 1937.
Vol dir que, per molta que sigui la pobresa d'una persona, no li mancarà ocasió d'estrenar alguna peça de roba i no haver-se de vestir sempre de caritat.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 54 (Any II, 6-febrer-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 184. Revista Curiositats de Catalunya.

Ha de valer molt poc l'ase que no pugui estrenar [una] albarda

1 font, 1999.
Per molta que sigui la pobresa d'una persona, no li faltarà ocasió d'estrenar alguna peça de roba i no haver-se de vestir sempre de caritat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 451. Edicions 62.

Ha de valer molt poc l'ase que no pugui estrenar una albarda

1 font, 1987.
Vol dir que, per molta que sigui la pobresa d'una persona, no li mancarà ocasió d'estrenar alguna peça de roba i no haver-se de vestir sempre de caritat.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 125. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ha de valer molt poc l'ase, que no pugui estrenar albarda

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 25. Editorial Millà.

Mal va l'ase / que no pot estrenar albarda

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Albarda», p. 150. Edicions Polígrafa.

Mal va l'ase que no pot estrenar albarda

1 font, 1987.
Sinònim: Pobre de l'ase que no pot estrenar albarda.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 25. Editorial Millà.

Molt dolent ha de ser lo ruch, que no mereixe una aubarda nova

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 83. Editorial Rourich.

Que dolent és el burro, que no pot estrenar una albarda!

1 font, 2004.
Ho diuen dels joves que es volen casar amb una viuda.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. Q», p. 93. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Que dolent és es burro, que no pot estrenar albarda!

1 font, 2004.
Lloc: Llofriu.
Font: DCVB.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Notes», p. 115. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Que dolent és es burro, que no pot estrenar una albarda

1 font, 2008.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul... Refranys», p. 31. Editorial Moll.

Que dolent és l'ase / que no pot estrenar albarda

1 font, 1966.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Ase», p. 319. Edicions Polígrafa.

Que dolent és l'ase que no pot estrenar albarda!

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 27. Editorial Millà.

Val ben poc un ase, que no hagi estrenat un bast

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Vaut bien peu un âne qui n'ait pas étrenné un bât.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Bestiar gros i menut. Llops i guilles», p. 34. Autoedició.