Paremiologia catalana comparada digital

Infant i ca coneixen qui bé els fa

41 recurrències en 31 variants. Primera citació: 1752.

Infant i ca qui bé li fa

4 fonts, 1999.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Vallespir i Aguiló, Catalina (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 39. Revista L'Estel.

Infant i ca, coneix qui bé li fa

3 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Enfant et chien, reconnaissent qui leur fait du bien.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 456. Robert Morel Editeur.
Si no hi ha mala intenció, sa bondat surt a sa cara.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 160. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Font: DCVB, s. v. 'ca'
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el ca», p. 107. Almanac Català del Rosselló.

Infant i ca coneixen a qui bé els fa

2 fonts, 1990.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. La coneixença», p. 93. Pagès Editors.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 22. Ajuntament de Banyoles.

Infant i ca coneixen qui bé li fa

2 fonts, 1948.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1948): Ibiza, núm. 27, juliol 1948 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 463. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Els infants saben apreciar qui els fa cas.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OE - Observacions sobre l'edat», p. 102. Institut d'Estudis Eivissencs.

Infant i ca sap qui bé li fa

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «I 70», p. 251. Columna Edicions.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 23. Ajuntament d'Inca.

Infants i ca coneixen qui bé els fa

2 fonts, 2007.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

L'infant i el ca coneixen qui bé els fa

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1100. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 259. Edicions 62.

A infant i ca qui bé les fa

1 font, 1991.
Lloc: S'Arenal.
Llabrés Ramis, Joan (1991): S'Unió de S'Arenal, 56 «Refranys i dites populars», p. 33. S'Unió de S'Arenal.

A infant i ca, que bé los fa

1 font, 2008.
Ho coneix bé tant uns com els altres.
Sinònim: Infant i ca, coneixen qui bé los fa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.2. Edats. Infantesa i vellesa», p. 343. Editorial Moll.

A Infant i ca, qui bé les fa

1 font, 1995.
Tant es petits com es cans, coneixen qui els estima.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1995): S'Unió de S'Arenal, 105 «Espigolant dins l'antigor (V). Mots i Dites», p. 27. S'Unió de S'Arenal.

Fills i cans coneixen qui bé els hi fa…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Fils et chiens connaissent qui leur fait le bien…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Matxos… gats i gossos», p. 76. Sport-Entraide-Amitié.

Infant i ca coneix qui amor li ha

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «I 69», p. 251. Columna Edicions.

Infant i ca coneix qui bé li fa

1 font, 1993.
Vol dir que les demostracions d'agraïment són espontànies en aquests essers.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1537 Infant», p. 211. Institut Menorquí d'Estudis.

Infant i cà coneixen qui bé els fa

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 21 (1 de març de 1927) «Refraner. XVI. El gos», p. 375. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Infant i ca reconeixen qui bé els hi fa

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Enfant et chien reconnaissent qui leur fait du bien.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Gallinàcies i ocelles. Llebres i conills. Gats i gossos», p. 30. Autoedició.

Infant i cà, / conèix que be li fa

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXII.- Parentiu», p. 317. Institut Menorquí d'Estudis.

Infant i ca, / coneixen qui amor els ha

1 font, 1967.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Ca», p. 7. Edicions Polígrafa.

Infant i ca, / coneixen qui bé els fa

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Infant 1», p. 317. Edicions Polígrafa.

Infant i ca, / qui bé els fa

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Ca», p. 7. Edicions Polígrafa.

Infant i ca, coneix qui amor els ha

1 font, 1913.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1913): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any IX. Manresa, setembre-desembre de 1913, núm. 63-64», p. 400. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Infant i cà, coneixen el bé que se'ls fà

1 font, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 16 (15 de desembre de 1926) «Refraner. Els fills. L'educació», p. 276. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Infant i ca, coneixen qui amor els ha

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 130. Editorial Millà.

Infant i cà, coneixen qui bé els fà

1 font, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 16 (15 de desembre de 1926) «Refraner. Els fills. L'educació», p. 276. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Infant i ca, coneixen qui bé els fa

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 130. Editorial Millà.

Infant i ca, que bé li fa

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. I», p. 40. Consell de Mallorca.

Infant y cá coneix qui be li fá

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 432. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Infant y ca, coneixen qui be'ls fa

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «3. Aforismes referents á la paternitat y á la familia», p. 16. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Infant y cá, conexen á qui bé'ls fa

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 51. Editorial Rourich.

Infant, y ca conex qui be li fa

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Pueri, et canes pergrati solent esse.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta. Sub littera I», p. 26. Casa de Miquel Cerdá.

Infants i ca, coneixen bé qui bé els fa

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.

L'infant i el ca, sap qui bé li fa

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 28. Setmanaris i Revistes, SL.