Paremiologia catalana comparada digital

Jurament d'enamorat, no el creu l'home sensat

24 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1880.

Juraments d'enamorats, no els creuen homes sensats

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1103. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 234. Edicions 62.

Jurament d'enamorat no el creu aquell que és sensat

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «J», p. 174. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Jurament d'enamorat no el creu tot home sensat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 406», p. 363. Columna Edicions.

Jurament d'enamorat no'l creu aquéll qu'es sensat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «J», p. 133. Editorial Arte y Letras.

Jurament d'enamorat, / no el creurà cap home honrat

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Enamorat», p. 331. Edicions Polígrafa.

Jurament d'enamorat, no el creu cap home sensat

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Serment d'amoureux, aucun homme sensé ne le croit.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Matrimonis, homes, dones i mainada», p. 20. Autoedició.

Jurament d'enamorat, no el creu home sensat

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1133. Editorial Selecta-Catalonia.

Jurament d'enamorat, no el creu l'home sensat

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 234. Edicions 62.

Jurament d'enamorats, no els creu cap home assenyat

1 font, 1996.
L'amor és comunicació. A partir del fet que l'amor és una emoció que provoca una reacció en qui la posseeix, aquest concepte s'ha estructurat en termes de malaltia, dolor, objecte valuós, comunicació, recipient, viatge…
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 22. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Jurament d'enamorats, no els creu tot home sensat

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 22. Ajuntament de Banyoles.

Jurament de enamorat nols creu tot home sensat

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «J», p. 32. Manuscrit.

Juraments d'enamorat no els creu home sensat

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La promesa», p. 90. Pagès Editors.

Juraments d'enamorat no-ls creu home assenyat

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Enamorament - Festeigs», p. 14. Impremta Catalònia.

Juraments d'enamorat no'ls creu cap home sensat

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 13. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Juraments d'enamorat, / no els creu cap home sensat

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Serments d'amoureux, / aucun homme sensé n'y croit.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amor / L'amour», p. 96. Robert Morel Editeur.

Juraments d'enamorat, no els creu cap home assenyat

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Amor», p. 169. Edicions Tres i Quatre.

Juraments d'enamorat, no'ls creu cap home sensat

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 51. Editorial Rourich.

Juraments d'enamorat, no'ls creu l'home sensat

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Juras del que ama mujer, no se han de creer.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. J», p. 807. Antoni López, Editor.

Juraments d'enamorat, no'ls creu tot home sensat

1 font, 1912.
Enamorat.
Equivalent en italià: A giuramento d'innamorato non presta fede l'uomo assennato.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 199. Web.

Juraments d'enamorats no els creu tot home sensat

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Serments d'amoureux, nul homme sensé ne les croit.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 94. Sport-Entraide-Amitié.

Juraments d'enamorats, no els creu tot home sensat

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Amor i casament», p. 91. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Juraments d'enamorats, no els creuen els homes sensats

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «J», p. 25. Autoedició.

Juraments de enamorats, / no 'ls creu tot home sensat

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Sisé ramellet. Flors del casament», p. 107. Imprempta de Carlos Latrobe.