Paremiologia catalana comparada digital

La confiança mata l'home

36 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1736.

La confiança mata l'home

17 fonts, 1951.
Es perjudicial la demasiada confianza.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 41. Comercial Denes, SL.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1137. Editorial Selecta-Catalonia.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Confiança», p. 163. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. Aforismes i sentències», p. 93. Xàbiga.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Qui espera que la solució als seus problemes li la procuren els altres, acaba sucumbint als problemes perquè ningú farà res per ell.
Sinònim: Connexos: A casa no duen res | Qui espera, es desespera || Contrari: Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 281. Web.
Mentre es confia no s'actua, i per tant tot continua igual de malament.
Equivalent en castellà: Agua esperé y tarde sembré, sabe Dios lo que recogeré | Sentit similar: A Dios rogando y con el mazo dando || Contrari: Hombre prevenido vale por dos.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 498. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 279. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 52. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 177. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 144. Edicions Víctor.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IX: Observacions, advertiments i consells, valors i contravalors, normes i principis. Confiança», p. 253. Eixam Edicions.
Es diu per a indicar que un excés de confiança pot comportar greus danys, tant en la relació amb les persones com en la pràctica de qualsevol activitat diària.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

La massa confiança mata l'home

5 fonts, 1969.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2790», p. 168. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Trop de confiance tue l'homme.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 54. Robert Morel Editeur.
L'excessiva confiança sol ésser font de grans calamitats. De: Nepot.
Equivalent en llatí: Nimia fiducia magnae calamitati esse solet.
Font: Pel. 3.1.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1858». Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: El que es fia de tothom, es fa pobre i no sap com.
Equivalent en llatí: Nimia fiducia magnae calamitati esse solet | Maledictus homo qui confidit in homine (Jer. 17.5).
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Confiar.
Sinònim: El que es fia de tothom, es fa pobre i no sap com.
Equivalent en castellà: Quien confía la higuera a sus amigos, no comerá de sus higos.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 25». Autoedició.

La massa confiança mata els malalts

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1116. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 279. Edicions 62.

La confiança perd l'home

2 fonts, 1987.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: I, per altra banda, les que podríem anomenar sentències que venen a ésser com criteris educatius, advertències, amenaces, o contundents principis sobre els quals pot assentar-se tot un projecte de vida i com cada casa és un món, tot va de bo. I, cap en va de buit.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o... deseducatius)», p. 151. Autoedició.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 36. Editorial l'Esquer.

La confiança mata el hòme

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 136. Editorial Arte y Letras.

La confiança mata els homes

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «12. Com la processó de mata...», p. 123. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

La confiança perd a l'home

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 8. Anubar Ediciones.

La confiança pert a l'home

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 89. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

La confianza mata al home

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «L», p. 38. Real Academia de Historia.

La masa confiança, mata al home

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 66. Librerías París-Valencia.

La massa confiança mata a l'home

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 184. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

La massa confiança, mata al hòme

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 464. Centre Excursionista de Catalunya.

Massa confiança mata l'home

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Trop de confiance tue l'homme.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors... homes i dones», p. 107. Sport-Entraide-Amitié.