Paremiologia catalana comparada digital

La mort i la vida, Déu les té

37 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1883.

La mort i la vida, Déu la té

13 fonts, 1926.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. L», p. 67. Ajuntament de l'Escala.
Vol dir que no sabem quan ni com morirem.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Refr. oo)». Editorial Moll.
Es diu per indicar la necessitat d'estar previnguts i tenir les coses arreglades per a un cas de mort sobtada.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mort Refr. h)». Editorial Moll.
Encara que no sapiguem el moment en què succeirà.
Sinònim: La mort i la vida, Déu la te i ve quan ve.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.1. Del néixer i del morir. Refranys», p. 351. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 116. Pagès Editors.
Expressió de conformitat utilitzada en converses on es parla de defuncions, accidents, malalties…
Lloc: Beget.
Domènech i Moner, Joan (1987): Beget i la seva rodalia «Assaig de vocabulari begetí», p. 273. Agpograf.
Sinònim: Ningú es mor que no sia arribada sa hora.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2430», p. 271. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «V. El món sobrenatural. Déu», p. 139. Garsineu Edicions.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 89. Randa.
Vol dir que no sabem quan ni com morirem.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Equivalent en francès: La mort et la vie, Dieu en dispose.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 424. Robert Morel Editeur.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VIII. Postrimerías. Muerte», p. 125. Museu de Mallorca.
Equivalent en llatí: Dominus dedit, Dominus abstulit… sit nomen Domini benedictum.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Dios.
Equivalent en castellà: Lo que Dios da, llevarse ha.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 30». Autoedició.

La mort i la vida, Déu les té

6 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 54. Edicions El Mèdol.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la vida». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 279. Edicions 62.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Sisena tongada. Mort», p. 907. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 176. Museu de Vilafranca.

La mort i la vida Déu la té

5 fonts, 1915.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 26. Editorial Virgili & Pages.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vida», p. 286. Edicions Polígrafa.
Dita popular.
Així no hi porem estar, perque la mort i la vida Déu la té, i com sempre hem de fer comptes damunt es mal, si Vossa Reial Majestat, Déu no ho permeta, faltava i no deixàs cap infant… (II, 20).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «L», p. 217. Editorial Moll.

La mort y la vida Deu la té

3 fonts, 1883.
Sinònim: La mort i la vida, Déu la té.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 44.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 89. Randa.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/57/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 12. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

La mort i la vida Déu les té

2 fonts, 1969.
Lloc: Llucmajor, Pobla de Lillet.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 231. Edicions Polígrafa.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1991): Un mal somni. Col·lecció «Folklore, 6», p. 31. Editorial Miguel A. Salvatella.

La mort i la vida Déu la té; i ve quan ve

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. L», p. 171. Consell de Mallorca.

La mort i la vida, Deu les té

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.

La mòrt y la vida Deu la te

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 100. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

La mort y la vida, Deu les té

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 57. Editorial Rourich.

La mòrt y la vida, Deu les té

1 font, 1900.
Equivalent: Jueu: Ens hèm de posar en regla un dia abans de la mòrt: dòncs, ens hèm de posar en regla avuy, perquè'ns podèm morir demá.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 458. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Bona et mala, vita et mors, paupertas et honestas a Deo sunt (Eclesiástic).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 458. Centre Excursionista de Catalunya.
Sinònim: La mòrt è la vida nòstra son è venen de Deu (Eximènis).
Equivalent en castellà: El bien y el mal vienen de Dios.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 458. Centre Excursionista de Catalunya.