No tenir substància o bràcia.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Dites», p. 379. Editorial Moll.
No tenir ni suc ni bruc
39 recurrències en 22 variants. Primera citació: 1890.
No tenir ni suc ni bruc
10 fonts, 1979.
No tenir substància o bràcia.
Sense solta ni volta.
Lloc: Palafrugell.
Sense substància. Ben nostre, per més que es coneix a altres llocs.
Lloc: Palafrugell.
Cosa sense substància. Obra literària sense gaire interès.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Ser fat, insípid.
És tan fada, que no té ni suc ni bruc.
Equivalent en castellà: Ni chicha ni limonada.
Del programa de l'Oriol Camps a Catalunya Ràdio, 'Parlem del català'
Ser una cosa intranscendent, de poca o cap importància.
Quelcom d'intrascendent.
Ser una persona sense substància.
Lloc: Empordà.
No tenir suc ni bruc
6 fonts, 1992.
Insípid / mancat de sabor, fat.
Aquesta sopa és desassaborida, no té suc ni bruc / Per dinar va fer un guisat sense suc ni bruc.
Sinònim: No tenir solta.
(Dit d'una cosa) sense substància ni gràcia.
Era una història avorrida que no tenia suc ni bruc / Després d'una polèmica sense suc ni bruc es va acabar la reunió; no va ser gens interessant / És una pel·lícula sense suc.
Sinònim: No tenir solta ni volta, no tenir pena ni glòria.
Font: * / R-M / *
Sinònim: No tenir cap ni peus.
Ésser insuls.
Les seves converses solien mancar d'atractiu: no tenien ni suc ni bruc.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
No tindre suc ni bruc
2 fonts, 2010.
(També se'n deia ser dessustanciada). No tenir substància, gràcia, una persona o una cosa.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
No tindre substància o gràcia; no ser gaire consistent, sòlid; ser un poca-solta.
Lloc: Maials (Segrià).
No tindre suc ni muc
2 fonts, 2003.
No té suc ni muc.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Això no té ni suc ni bruc
1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Això no té suc ni bruc
1 font, 2009.
Lloc: Calella.
No té bruc, ni suc
1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Avinyonet del Penedès.
No té ni suc ni bruc
1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
No te ni suc ni bruc
1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Sinònim: No te ni cap ni peus.
Lloc: Banyoles.
No te suc ni bruc ni sustancia
1 font, 1918.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Lleida.
No té suc ni bruc!
1 font, 2004.
Se diu d'una persona poc afectuosa.
Lloc: Llofriu.
No té suc ni muc
1 font, 2011.
No aprofita per a res.
Lloc: País Valencià.
No te such ni bruch
1 font, 1890.
No te such ni much
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
No tenir ni suc ni bruc (o ni sal ni oli, o ni xo ni arri)
1 font, 2007.
Sinònim: Ser més curt que una cua de conill (o que les calces d'un capellà, o que un esternut, o que una màniga d'armilla).
No tenir suc ni buc
1 font, 1951.
Per corrupció sol dir-se «bruc» en lloc de «buc». Es dóna aquest nom a tota cosa que forma una concavitat que deixa enter les seves parets o costats un espai balder i ample. Vol dir no ser ni contingut ni continent, ni sòlid ni líquid, i en conseqüència, insuls.
Sinònim: No tenir gust ni buc.
No tenir such ni bruch
1 font, 1898.
No tindre suc ni substància
1 font, 2003.
Ser una mica ximple, amb escassa gràcia.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
No tindre suc, ni muc
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
No tindre una còsa ni suc ni buc
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
No traure suc (a una cosa)
1 font, 2017.
No traure suc ni brut
1 font, 2003.
Variant de l'anterior.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).