Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i queda't el ramat

30 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1888.

Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i queda't el ramat

11 fonts, 1951.
És senyal de que has tos les ovelles.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.2. Lluna», p. 91. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Lluna», p. 69. Editorial Moll.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Aconsella que en la mala època s'obtinga el benefici de la producció sense desfer-se dels mitjans de producció.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Efectes lunars», p. 652. Web.
El benefici ha de ser la producció, no la venda del patrimoni.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Efectes lunars», p. 653. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 39. Edicions 62.

Quan la lluna ja ha passat, / ven la llana i queda't el ramat

2 fonts, 1930.
Es creu que la lluna té una major o menor influència per determinades coses en diverses èpoques de l'any.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Lluna», p. 79. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Equivalent en francès: Quand la lune a tourné, / vends la laine et garde le troupeau.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Terra, aigua, foc, sol, estels, lluna / Terre, eau, feu, soleil, étoiles, lune», p. 524. Robert Morel Editeur.

Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i quedat el ramat

2 fonts, 1999.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 31. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (V)», p. 11. Revista L'Estel.

Quan la pluja ha passat, guarda la llana i ven el drap

2 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 272. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Con temperaturas frías, los tejidos de lana son más recomendables que los trapos. La ropa de abrigo es recomendable guardarla. En invierno el frío, la lluvia y el viento están asegurados. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 648. Universitat de les Illes Balears.

Quand la pluja ja ha passat, vèn la llana y quédat el drap

2 fonts, 1900.
Vol dir que després de la pluja, fa frèt.
Equivalent en castellà: es: El año seco tras el mojado, guarda la lana y vende el hilado.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «IV. Vestits. Netedat», p. 130. Centre Excursionista de Catalunya.
Perquè s'acòsta l'hivèrn.
Equivalent en castellà: Cuando hay uvas y higos, adereza tus vestidos.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «IV. Vestits. Netedat», p. 131. Centre Excursionista de Catalunya.

Quan la lluna ja ha passat / ven la llana i queda't el ramat

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 242. Edicions Polígrafa.

Quan la lluna ja ha passat, / ven la llana i queda't amb el ramat

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. Meteorologia de la lluna», p. 220. Edebe. Edicions Don Bosco.

Quan la pluja ha ja passat, ven la llana i queda't el drap

1 font, 1992.
Sinònim: Any sec després de mullat, guarda llana i ven filat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2410», p. 256. Columna Edicions.

Quan la pluja ha passat, / guarda la llana i ven el ramat

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Guardar», p. 216. Edicions Polígrafa.

Quan la pluja ha passat, guarda la llana y ven el drap

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 224. Editorial Arte y Letras.

Quan la pluja ha passat, ven la llana i queda't el drap

1 font, 2008.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.8. Pluja i sequera. Refranys», p. 112. Editorial Moll.

Quan la pluja ja ha passat ven la llana i queda't el drap

1 font, 1999.
Significa que després de ploure no sol fer fred.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 44. Edicions 62.

Quan la pluja ja ha passat, / vén la llana y quedat lo drap

1 font, 1888.
Vol dir que després de la pluja fá fret.
Equivalent en castellà: El año seco tras el mojado, / guarda la lana y vende el hilado.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «III. Fret y calor», p. 84. Associació d'Excursions Catalana.

Quan la pluja ja ha passat, guarda la llana i ven el drap

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 40 (15 de desembre de 1927) «Refraner. La pluja. C. Les conseqüències de la pluja», p. 406. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Quan la pluja ja ha passat, ven la llana i queda't el drap

1 font, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 15. Editorial Virgili & Pages.

Quan la pluja ja ha passat, ven la llana i queda't el ramat

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Matèries tèxtils. De la llana», p. 14. Editorial Ausa.