Quedar-se amb la mel a la boca

29 recurrències en 18 variants.

1. Deixar (algú) amb la mel a la boca (2000, 2 fonts)

Privar-lo d'alguna cosa que començavaa assaborir o a fruir.

Equivalent en castellà: Dejar a alguien con la miel en los labios.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Mel», p. 153. Enciclopèdia Catalana.

Privar algú d'alguna cosa agradable que començava a assaborir o a fruir.

Ha deixat el nen amb la mel a la boca quan li ha pres el caramel de les mans al moment en què anava a menjar-se'l / Quan feia dos dies que havia començat les vacances, l'han avisat de la feina per una qüestió d'urgència i l'han deixat amb la mel a la boca.

Sinònim: Deixar (algú) amb les ganes.

Font: * / IEC.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Privar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

3. Deixar [algú] amb la mel en la boca (2008, 1 font)

Privar-lo d'alguna cosa que començava a assaborir o a fruir.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

4. Deixar a un amb la mel a la boca (2002, 2 fonts)

Bibliotermes (2009): Bibliotermes «Dite si refranys del Carnestoltes». Web.

Privar a una persona de qualque cosa que li començava a agradar molt.

Font: Recull de Francesc Capó. (Refranys dites i coverbos. ABA asociación Balear de apicultores, num. 78 abril, mayo, junio 2001).

Camp d'Aprenentatge Son Ferriol (2002): L'abella de la mel «Dites i refranys», p. 1. Web.

5. Deixar a ú en la mèl en la boca (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 56. Editorial Arte y Letras.

6. Deixar algú amb la mel a la boca (1767, 2 fonts)

A Pèp de Quèlo li feren ballar lo paperet, y dompues li suplicaren que diguera la Relació del Nás, y els deixá en la mèl en la boca y benent bamba.

Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 76. Librerías París-Valencia.

Privar-lo d'alguna cosa agradable que començava a assaborir.

Pujadas, Esther (2020): Linkedin «Curiositat lingüística: Mecs, mels i mems». Revista Lingüística en la red.

7. Deixar algú amb sa mel a sa boca (2016, 1 font)

Privar una persona de qualsevol cosa que li començava a agradar molt.

Lloc: Eivissa.

Marí Torres, Vicent; Escandell Canales, Antoni; Escobar, José Manuel; Mayans, Marià (2016): La mel d'Eivissa. Introducció a l'apicultura de les Pitiüses «La mel i les abelles a la literatura popular. Refranys i frases fetes», p. 53. Institut d'Estudis Eivissencs.

8. Deixar amb la mel a la boca (1995, 6 fonts)

No us vull deixar amb la mel a la boca.

Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 32. Columna Edicions.

Privar-lo d'acabar d'assaborir o fruir una cosa que li era molt agradable.

Font: Recull de Francesc Capó. (Refranys dites i coverbos. ABA asociación Balear de apicultores, num. 78 abril, mayo, junio 2001).

Camp d'Aprenentatge Son Ferriol (2002): L'abella de la mel «Dites i refranys», p. 3. Web.

Vol dir no te n'alabis, perquè poden perdre's fàcilment.

Font: Recull de Francesc Capó. (Refranys dites i coverbos. ABA asociación Balear de apicultores, num. 78 abril, mayo, junio 2001).

Camp d'Aprenentatge Son Ferriol (2002): L'abella de la mel «Dites i refranys de la mel». Web.

Dominar: privar algú d'un gaudi incipient.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Influència sobre un altre», p. 95. Edicions 62.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. D», p. 28. Edicions Víctor.

Diverses expressions molt populars referides a la mel i les abelles.

Serra de Manresa, Fra Valentí (2019): El llibre de la mel. Apicultura popular i plantes mel·líferes «El món de les abelles a Catalunya. Refranys, aforismes i símbols», p. 18. Edicions Morera.

9. Deixar amb la mel en la boca (2021, 1 font)

Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.

10. Deixar-lo a u amb la mel en la boca (1997, 1 font)

Interrumpir o acabar un discurso o sermón, cuando más se gozaba escuchándole.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «D», p. 58. Comercial Denes, SL.

11. Deixar-lo amb sa mel a sa boca (1984, 2 fonts)

No poder acabar de fer una cosa, quan més a gust estava.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Dites», p. 375. Editorial Moll.

Privar-lo de pendre gust menjant.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. D. Conjugacions vàries», p. 40. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

12. Dixar a algú en la mel a la boca (2003, 1 font)

Despertar algú les ganes de fruir d'una cosa i no permetre que en frueixe.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 98. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

13. Quedar amb la mel a la boca (2004, 1 font)

Quedar frustrat algun desig.

Volia anar de vacances, però el meu pare va dir que no. Així que em vaig quedar amb la mel a la boca.

Sinònim: Quedar amb les ganes, haver d'espinyar-se-les, quedar amb el monyo fet.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Frustrat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

14. Quedar-se amb la mel a la boca (1987, 2 fonts)

Frases fetes que tenen l'origen en una metàfora.

M'he quedat amb la mel a la boca.

Conca, Maria (1987): Paremiologia «3. Delimitació del camp nocional», p. 61. Publicacions de la Universitat de València.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1391», p. 15. Columna Edicions.

15. Quedar-se amb la mel als morros (2021, 1 font)

Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 164. Autoedició.

17. Quedarse en la mèl en la boca (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 228. Editorial Arte y Letras.

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte