Paremiologia catalana comparada digital

Qui calla no diu res

31 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1877.

Qui calla, no diu res

11 fonts, 1900.
«Is qui tacet non facetur, sex nec utique negare videtur», diu la regla 44 del esmentat Códich. Es aparent lo contrasentit dels dos refrans y de les dues regles.
S'entén, qui calla quan té obligació de parlar, atorga; y qui calla, quan te'l dret de callar, no diu res.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 109. Editorial Rourich.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 32. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 44. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Sinònim: Veg. Qui calla, consent.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 67. Institut d'Estudis Eivissencs.
Ho diu en defensa pròpia qui no ha volgut defensar-se o manifestar-se en un assumpte i retén aplicar-se-li els refranys 521 o 521a.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «522 Calla», p. 82. Institut Menorquí d'Estudis.
Quan es fa necessari, s'ha de donar una opinió.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 210. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Qui calla no. 15-9-1871.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1363.jpg. Manuscrit.
Qui calla no. 11-4-1873.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1364.jpg. Manuscrit.
Qui calla no. 20-12-1874.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1365.jpg. Manuscrit.
Qui calla no diu res. 23-12-1888.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1366.jpg. Manuscrit.

Qui calla no diu res

5 fonts, 1877.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «C», p. 64. Institut d'Estudis Eivissencs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 320», p. 523. Columna Edicions.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 430. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.
Diu la regla 43 del Sisé de les Decretals. S' enten, qui calla, quan te obligació de parlar, atorgá, y qui calla, quan te 'l dret de callar, no diu res.
Equivalent en llatí: Qui tacet consentire videtur.
Font: Les Decretals.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Diu la regla 44 del Sisé de les Decretals. S' enten, qui calla, quan te obligació de parlar, atorgá, y qui calla, quan te 'l dret de callar, no diu res.
Equivalent en llatí: Is qui tacet no fatetur sed nec útique negare videtur.
Font: Les Decretals.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 165. Edicions Víctor.

El que calla, no diu res

3 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 80. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 18. Anubar Ediciones.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 125. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El qui calla no diu res

2 fonts, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 18. Editorial l'Esquer.
Lloc: Horta (Barcelona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui parla massa, no diu res

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Qui parle trop, ne dit rien.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 406. Robert Morel Editeur.
Qui ralla molt, s'embuia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 211. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

El que calla no diu res

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Silenci», p. 148. Edicions Tres i Quatre.

El que calla... no diu res

1 font, 1933.
Contesta l'altre que no vol donar a conèixer son pensament.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 451. Societat Castellonenca de Cultura.

Qui calla heu diu tot, ô no diu res

1 font, 1979.
Sinònim: Qui calla, ho diu tot.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 151.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.

Qui calla ho diu tot i no diu res

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Silenci», p. 148. Edicions Tres i Quatre.

Qui calla no diu no rés

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 47. Real Academia de Historia.

Qui calla, ho diu tot, i no diu res

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 55. Consell de Mallorca.

Qui calla... no diu res

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. Impremta Querol, Tortosa.