Paremiologia catalana comparada digital

Qui calla no diu res

33 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1877.

Qui calla, no diu res

8 fonts, 1900.
«Is qui tacet non facetur, sex nec utique negare videtur», diu la regla 44 del esmentat Códich. Es aparent lo contrasentit dels dos refrans y de les dues regles.
S'entén, qui calla quan té obligació de parlar, atorga; y qui calla, quan te'l dret de callar, no diu res.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 109. Editorial Rourich.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 32. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 44. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Sinònim: Veg. Qui calla, consent.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 67. Institut d'Estudis Eivissencs.
Ho diu en defensa pròpia qui no ha volgut defensar-se o manifestar-se en un assumpte i retén aplicar-se-li els refranys 521 o 521a.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «522 Calla», p. 82. Institut Menorquí d'Estudis.
Quan es fa necessari, s'ha de donar una opinió.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 210. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Qui calla no. 15-9-1871.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1363.jpg. Manuscrit.
Qui calla no. 11-4-1873.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1364.jpg. Manuscrit.
Qui calla no. 20-12-1874.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1365.jpg. Manuscrit.
Qui calla no diu res. 23-12-1888.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1366.jpg. Manuscrit.

Qui calla no diu res

7 fonts, 1877.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 324. Autoedició.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «C», p. 64. Institut d'Estudis Eivissencs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 320», p. 523. Columna Edicions.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 430. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.
Diu la regla 44 del Sisé de les Decretals. S' enten, qui calla, quan te obligació de parlar, atorgá, y qui calla, quan te 'l dret de callar, no diu res.
Equivalent en llatí: Is qui tacet no fatetur sed nec útique negare videtur.
Font: Les Decretals.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Diu la regla 43 del Sisé de les Decretals. S' enten, qui calla, quan te obligació de parlar, atorgá, y qui calla, quan te 'l dret de callar, no diu res.
Equivalent en llatí: Qui tacet consentire videtur.
Font: Les Decretals.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 294. Editorial Antinea.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 165. Edicions Víctor.

El que calla, no diu res

3 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 80. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 18. Anubar Ediciones.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 125. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El qui calla no diu res

2 fonts, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 18. Editorial l'Esquer.
Lloc: Horta (Barcelona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui parla massa, no diu res

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Qui parle trop, ne dit rien.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 406. Robert Morel Editeur.
Qui ralla molt, s'embuia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 211. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

El que calla no diu res

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Silenci», p. 148. Edicions Tres i Quatre.

El que calla… no diu res

1 font, 1933.
Contesta l'altre que no vol donar a conèixer son pensament.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 451. Societat Castellonenca de Cultura.

Qui calla heu diu tot, ô no diu res

1 font, 1979.
Sinònim: Qui calla, ho diu tot.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 151.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.

Qui calla ho diu tot i no diu res

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Silenci», p. 148. Edicions Tres i Quatre.

Qui calla no diu no rés

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 47. Real Academia de Historia.

Qui calla, ho diu tot, i no diu res

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 55. Consell de Mallorca.

Qui calla… no diu res

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. Impremta Querol, Tortosa.