Paremiologia catalana comparada digital

Qui riu darrer, riu més bé

42 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1882.

Riu bé qui riu darrer

10 fonts, 1987.
Significa que els èxits inicials o intermedis no tenen valor si no s'aconsegueix l'èxit final.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Riure», p. 98. Editorial Moll.
Significa que els èxits inicials que puguem tenir en un camp determinat, com també els successius, no tenen cap mena de valor si no s'aconsegueix l'èxit final.
Sinònim: El riure és de qui guanya.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «R», p. 105. Edicions de 1984.
Sinònim: Al cul del sac hi trobaràs les engrunes | Qui riu primer plora darrer |Riure va a estones | Si jo ploro avui, tu pots plorar demà.
Equivalent en castellà: Hasta el fin nadie es dichoso | Al freír será el reír | Quien ríe el último ríe mejor.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «517», p. 152. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La condició humana», p. 17. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bé». Web.
Significa que els èxits inicials o intermedis no tenen valor si no s'aconsegueix l'èxit final.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 879 | Quien ríe el último ríe mejor.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Bé», p. 27. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 411. Edicions 62.
Significa que els èxits inicials o intermedis no tenen valor si no s'aconsegueix l'èxit final (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2415 Riu-I», p. 328. Institut Menorquí d'Estudis.
Revenjar-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Irritació», p. 35. Edicions 62.
Reír.
Equivalent en castellà: Quien ríe el último, ríe mejor.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 61». Autoedició.

Riurà bé qui riurà darrer

6 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: El último es el que ríe bien.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 195. Editorial Pòrtic.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'alegria», p. 101. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 13. Refranys sobre consells». Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 187. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Recomana no cantar victòria abans de temps.
Sinònim: Al passar comptes ens veurem; Qui riu l'últim riu més a gust.
Equivalent en castellà: Quien ríe último, ríe mejor.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «riure». Editorial Barcanova.

El qui riu darrer, riu millor

4 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 86. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (III)», p. 11. Revista L'Estel.

Qui riu darrer, riu més bé

3 fonts, 1986.
El resultat final és el que compta.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Refranys», p. 391. Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Quien ríe el último, ríe mejor.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 59. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Baix Llobregat.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Riu bé qui riu el darrer

3 fonts, 1969.
Sinònim: Al passar comptes, mos veurem.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 707», p. 673. Columna Edicions.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 142.
Equivalent en francès: Rit bien qui rit le dernier.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Alegria i ball / Joie et danse», p. 252. Robert Morel Editeur.

Riu bé, qui riu darrer

2 fonts, 1984.
Equivalent en francès: Rira bien qui rit le dernier.
Lloc: Rosselló.
Dita popular català (2016): Dita popular català «https://ditapopularcatala.wordpress.com/2016/01/17/riu-be-qui-riu-darrer/».
Qui riu darrer, és que ha guanyat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 184. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

El darrer que riu, riu dues vegades

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 34. Garsineu Edicions.

El que se riu l'ultim, se riu mes a gust

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 61. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Es qui riu darrer, és es qui riu de millor gana

1 font, 1974.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.

Lo qui riu «rader», riu dues vegades

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 85. Edicions Salòria.

Qui riu darrer riu més bé

1 font, 2010.
Lloc: Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Riu bé qui diu darrer

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Riu bé qui ho fa darrer

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «R», p. 41. Autoedició.

Riu be qui riu lo darrer

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «R», p. 29. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Riu be, qui riu darrer

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 291. Institut Menorquí d'Estudis.

Riu més bé qui riu darrer

1 font, 1996.
Professor Lester (1996): Avui «Horòscop. Aquari», p. 65. L'Avui / El Punt Avui.

Riu més lo que riu rader

1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.

Riurà més fort qui rigui l'últim

1 font, 1995.
Professor Lester (1995): Avui «Horòscop. Taure», p. B20. L'Avui / El Punt Avui.

Riurà millor qui riurà darrer

1 font, 2006.
Pensar-s'ho abans de fer un judici despectiu.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Riure», p. 42. Curbet CG Edicions.