Paremiologia catalana comparada digital

Qui s'excusa, s'acusa

39 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1883.

Qui s'excusa, s'acusa

6 fonts, 1989.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 839», p. 235. Columna Edicions.
Equivalent en esperanto: Sendemanda ekprotesto estas ofte kulpatesto.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 25. Associació Catalana d'Esperanto.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser», p. 78. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 294. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui mal s'excusa, bé s'acusa

4 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 38 (15 de novembre de 1927) «Refraner. XXVII. El mal», p. 342. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. L'excusa», p. 91. Pagès Editors.
Es posa en evidència qui es justifica a si mateix sense que se li reprotxe alguna cosa directament.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 30 (Any I, 22-agost-1936) «Aforismes i proverbis», p. 104. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui s'excusa, ell mateix s'acusa

4 fonts, 1969.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 60. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: Qui s'excuse, s'accuse lui-même.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 362. Robert Morel Editeur.
Si un està net, no s'ha d'excusar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dret», p. 200. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
D'una cosa que no has fet, no tens perquè xcusar-te.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 240. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Equivalent en francès: Qui s'excuse, lui-même s'accuse.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Justícia i mesters», p. 15. Autoedició.

Qui molt s'excusa bé s'acusa

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 408. Edicions 62.

Qui no s'excusa s'acusa

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1138. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 409. Edicions 62.

Qui s'escusa s'acusa

2 fonts, 1900.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes, p. 184. Seuba Edicions.
(Franc. Ital.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 41. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui s'excusa s'acusa

2 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 28. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Vila, Maria (2009): El Singular Digital.cat «Qui s'excusa, s'acusa». Web.

Qui s'excusa, / s'acusa

2 fonts, 2000.
Garcia Molina, Rafael (2000): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 2000 «Gener 2000». Web.
Garcia Molina, Rafael (2010): Almanac il·lustrat del Bloc Nacionalista Valencià per a l'any 2010 «Gener 2010». Web.

Qui mal s'escusa, be s'acusa

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 113. Editorial Rourich.

Qui mal s'excusa, be s'acusa

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.

Qui massa s'excusa, s'acusa

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 298. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui molt s'escusa, molt acusa

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 287. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui molt se escusa, molt s'acusa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 238. Editorial Arte y Letras.

Qui s'escusa sens ésser acusat, fa clar lo seu pecat

1 font, 1905.
Proverbis italians.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis italians», p. 199. Stampa Elzeveriana.

Qui s'escusa sense demanar-li escusa, ell mateix s'acusa

1 font, 1956.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 22. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Qui s'escusa sense necessitat, sense adonar-se'n ell mateix fa pecar

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1138. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui s'escusa, s'acusa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 243. Editorial Arte y Letras.

Qui s'excusa sense demanar-li excusa, ell mateix s'acusa

1 font, 2021.
Si algú s'excusa sense motiu, es fa sospitós.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 131. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui s'excusa sense necessitat, sense adonar-se'n ell mateix fa pecar

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 410. Edicions 62.

Qui s'excusa sense necessitat, sense adonarse'n ell mateix fa pecar

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.