Paremiologia catalana comparada digital

Tercianes i quartanes no fan tocar campanes

49 recurrències en 33 variants. Primera citació: 1880.

Febre quartana no fa repicar campana

5 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. La malaltia», p. 38. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 71. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 286. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Febra / Malària / Cuartanes / Tercianes», p. 249. Universitat Miguel Hernández.

Febre quartana, no fa repicar campanes

3 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 57. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.

De quartanes, no en toquen campanes

2 fonts, 1993.
No són malalties greus.
Sinònim: Febre quartana no fa repicar campana | Febre quartana no fa tocar campana | Tercianes i quartanes, no fan tocar campanes.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Refranys», p. 354. Editorial Moll.
Significa que les quartanes no són malaltia mortal.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2890», p. 389. Institut Menorquí d'Estudis.

Per quartanes, no toquen mai les campanes

2 fonts, 1986.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. P», p. 174. Edicions Tívoli.
No es mal de morir-se.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Els instruments musicals en el refraner. Campanes i campanars», p. 50. Llorens Llibres.

Terciana no toca campana i si dura a la sepultura

2 fonts, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «T», p. 51. Real Academia de Historia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. T», p. 175. Edicions Víctor.

Tercianas y quartanas no fan tocar las campanas

2 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 20. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «T», p. 48. Manuscrit.

Tercianes i quartanes no fan tocar les campanes

2 fonts, 1950.
Sinònim: Tercianes i quartanes no fan tocar les campanes, però si massa duren, obren la sepultura.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. La malaltia», p. 39. Pagès Editors.
Equivalent en castellà: Por cuartanas rara vez doblan campanas; mas cuando doblan, doblan con ganas.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos idiófonos. XXI. Campana. Refranes», p. 85. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Equivalent en francès: Fièvres tierces et quartaines ne font pas sonner les cloches.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos idiófonos. XXI. Campana. Refranes», p. 85. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Equivalent en italià: Febbre terzana, non fa mai suonar campana.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos idiófonos. XXI. Campana. Refranes», p. 85. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

De quartanes no en toquen campanes

1 font, 1984.
Sa febre de quartanes no mata.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 232. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

De quartanes no es toquen campanes

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «05. Instruments musicals de percussió: Bombo, Platerets, Tambor, Caixa, Tabal, Tabalet, Atabal, Tamborí, Timbal, Castanyoles, Esclafidors, Postisses, etc.». Blogger.

De quartanes, / no'n toquen campanes

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 310. Institut Menorquí d'Estudis.

De tercianes / no en toquen campanes

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «V. Liturgia y paraliturgia. Servicios y utensilios religiosos», p. 106. Museu de Mallorca.

De tercianes i de quartanes / no se'n toquen campanes

1 font, 1970.
Quartanes: L'estat febrós que es caracteritza per la repetició d'accessos cada tres dies, deixant-ne entre ells dos sense febre.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Quartanes», p. 17. Edicions Polígrafa.

Febre quaranta, no fa repicar campana

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. F», p. 168. Edicions Tívoli.

Febre quartana no fa repicar la campana

1 font, 1987.
Equivalent en francès: La fièvre quarte ne fait pas sonner la cloche (le glas).
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Viure i morir. Salut, vida i mort», p. 113. Sport-Entraide-Amitié.

Febre quartana, no fa repicar campana

1 font, 1986.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Els instruments musicals en el refraner. Campanes i campanars», p. 49. Llorens Llibres.

Febrer quartana no fa repicar campana

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el calendari de l'any. Dites i refranys de l'any. Febrer». Web.

La quartana no toca campana, pero si dura a la sepultura

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Per febres quartanes no toquen les campanes

1 font, 2008.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Refranys sentits dir a Dénia», p. 58. Ajuntament de Dénia.

Per quartanes ni tercianes no toquen les campanes

1 font, 1992.
Sinònim: Tercianes i quartanes no fan tocar les campanes.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 506. Columna Edicions.

Per tercianes no toquen campanes

1 font, 2021.
Aquestes febres no són malalties mortals.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «05. Instruments musicals de percussió: Bombo, Platerets, Tambor, Caixa, Tabal, Tabalet, Atabal, Tamborí, Timbal, Castanyoles, Esclafidors, Postisses, etc.». Blogger.

Per tercianes, no toquen campanes

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. P», p. 52. Consell de Mallorca.

Terciana / no toca campana, / però si dura, / a la sepultura

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 544», p. 346. Columna Edicions.

Terciana i quartana, no fan tocar campana

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 325. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Terciana i quartana, no fan tocar la campana

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. T», p. 177. Edicions Tívoli.

Tercianas y quartanas / no fan tocar las campanas

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 85. Imprempta de Carlos Latrobe.

Tercianes i cuartanes no fan tocar les campanes (no matan)

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Febra / Malària / Cuartanes / Tercianes», p. 249. Universitat Miguel Hernández.

Tercianes i quartanes / no fan tocar les campanes

1 font, 1970.
Tercianes: l'estat febrós que es caracteritza per accesos que reapareixen cada dos dies, deixant un intermedi apirètic. És degut a un hermatozoari.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tercianes», p. 73. Edicions Polígrafa.

Tercianes i quartanes no fan tocar campanes

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 545», p. 347. Columna Edicions.

Tercianes i quartanes no fan tocar les campanes, però si massa duren, obren la sepultura

1 font, 2003.
Sinònim: Tercianes i quartanes no fan tocar les campanes.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. La malaltia», p. 39. Pagès Editors.

Tercianes i quartanes, no fan tocar les campanes

1 font, 2021.
Aquestes febres no són malalties mortals.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «05. Instruments musicals de percussió: Bombo, Platerets, Tambor, Caixa, Tabal, Tabalet, Atabal, Tamborí, Timbal, Castanyoles, Esclafidors, Postisses, etc.». Blogger.

Tercianes y quartanes, no fan tocar campanes

1 font, 1900.
No es veritat: les han fet tocar de valent.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 135. Editorial Rourich.

Tercianes y quartanes, no fan tocar les campanes

1 font, 1900.
Abans del descubriment de la quinina, era tanta la desconfiança en el tractament de les intermitents, que's dèya el següent aforisme.
Equivalent en castellà: En la fiebre intermitente, no des la quina son limpiar el vientre (Casal y Aguado).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 389. Centre Excursionista de Catalunya.
Perquè encara que molt molestes, no sòlen causar la mòrt.
Equivalent en castellà: Por tercianas y cuartanas, no doblan las campanas.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 389. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Aux fièvres et à la goutte, les médecins ne voient goutte.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 389. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Fièvres tercies et quartaines, ne font pas sonner les cloches.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 389. Centre Excursionista de Catalunya.

Terciaria no toca campana i si dura a la sepultura

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. T», p. 177. Edicions Tívoli.