Es diu d'una persona envejosa, que es capaç de comportar un mal si es altres en pateixen encara més. Conten que hi havia dos vesins a Santa Gertrudis que sempre estaven com es ca i es gat, i si un era envejós s'altre ho era encara més. Sempre estaven porfediant. Un dia se'ls aparegué una fada diguent: «—Ja està bé de porfediar. Alça!, perquè no discutiu més i visqueu amb pau, us concediré un do cada un, es que volgueu, sa vostra boca és mesura... (segueix a l'original).
Sabia que si hi anàvem mos podíem fer mal i ho va comportar. Aquest seria capaç de perdre un ull amb tal que naltros perdéssim es dos.
Lloc: Eivissa.