Paremiologia catalana comparada digital

Una bona fangada val per mitja femada

24 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1951.

Més val bona fangada, que una gran femada

4 fonts, 1983.
La pluja és bona per als sembrats i els fems també, però amb moderació.
Sinònim: Una bona fangada, val per mitja femada.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.8. Pluja i sequera. Refranys», p. 109. Editorial Moll.
Hom creu que pel desembre la terra s'adorm, però hi ha contrades on encara se sembra dins d'aquest mes.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català V «Desembre. La vida al camp», p. 773. Salvat, S.A. de Ediciones.
De: Amades, Joan.
Amades, Joan, ACJA (2022): «https://twitter.com/amades_acja/status/1599176655507017731». Twitter.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 377. Edicions 62.

Una bona fangada, val per mitja femada

4 fonts, 1983.
Hom creu que pel desembre la terra s'adorm, però hi ha contrades on encara se sembra dins d'aquest mes.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català V «Desembre. La vida al camp», p. 773. Salvat, S.A. de Ediciones.
De: Amades, Joan.
Amades, Joan, ACJA (2022): «https://twitter.com/amades_acja/status/1598451887426207744». Twitter.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Hi ha labors que ajuden molt a la productivitat de la terra.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 383. Edicions 62.

Una bona nevada és una bona femada

4 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Variats». Web.
Femada =adobament de la terra amb fem animal. La neu rega lentament i mata els paràsits perniciosos de les plantes.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Fred, neu i gel», p. 638. Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «U», p. 333. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Bona fangada val mitja femada

2 fonts, 1969.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 177», p. 282. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Bon bêchage vaut demi-fumure.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 232. Robert Morel Editeur.

Bona fangada val per mitja femada

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1041. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 372. Edicions 62.

Una bona nevada, és una bona femada

2 fonts, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Nevada», p. 35. J. Huguet Pascual, editor.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Este refrán, puede llegar a ser algo contradictorio. Una nevada es una reserva de agua, con la fusión de la nieve, con la escorrentía torrencial y con la infiltración en los acuíferos. Beneficiosa para el abastecimiento de agua de los cultivos […]. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 661. Universitat de les Illes Balears.

Bona fangada, / és mitja femada

1 font, 1968.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fangada», p. 38. Edicions Polígrafa.

Bona fangada, val per mitja femada

1 font, 1984.
La fanga, sovint s'ha imaginat com a pròpia del país basc, però s'utilitzava de forma àmplia a la Catalunya del segle XVIII, malgrat que alguna "Acadèmia" la considerava com una tècnica endarrerida. El fet que hagi sobreviscut és un senyal ben clar de la seva eficàcia.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «5. El conreu del sòl. 5.1 La llaurada. 5.1.3. El llaurador: eines i instruments», p. 68. Manuscrit.

Una bona fangada val mitja femada

1 font, 1987.
Hi ha labors que ajuden admirablement a la productivitat de la terra.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Adobs», p. 135. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Una bona fangada val per mitja femada

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pagès, agricultura, camp i estris agrícoles», p. 140. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Una bona nevada serveix de mija femada

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. I. El temps meteorològic. Altres», p. 200. Llibres de l'Index, S.A.

Una bona nevada val per una bona femada

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.9. L'agricultura i la climatologia», p. 45. Eixam Edicions.