Paremiologia catalana comparada digital

Paremiologia catalana comparada digital

Inclou en la cerca:
  1. Qui s'endú les oblades, que toque les campanes
  2. Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se
  3. Qui s'entona molt més del que convé, sense pensar-s'ho, a quedar ben burlat ve
  4. Qui s'enutja en la festa, bèstia resta
  5. Qui s'equivoca una vegada mereix perdó, però dues no
  6. Qui s'esgarrapa allà on li fa picor, guanya quaranta dies de perdó
  7. Qui s'esmena no mereix pena
  8. Qui s'està al portal d'Amunt, veu passar més d'un difunt
  9. Qui s'està al portal d'Avall, prou farà més d'un badall
  10. Qui s'estima el que fa, mai gairebé, s'equivocarà
  11. Qui s'excusa, s'acusa
  12. Qui s'ha begut la mar, es pot beure l'estany
  13. Qui s'ha embarcat amb el dimoni, ha de navegar amb ell
  14. Qui s'ha embarcat una vegada i es torna a embarcar, no el planyis si es mareja
  15. Qui s'ha menjat les figaflors s'ha de menjar les agostenques
  16. —Qui s'ha mort? —L'avi porc. —Qui l'enterra? —L'avi Serra. —Qui plora? —La senyora. —Qui s'en riu? —La perdiu. —Qui toca les campanetes? —Les formiguetes
  17. Qui s'ha penjat!
  18. Qui s'ho menja tot en un dia, ho caga tot en una hora
  19. Qui s'ho podia pensar!
  20. Qui s'ho talla, que s'ho cusi
  21. Qui s'infla es rebenta
  22. Qui s'ofega (o es nega) no mira de quina aigua beu
  23. Qui sà lo dit se lliga, puix mal no té, sanament lo deslliga
  24. Qui sa vida vol allargar del beure no ha d'abusar
  25. Qui sala pel març i per l'abril perd la sal i el barril