Paremiologia catalana comparada digital

Qui s'ofega (o es nega) no mira de quina aigua beu

56 recurrències en 30 variants. Primera citació: 1864.

Qui s'ofega no mira quina aigua beu

6 fonts, 1988.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «La mar i la seva gent». Correu electrònic.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 194. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Quien se ahoga no mira lo que bebe.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Ofegar-se», p. 93. Edicions 62.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 112. Seuba Edicions.
En les dificultats extremes es poden donar, admetre o justificar conductes no gaire correctes.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Beure», p. 39. Curbet CG Edicions.

Qui s'ofega no mira de quina aigua beu

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1021. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.5. Paciència i conformitat». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Paciència i conformisme», p. 178. Edicions Tres i Quatre.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Davant d'un problema important cal bandejar les nimietats.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 56. Edicions 62.

Qui s'ofega, no mira quina aigua beu

4 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 29. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.

Qui es nega, no mira de quina aigua beu

3 fonts, 1926.
Lloc: Catalunya.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aigua Refr. f)», p. 340. Editorial Moll.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1967): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1968): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Catalunya.
Ortells, Norman (2021): «https://twitter.com/NormanOrtells/status/1468205471291129859». Twitter.

El que s'ofega no mira de quina aigua beu

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui es troba en una situació desesperada farà el que siga per eixir-ne, sense cap mirament ni consideració.
Sinònim: Similar: Agafar-se a un clau encés.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 252. Web.

El que s'ofega, no veu de quina aigua beu

2 fonts, 1989.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 132. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que s'ofega, no veu quina aigua beu

2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 29 - Dites i refranys: Societat i vida - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-societat-vida-c1048». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.

Quan t'ofegues, no mires de quina aigua beus

2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 29 - Dites i refranys: Societat i vida - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-societat-vida-c1048». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.

Qui es nega no mira de quina aigua beu

2 fonts, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 114. Pagès Editors.
Sinònim: Qui s'ofega no mira amb quina aigua.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. L'error», p. 82. Pagès Editors.

Qui es nega no mira quina aigua es beu

2 fonts, 1986.
Tots els motius són bons per sortir d'una problemàtica.
Sinònim: Qui s'ofega no mira lo que beu | Qui es nega, no mira lo que beu.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.2. Aigua. Beure. Refranys», p. 383. Editorial Moll.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 52. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui es nega, no mira què beu

2 fonts, 1926.
Significa que el qui es troba en gran perill o en greus dificultats, no mira prim en l'acceptació dels remeis, i sols atén a la idea de salvar-se.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Negar Refr». Editorial Moll.
Equivalent en francès: Qui se noie, ne regarde pas ce qu'il boit.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 408. Robert Morel Editeur.

Qui es nega, no mira quina aigua beu

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Qui se noie, ne regarde pas de quelle eau il boit.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 336. Robert Morel Editeur.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «Un xic de tot», p. 59. Autoedició.

Qui s'ofega no mira de quina ayga beu

2 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 18. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «O», p. 70. Tarascó, Viladot & Cuesta.

El que s'aufega, no veu de quina aigua beu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 84. Editorial Arte y Letras.

Lo que s'ofega no mira de quina aigua beu

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.5. Paciència i conformitat». Web.

Lo que s'ofega no mira quina aigua beu

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Ofegar-se 3», p. 20. Edicions Polígrafa.

Qui es nega no mira què beu

1 font, 1993.
Significa que el qui estroba en gran perill o en greus dificultats, no mira prim en l'acceptació dels remeis i sols atén la idea de salvar-se (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1944 Nega», p. 271. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui es nega, / no mira de quina aigua beu

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aigua», p. 114. Edicions Polígrafa.

Qui es nega, no mira que beu

1 font, 1987.
Ahogarse.
Equivalent en castellà: Quien se ahoga, se agarra a un clavo ardiendo.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 4». Autoedició.

Qui s'aufega no mira de quina aigua beu

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui s'ofega no mira amb quina aigua

1 font, 2003.
Sinònim: Qui es nega no mira de quina aigua beu.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. L'error», p. 82. Pagès Editors.

Qui s'ofega no mira lo que beu

1 font, 1993.
A més a més del seu sentit directe, s'usa per justificar una acció obligada per les circumstàncies.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1987 Ofega», p. 278. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui s'ofega, no mira de quin'aygua beu

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 121. Editorial Rourich.

Qui se nega mira pas de quina aiga beu

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.

Qui se nega mira pas de quina aigua beu

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 370. Web.

Qui se nega mira pas de quina aygua béu

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 24. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Qui se nega, no mira que beu

1 font, 1984.
Qui està en gran perill, tan sols pensa en salvar-se.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Marina», p. 230. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui's nega no mira ab quina aygua, ó no sap de quina aygua beu

1 font, 1864.
Loc. ab que's dòna á enténdrer que moltas vegadas per deslliurarse del mal present se'n desitja altre de major.
Equivalent en castellà: Sácame de aquí y degüéllame allí.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Aygua», p. 168. Hermanos Espasa, Editores.
Loc. ab que's dòna á enténdrer que moltas vegadas per deslliurarse del mal present se'n desitja altre de major.
Equivalent en llatí: Eripe me ex praesenti malo, quantumvis postea me eneces.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Aygua», p. 168. Hermanos Espasa, Editores.

Qui's nega no mira que bèu

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXV.- Marina», p. 309. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui's nega no mira que beu

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 187. Revista de Menorca.