Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

A la dula

35 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1910.

Anar a la dula

10 fonts, 1979.
Anar a tombar, a fer un tomb, anar a donar tombs pels carrers del poble.
Lloc: Pratdip i Vandellòs.
(Anar) sense control o vigilància de ningú.
Aquest xicot sempre ha anat a la dula.
Sinònim: Anar a la seva, a lloure.
Font: EC.
Havia estat molt usada. Volia dir marxar de casa corrents, fent avalots, sorolls o passar pels carrers una multitud sorollosa. Entre l'avalot del bestiar i el de la gent, creiem que pot haver-hi el nexe d'aquesta locució. Quan el duler se li avalotava el bestiar i algún cap surtia nafrat, havia de donar moltes explicacions a l'amo, de la mateixa manera que els avalotadors del carrer, la canalla, tenien de donar-ne a llurs pares quan arribaven fora d'hora a casa seva.
Lloc: Sabadell.
Criar-se amb tota llibertat, sense vigilància superior de ningú.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Sense control o desordenat.
Lloc: Maials (Segrià).
Quan passàvem l'estiu a casa dels avis, en un petitíssim poble de muntanya anàvem tot el dia a la dula.
Lloc: País Valencià.
Lloc: País Valencià.

A la dula

5 fonts, 1915.
Un lloc exòtic i llunyà.
Sense control de ningú.
Lloc: País Valencià.
Sense control o vigilància.
Els xiquets del de baix sempre van a la dula.
[...] ha anat desapareixent també la costum de aviar los animals a la dula, institució sumament pràctica que economisava'l menjar i'ls guardians, confiant la custodia de tots los animals del poble al duler, qui per una mòdica quantitat que'l Municipi li donava i una lliura de pa que cobrava'l diumenge per cada animal que menava, es feia un sòu més que regular.
Lloc: Urgell.
Avui com avui no tinc noticia de que duri la dula més que a Vallfogona de Balaguer, però queda en nostre parlar la idea de la dula quan se diu de una noia poc vigilada dels seus pares, que sembla que l'avíen a la dula, es a dir, que li donen una llibertat excessiva.
Lloc: Urgell.

Tirar-se a la dula

3 fonts, 1997.
Donar-se a la vida de malfeiner i llibertinatge.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Donar-se a la vida de malfaener i llibertina.
Donar-se a la mala vida.
Sinònim: Tirar-se a la bandolina.

Anar a la dula o criar-se a la dula

2 fonts, 2008.
Anar a lloure o criar-se amb llibertat, sense vigilància.
Anar a lloure, criar-se amb tota llibertat, sense vigilància superior de ningú.

Córrer la dula

2 fonts, 1995.
Córrer la gandaina, anar per fora de casa sense fer res de profit.
Rondar pels carrers.
Font: MR.

Criar-se a la dula

2 fonts, 2003.
Se cria a la dula.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Anar a lloure, criar-se amb tota llibertat, sense vigilància superior de ningú.
Aquest xicot s'ha criat a la dula; per això té una educació més aviat escassa.
Sinònim: Créixer com els arbres de la Rambla.

Córrer la dula, com els gossos

1 font, 1968.
Lloc: Manresa, Carlet.

Deixar els fills a la dula

1 font, 2021.
Deixar-los fer el que els dona la gana.

Enviar (algú) a la dula

1 font, 2017.

Enviar a la dula

1 font, 2000.
Deixar els pares els xiquets sense control al carrer en hores que molesten el veïnat.
Per voler estar lliures envien els xiquets a la dula i ací no hi ha qui faça la sesta.
Lloc: Comarques de Castelló.

Música i a la dula!

1 font, 2012.

Se cría á la dula

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Si vols haver una mula, haurà d'anar a la dula

1 font, 1987.

Tirar-se u a la dula

1 font, 1997.
Darse a la holgazanería picaresca.
Lloc: País Valencià.

Tirarse algú a la dula

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.

Viure a la dula

1 font, 2017.