Loc. adv. Amb tota llibertat, sense control o vigilància de ningú.
Aquells xiquets es van criar a la dula. Sempre van a la dula.
Font: AVL, IEC i Alcover-Moll.
Loc. adv. [LC] AGR]. [Viure] sense control ni vigilància de ningú.
Aquest xicot s'ha criat a la dula.
Sinònim: Anar a la dula.
Sense control o vigilància.
Els xiquets del de baix sempre van a la dula.
Loc. adv. A lloure, en llibertat, sense control o vigilància de ningú. De l’àrab vulgar dûla, ‘torn, ocasió successiva de cada u’, àrab clàssic dáu̯la, ‘canvi’. Una dula és el ‘ramat que es fa reunint els caps de bestiar de diferents cases i que un sol pastor, pagat per tothom, treu a pasturar’ i, per extensió, ‘colla de gent avalotada, especialment jove’.
Aquest xicot sempre ha anat a la dula | Es van criar a la dula, sense que els grans els fessin gaire cas.
Sinònim: En compte de.
Avui com avui no tinc noticia de que duri la dula més que a Vallfogona de Balaguer, però queda en nostre parlar la idea de la dula quan se diu de una noia poc vigilada dels seus pares, que sembla que l'avíen a la dula, es a dir, que li donen una llibertat excessiva.
Lloc: Urgell.
[…] ha anat desapareixent també la costum de aviar los animals a la dula, institució sumament pràctica que economisava'l menjar i'ls guardians, confiant la custodia de tots los animals del poble al duler, qui per una mòdica quantitat que'l Municipi li donava i una lliura de pa que cobrava'l diumenge per cada animal que menava, es feia un sòu més que regular.
Lloc: Urgell.