Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

A la fresca

68 recurrències en 36 variants. Primera citació: 1805.

A la fresca

10 fonts, 1979.
En un indret fresc.
Anem al parc i podrem seure a la fresca, sota els arbres.
Sinònim: Prendre la fresca.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fresca». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Anaven a la fresca, amb calça curta i samarreta | Es prenien a la fresca totes les explicacions que els donaven.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 16. Llibres de l'Index, S.A..
En un looc fresc; sense immutar-se.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 82. Editorial Millà.
En un lloc fresc.
Sinònim: A l'ombra, a l'aire lliure.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 24. Edicions 62, accepció 1.
Inconsideradament, sense interès.
Sinònim: Veg. A la babalà.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 24. Edicions 62, accepció 3.
Vestit lleugerament.
Sinònim: Prim de roba, descobert, destapat.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 24. Edicions 62, accepció 2.
Poc abrigat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Aspecte físic humà. Vestits», p. 16. Edicions 62.
A cel descobert.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Llocs i accidents geogràfics. Posició», p. 52. Edicions 62.
Ja ho ha dit en Pepet, que de la mar és un gat vell: es garbí recalarà a la fresca, «vetllarà una guàrdia».
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 92. La Costa Publicacions.
Fa dies sopàvem a la fresca a casa d'una companya de la facultat.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Tort Videllet, Teresa (2019): 100 paraules ebrenques agafades al vol «Tau», p. 210. Cossetània Edicions.

Prendre-s'ho a la fresca

10 fonts, 1968.
Sinònim: v. Posar-se de panxa al sol.
Equivalent en castellà: Echarse una cosa a las espaldas.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 69. Edicions 62.
Equivalent en castellà: No dar (ni) golpe.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «https://twitter.com/jbadia16/status/1611126645510873088». Twitter.
Sinònim: No posar-se pedres al fetge.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «N», p. 81. Edicions de 1984.
Sinònim: A la taula i al llit, al primer crit, i a treballar, gicau-hi anar | Ajaure-s'hi | Amb les mans plegades (o a les butxaques) | Amb una cama damunt l'altra | Campar-la a l'ample | Comptar bigues | De braços plegats.
Equivalent en castellà: Vivir sin dar golpe (o del cuento) | Cazar moscas | Estar mano sobre mano | No caérsele los anillos | Ser más vago que la chaqueta de un guardia | Ser un comodón | Ser un chupón | Ser un pasota | Tener pachorra (o estómago) | Trabajar lo menos posible.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «465», p. 134. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1617», p. 611. Columna Edicions.
No preocupar-se amb res.
Lloc: Girona.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fresca», p. 252. Edicions Polígrafa.
No els agradava gaire treballar i es prenien a la fresca les feines que els encomanaven.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 277. Llibres de l'Index, S.A..
No immutar-se, no capficar-se.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «prendre, prendre's (o no)», p. 122. Editorial Millà.
No preocupar-se.
Per barret, no alçar-se'n el ventrell, no fer-se mala sang, prendre-s'ho rient.
Sinònim: No posar-se cap pedra al fetge, tenir fetge de rajada, tenir el fetge gros, tirar-s'ho a l'esquena, posar-se de panxa al sol, desentendre's, tirar-s'ho al darrera, gronxar-s'hi, ésser fresc, no immutar-se, posar les ànsies sota el coixí, posar-se el món.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 306. Edicions 62.
Sinònim: No posar-se pedres al fetge.
Equivalent en castellà: Tener pachorra.
Saps dir-ho en català? (2011): Correu «Saps dir-ho en català?». Correu electrònic.

Anar a la fresca

8 fonts, 1968.
Equivalent en castellà: Ir ligero de ropa.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 130. Editorial Diàfora.
Anar vestit lleugerament, amb poca roba.
Equivalent en castellà: Ir a cuerpo.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Fresc», p. 123. Enciclopèdia Catalana.
Anar vestit lleugerament, amb poca roba.
Anava a la fresca i per això es va refredar / Amb aquest temps que fa no es pot anar tan a la fresca; es pot agafar un refredat.
Sinònim: Anar lleuger de roba, anar prim de roba.
Font: * / R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desabrigat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Anar vestit lleugerament, amb poca roba.
Si va a la fresca, el teu fill caurà malalt / Vas massa a la fresca i agafaràs una pulmonia.
Sinònim: Anar lleuger de roba, anar prim de roba.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desvestit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Anar lleuger de roba, o emprendre una caminada de bon matí.
Lloc: Girona, Vic.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fresca», p. 252. Edicions Polígrafa.
Dur poca roba.
No trobes que vas massa a la fresca per ser la tardor? Encara agafaràs una calipàndria.
Equivalent en castellà: Ir ligero de ropa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «fresca». Editorial Barcanova.
Amb poca roba.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Anar (o no), anar-se'n (o no)», p. 15. Editorial Millà.
Dit quan no es va amb suficient roba.
Lloc: Empordà.
Sabater i Costa, Robert (2021): D'abantes a Xurrencai. El parlar de l'Empordà «Frases fetes. A», p. 73. Gorbs Comunicació i Edicions.

Engegar a la fresca

3 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Mandar a paseo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 93. Editorial Pòrtic.
Sinònim: Engegar a fregir espàrrecs, a fregar, a pastar fang, a passeig, a dida.
Equivalent en castellà: Mandar a paseo, Al cuerno, A escardar cebollinos.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 97. Editorial Diàfora.
Treure's algú del davant.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «engegar», p. 45. Editorial Millà.

Deixar-la a la fresca

2 fonts, 1997.
Sinònim: Cantar a la finestra.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Deixar v. tr.», p. 124. Edicions 62.
Sinònim: Escopir a la finestra.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Fresc -ca adj.», p. 171. Edicions 62.

Prendre's (alguna cosa) a la fresca

2 fonts, 2004.
No preocupar-se / sense immutar-se per alguna cosa.
La seva situació preocuparia a qualsevol altre, però ell tot s'ho pren a la fresca i està ben tranquil / No s'ha capficat gaire amb el divorci dels seus pares, s'ho ha pres a la fresca.
Sinònim: Tirar-s'ho tot a l'esquena, tirar-se (alguna cosa) a l'esquena, tirar-se (alguna cosa) al darrere, no alçar el ventrell (d'algú), posar-se el món per barret, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, no posar-se cap pedra al fetge, posar-se de panxa al sol.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desaplicar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
No preocupar-se / (estar) sense immutar-se per alguna cosa.
No patirà mai dels nervis, sempre es pren les coses a la fresca / És poc formal i té fama de prendre's la feina a la fresca.
Sinònim: Tirar-se (alguna cosa) a l'esquena, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, ésser un fresc, posar-se de panxa al sol, posar les ànsies sota el coixí, espolsar-se les puces de damunt, tirar-se les puces de damunt.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Despreocupar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Prendre's a la fresca

2 fonts, 1997.
Ballarín i Monset, Josep M.
Ballarín i Monset, Josep M. (1997): Avui «De prop i de lluny. La Passió i la manega...», p. 33. L'Avui / El Punt Avui.
Despreocupar-se (en general).
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Preocupacions», p. 36. Edicions 62.

Amb les penjarelles a la fresca

1 font, 2011.
Trobar-me'l pel passillo amb les penjarelles a la fresca, què vols que et digui.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - V», p. 190. Edicions Proa.

Deixar (algú) a la fresca

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1772. Publicacions de la Universitat de València.

Deixar-lo a la fresca

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 207. Editorial Millà.

Deixar-los amb els malucs a la fresca

1 font, 1997.
I que tot plegat és un complot per deixar-los a ells amb els malucs a la fresca, i rebentar la ponència del català.
Grau, Anna (1997): Avui «Passos perduts. Reventós desabrigat», p. 64. L'Avui / El Punt Avui.

Despatxar a la fresca

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 257», p. 504. Columna Edicions.

Engegar (algú) a la fresca

1 font, 2004.
Expulsar de mala manera, amb paraules despectives o violentes.
Va engegar la seva mare a la fresca quan li va demanar que l'ajudés a desparar taula.
Sinònim: Enviar (algú) a la pífia, enviar (algú) a fer la mà.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Despatxar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Engegar (o enviar) a la fresca

1 font, 2000.
Sinònim: Engegar (o enviar) a la pífia | Engegar (o enviar) a passeig | Engegar (o enviar) a dida | Engegar (o enviar) a fregar | Engegar (o enviar) a pastar fang | Engegar (o enviar) a la quinta forca.
Equivalent en castellà: Mandar (o enviar) al cuerno | Mandar (o enviar) a paseo | Mandar (o enviar) a tomar el fresco | Mandar (o enviar) a escardar | Mandar (o enviar) a escardar cebollinos | Mandar (o enviar) al quinto infierno.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «II. Variantes fraseológicas. 1. Una construcción prefabricada admite la sustitución léxica de algunos de sus componentes (afectan al grupo verbal y nominal)», p. 187. Estudios Románicos.

Pendre-s'ho a la fresca

1 font, 1997.
No preocupar-se.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pendre v. tr.», p. 254. Edicions 62.

Pendre's (alguna cosa) a la fresca

1 font, 1997.
No preocupar-se'n.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Fresc -ca adj.», p. 172. Edicions 62.

Péndrer (una cosa) á la fresca

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 239. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Posar-los a la fresca

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 225. Editorial Millà.

Prendre-s'ho a la fresca (cont. 1)

1 font, 2007.
Sinònim: De la taula al llit, i del llit a la taula | Diumenge treballaria, si en fos dia | Donar la terra a Sant Joan de l'Erm | El que no es fa, queda per fer | Escalfar cadires | Esperar postes de sol i culs (o caps) de setmana.
Equivalent en castellà: Tumbarse (o echarse) a la bartola.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «465», p. 134. Garsineu Edicions.

Prendre-s'ho a la fresca (cont. 2)

1 font, 2007.
Sinònim: Estacar-se-li els llençols al llit | Estimar-se més un vagant que una rectoria | Feina fuig, mandra no em deixis | Feina fuig, que jo ja vinc | Fer el gallofo | Fer-ho com els rucs de l'Urgell, que quan veuen la càrrega ja suen | Fugir de fam i de feina.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «465», p. 134. Garsineu Edicions.

Prendre-s'ho a la fresca (cont. 3)

1 font, 2007.
Sinònim: Gastar més cul de calces que espardenyes | Gratar-se el melic (o la panxa) al sol | Jaure a la nit i badallar de dia | Jaure tot el dia com un gos | La ganduleria és la mare de tots els vicis | Malaguanyat pa que es menja!
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «465», p. 134. Garsineu Edicions.

Prendre-s'ho a la fresca (cont. 4)

1 font, 2007.
Sinònim: Mare de Déu del Roser, mantingueu-me sense fer res | Matar l'aranya | Menar-la grossa | Mentre hi hagi rucs, els savis aniran a cavall | No aplanar (o ajupir, o blegar) l'esquena (o l'espinada) | No cansar-s'hi gaire | No fer res més que menjar i jaure.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «465», p. 134. Garsineu Edicions.

Prendre-s'ho a la fresca (cont. 5)

1 font, 2007.
Sinònim: No fer-se mala sang | No guanyar-se ni el pa que es menja (o ni la sal que li posen a l'olla) | No plegar una palla de terra | No posar-se pedres al fetge | No trencar-s'hi cap os | Passar el dia cantant pavanes | Perdre el temps.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «465», p. 134. Garsineu Edicions.

Prendre-s'ho a la fresca (cont. 6)

1 font, 2007.
Sinònim: Portar la galvana estacada al damunt | Posar-se (o estirar-se) de panxa al sol | Qui diu «Anem!, anem!» i no es mou, de mandra bé en té prou | Res no s'espera tant com la feina | Ser més gandul (o dropo, o gos) que el jaure.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «465», p. 134. Garsineu Edicions.

Prendre-s'ho a la fresca (cont. 7)

1 font, 2007.
Sinònim: Ser un esquenadret (o un escalfabancs, o un escalfacadires, o un esquenamoll, o un panxacontent, o un panxamoll, o un pantre, o una sangonella) | Ser un tant se me'n fot tot | Tenir el fetge gros (o la pell gorda, o l'esquena ampla).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «465», p. 134. Garsineu Edicions.

Prendre-s'ho a la fresca (cont. 8)

1 font, 2007.
Sinònim: Tenir un os a l'esquena | Tocar-se tot el sant dia els allets (o la pera, o la gaita, o la pampa, o les gandumbines) | Treballar és una pena per a qui no en ve de mena | Treballar li va (o li ve) gran | Treballar tan poc com es pugui.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «465», p. 134. Garsineu Edicions.

Prendre-s'ho a la fresca (cont. 9)

1 font, 2007.
Sinònim: Viure de l'aire del cel | No caure-li els anells.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «465», p. 134. Garsineu Edicions.

Prendre-s'ho a la fresca; ajeure-s'hi

1 font, 2014.
Sinònim: Prendre-s'ho a la bartola (cast.).
Enrica Heras i Borrell (Llançà, 1908 - Figueres, 2006) (2014): «Millorem el nostre parlar». Català Sempre.

Prendre-s'ho molt a la fresca

1 font, 1995.
Em sembla que t'ho prens molt a la fresca.
Rendé i Masdéu, Joan (1995): Avui «Enraonar. El Club de la Castedat», p. 40. L'Avui / El Punt Avui.

Prendre-se-les a la fresca

1 font, 2021.
Sinònim: *Saltar-se a la torera (cast.).
Badia i Pujol, Jordi (2021): «https://twitter.com/jbadia16/status/1460735079299301382». Twitter.

Prendre's una cosa a la fresca

1 font, 2020.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 131. Universitat Autònoma de Barcelona.

Quedar-se a la fresca

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1819. Publicacions de la Universitat de València.

Quedars' á la fresca

1 font, 1805.
F. met. no lograr algú lo qu' esperaba y en qu' habia consentit.
Equivalent en castellà: Quedarse fresco.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Quedarse», p. 250.
F. met. no lograr algú lo qu' esperaba y en qu' habia consentit.
Equivalent en castellà: Quedarse frio.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Quedarse», p. 250.
F. met. no lograr algú lo qu' esperaba y en qu' habia consentit.
Equivalent en llatí: Spe falli.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Quedarse», p. 250.

Té es cap a la fresca

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. T», p. 239. Consell de Mallorca.

Treure el canari a la fresca

1 font, 1997.
Preparar-se (l'home) per orinar o per copular.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Canari m.», p. 79. Edicions 62.

Treure o fotre a la fresca

1 font, 2018.
Fer fora d'una casa, de la feina, etc.
Ahir el van fotre a la fresca i ara està sense feina.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Fresca», p. 217. Institut Menorquí d'Estudis.