Paremiologia catalana comparada digital

Acabat de dir, acabat d'oferir

46 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1910.

Acabat de dir, acabat d'oferir

33 fonts, 1915.
Oblidar-se d'una cosa.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. A», p. 25. Ajuntament de l'Escala.
Per aquelles persones que fàcilment obliden el que ha passat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 465. Editorial Moll.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.2. Parlar». Web.
Vol significar el ràpid oblit d'una cosa.
Baldelló, Francesc, prev (1928): Arxiu de Tradicions Populars, VI «Paremiologia litúrgica», p. 339. José J. de Olañeta, Editor.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 23. Editorial Virgili & Pages.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. La beneficiència», p. 98. Pagès Editors.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «A», p. 19. Autoedició.
Per indicar que es té mala memòria.
No refiïs que me'n recordaré, que ja saps que jo, acabat de dir, acabat d'oferir.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «7. Dites», p. 253. Autoedició.
Sinònim: Passat punt, passat hora (o passat l'agulla).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «428», p. 127. Garsineu Edicions.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1916): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XII. Manresa, octubre-desembre de 1916, núm. 69», p. 206. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1265», p. 760. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 27. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
D'un caracter lleuger. De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434860304201/1/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.
Critica a qui fa oferiments de boca tan sols per compliment.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 174. Editorial de Vecchi.
Equivalent en francès: Fini de dire, fini d'offrir.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 408. Robert Morel Editeur.
Equivalent en francès: Fini de dire, fini d'offrir.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 56. Robert Morel Editeur.
Expressió de desconfiança.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions populars», p. 176. Servei Local de Català de Tortosa.
Quan algú no té memòria retentiva i quan li diuen una cosa, tot seguit l'oblida.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Acabar», p. 7. Pagès Editors.
Quan algú no té memòria i no es recorda de les coses.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Dir», p. 52. Pagès Editors.
Quan algú no té memòria i no es recorda de les coses.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Oferir», p. 105. Pagès Editors.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Vària», p. 271. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 176. Llibres de l'Index, S.A.
No cal fer gaire cas de les promeses d'en Francesc, perquè acabat de dir, acabat d'oferir.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 104. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 74. Edicions Salòria.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. A», p. 110. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 178. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Allò que es diu per compliment.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Vària», p. 566. Edicions 62.
Oferiments de boca, per compliment.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «acaball, acaballes, acabar», p. 11. Editorial Millà.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 31. Editorial Acebo.
Oferiment fet per compliment, que ja se sap que no es complirà.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Acabar tr.», p. 17. Edicions 62.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 175. Museu de Vilafranca.
Equivalent en francès: Fini de parler, fini de promettre.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 101. Sport-Entraide-Amitié.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «II. Constatacions i sentències», p. 17. Autoedició.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. A», p. 11. Amics de Tous.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Vol significar el ràpid oblit d'una cosa.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 89 (Any II, 9-octubre-1937) «Aforismes explicats», p. 477. Revista Curiositats de Catalunya.

Acabar de dir, acabar d'oferir

1 font, 1995.
Font: FV, CL, FI, FX, ME, MS, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 60. Instituto de Estudios Turolenses.

Acabat de dí acabat d'oferí

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Acabat de dî, acabat d'oferî

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Dir», p. 28. El Llamp.

Acabat de dir / acabat d'oferir

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Acabat de dir acabat d'oferir

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Acabat de dir, / acabat d'oferir

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Acabat», p. 46. Edicions Polígrafa.

Acabat de dir; acabat d'oferir

1 font, 2014.
S'aplica a les persones que tenen poca memòria, o bé, que no fan el que han promès. Per una orella li entra i per l'altra li surt.
No hi confies, que ell,ja ho saps: acabat de dir, acabat d'oferir.
Lloc: Pallars.
Coll, Pep (2014): El parlar del Pallars «IV. Locucions i frases fetes. 2.Frases fetes. c) Frases fetes invariables», p. 97. Garsineu Edicions.