Lloc: Cocentaina (Comtat).
Bon guaret fa bon esplet
36 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1883.
Bon guaret fa bon esplet
14 fonts, 1969.
Camp que s'ha deixat reposar una anyada sense sembrar-lo.
Lloc: Empordà.
Refranys que es limiten a descriure fets fonamentats en l'observació, l'experiència i el raonament inductiu, i que no comporten cap judici de valor. Fan referència a fenòmens atmosfèrics o naturals, ensenyament sobre el conreu del camp, sobre el temps circular, sobre el coneixement de la natura…
Rotació de diverses collites durant l'any, no pas guaret mort (no sembrar-hi res).
Guaret = terreny, bancal / esplet = abundor, collita. Qui més té, més obté.
Equivalent en castellà: Ande o no ande, caballo grande.
Equivalent en francès: Bon labour fait bonne récolte.
Lloc: Catalunya del Nord.
Deixat en guaret, el camp torna amb escreix allò que hom li ha confiat. De: Ovidi.
Equivalent en llatí: Requietus ager bene credita reddit.
Font: Ars 351.
Tot seguit relacione —ordenades alfabèticament— diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
Lloc: País Valencià.
En l'entrada guaret del DNV no trobem la dita «bon guaret fa bon esplet». Tampoc trobem els modismes comparatius «beure més que el guaret» i «més dur que pedra en guaret».
Lloc: País Valencià.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Guaret: Preparació de la terra a sembrar. La preparació consisteix a deixar-la descansar un temps o treballar-la —llaurar-la— amb més profunditat de l'habitual. Esplet: Collita.
Lloc: País Valencià.
Terra de conreu llaurada, però no sembrada.
Lloc: Ribera.
El bon guaret dóna bon esplet
2 fonts, 1999.
La llaurada ha de ser fonda.
Sinònim: El bon guaret fa bon esplet.
Lo bon goret dona gros esplet
2 fonts, 1883.
Qui fa bon guaret, fa bon esplet
2 fonts, 2007.
Aquell que cava fondo, tindrà bona collita.
Cal aclarir que la paraula guaret vol dir, a més de repòs, la profunditat del tall […]. En alguns casos i per necessitat, atesa l'abundància i el gruix de les arrels, la fondària superava el metre.
Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.
Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).
Bon goret dóna bon esplet
1 font, 2003.
NN: Goret: variant dialectal de guaret.
Sinònim: Bon goret fa bon esplet.
Bon goret fa bon esplet
1 font, 2003.
NN: Goret: variant dialectal de guaret.
Sinònim: Bon goret dóna bon esplet.
Bon guaret, fa bon esplet
1 font, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Bon guret fa bon esplet
1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
De bon goret, bon esplet
1 font, 2005.
Goret (o guaret): llaurada (també deixar un any la terra en repòs) | esplet: collita. La terra ben treballada dóna bona anyada.
El bon goret / dona gros esplet
1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
El bon goret dóna bon esplet
1 font, 1951.
El bon goret dóna gros esplet
1 font, 1914.
Sinònim: Llaura ben fondo, que pa trindràs.
Equivalent en castellà: Ara bien y hondo, cogerás pan en abondo.
El bon goret fa bon esplet
1 font, 1987.
La llaurada ha d'ésser fonda, en lloc de fer-ho comm els malfeiners, que diuen que la grama conserva la llecor i priva que la rubina s'emporti la terra de conreu.
El bon guaret fa bon esplet
1 font, 1999.
La llaurada ha de ser fonda.
Sinònim: El bon guaret dóna bon esplet.
El bon guaret, dóna bon esplet
1 font, 1984.
Lo bon goret / dóna gros esplet
1 font, 1969.
Lo bon goret, dona gros esplet
1 font, 1900.
Lo bon guret / dona bon esplet
1 font, 1888.
Equivalent en castellà: Ara bien y hondo / cogerás pan en abondo.
Equivalent en castellà: Si no quieres incomodar a ninguno / labra harto y duro.
Lloc: ES: Monzón.