Paremiologia catalana comparada digital

Casa, la mia, per pobra que sia

65 recurrències en 31 variants. Primera citació: 1878.

Casa mia, per pobra que sia

6 fonts, 1926.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Casa Refr. a)». Editorial Moll.
Refrany que significa que la casa pròpia és preferible a qualsevol altre lloc per bo que sigui.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mia». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Casa», p. 42. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1499», p. 796. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. C», p. 27. Consell de Mallorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «076 - Casa mia, per pobra que sia», p. 076. Blogger.
La millor casa és la propia casa.
Equivalent en llatí: Domus propria, domus optima.
Font: HW 6259.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «726». Enciclopèdia Catalana.

Casa mia per pobra que sia

5 fonts, 1933.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2021): Cultura popular mallorquina «Refranys». Web.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2020): Cultura popular mallorquina «Refranys mallorquins - http://glosesidits.byethost7.com/dits.html». Web.
Una de les primeres coses que s'ha de procurar és tenir casa propia.
Lloc: Oliana.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «21. Casa i derivats. Casa. Refranys sobre la construcció de la casa», p. 82. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

La casa, meva, per pobra que sia

5 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. La casa», p. 28. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 191. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 270. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

Casa mia per pobre que sia

4 fonts, 1878.
Briz, Francesch Pelay; Matheu, F. (1878): Calendari catalá del any 1879, p. 70. Joan Roca y Bros, Editor.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 28. Ajuntament d'Inca.
Peña i Nicolau, Pere d'Alcàntara (Pep d'Aubenya) (1880): La Ilustració catalana (10-12-1880), núm.16 «El capellá moro de la llonja», p. 126. Revista La Ilustració Catalana.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol X. Institucions i costums Sèrie A. Casa. Refranys», p. 157. Hora Nova.

Casa, la mia, per pobra que sia

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1092. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 267. Edicions 62.
No matter how humble it may be, home is the place where one feels happiest.. The proverb comes from the famous song, Home, Sweet Home, by Howard Payne.
Equivalent en anglès: There's no place like home. [EPE: 661] - [S&C: 185].
Font: [P: V, 637] - [S&C: 185].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 78. Web.
Ens explica que allò que és nostre és el que més ens estimem, independentment de circumstàncies desfavorables. El afecto que se tiene por elhogar hace que parezca mejor que cualquier otro.
Equivalent en castellà: Casa mía, casa mía, por pequeña que tú seas, me pareces una abadía [MK: 30.862] - [S&C: 185].
Font: [P: V, 637] - [S&C: 185].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 78. Web.
Equivalent en francès: À chaque oiseau son nid paraît beau. [S&C: 185].
Font: [P: V, 637] - [S&C: 185].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 78. Web.
Amor.
Font: [P: V, 637].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Casa / Llar.
Font: [P: V, 637].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 177. Web.
Identitat.
Font: [P: V, 637].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 183. Web.
Pobresa.
Font: [P: V, 637].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 185. Web.

Caseta mia, per pobra que sia

3 fonts, 1933.
I ho notes molt quan l'has de deixar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.1. Casa i aixovar. Refranys», p. 232. Editorial Moll.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «21. Casa i derivats. Caseta», p. 89. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Lloc: Palma (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gran o xica, casa mia, sia com sia

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1097. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 270. Edicions 62.

La casa, meva, per pobra que sigui

3 fonts, 1990.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La casa», p. 62. Garsineu Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Casa», p. 71. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 25. Ajuntament de Banyoles.

Caseta mia per pobra que sia

2 fonts, 1983.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Edificis», p. 53. Consell Insular de Menorca.
Lloc: Palma (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Caseta mia per pobre que sia

2 fonts, 2013.
Vol dir que tothom estima lo seu, la seua familia, la seua patria, etc.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. C», p. 3. Cultura Popular de Menorca.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 11. Setmanaris i Revistes, SL.

Casa «mia», per pobra que sia

1 font, 2007.
Mia: forma arcaica de l'adjectiu possessiu meua o meva.
Sinònim: Val més ser amo de poc que mosso de molt (o cap d'arengada que cua de lluç).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «666», p. 197. Garsineu Edicions.

Casa «mia», per pobre que sia

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 67. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.

Casa la mia per pobre que sia

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Casa meva per pobra que sia

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.

Casa mia, / per pobra que sia

1 font, 1967.
Una de les primeres coses que s'ha de procurar és tenir casa pròpia.
Lloc: Oliana.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casa», p. 275. Edicions Polígrafa.

Casa mia, casa mia, encara que petita que sia mia

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La casa», p. 62. Garsineu Edicions.

Casa mia, per pobra que sía

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 223. Manuscrit.

Casa mía, per pobra que sía

1 font, 1902.
Batlle, Joan Baptista (1902): Calendari català, pera l'any 1902, p. 103. Joan Bta. Batlle.

Casa mia, per pobre que sia

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 23. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Casa, la mia…, per pobra que sia

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Caseta «mia» per pobra que sia

1 font, 2022.
Equivalent en alemany: Klein, aber mein.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2022): «https://twitter.com/rperellob/status/1592969576723058688». Twitter.

Caseta «mia» per pobre que sia

1 font, 1984.
Tothom s'estima lo seu.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Edificis», p. 201. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Caseta (o terreta) mia per pobre que sia

1 font, 1993.
Aquí no vol dir sols la casa, sinó també el poble, la terra on som nats (F.C.M.). Vegi's n. 429.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «640 Caseta», p. 96. Institut Menorquí d'Estudis.

Caseta mia per petita que sia

1 font, 1968.
Per a nosaltres és «la caseta i l'hortet», a Catalunya; «caseta mia per petita que sia», a Mallorca; «mil duros i tartaneta», a València.
Lloc: Mallorca.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 259. Editorial Pòrtic.

Caseta mia, / per pobra que sia

1 font, 1967.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caseta», p. 296. Edicions Polígrafa.

Caseta mía, / per pobre que sía

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XVI.- Edificis», p. 299. Institut Menorquí d'Estudis.
Caseta mía, aqui no vol dir sols la casa, sino també es poble, sa tèrra ont som nats.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVII.- Pobles (nacions, tèrres…). I. En general», p. 323. Institut Menorquí d'Estudis.

Caseta mía… per pobre que sía

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVIII.- Pobres», p. 326. Institut Menorquí d'Estudis.

La casa meva, per pobra que sia

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

La casa, meva, per podre que sia

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 52. Web.

Per pobra que sia, casa mia

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol III: L'economia domèstica i altres coses. 3.1. La casa», p. 54. Eixam Edicions.

Terreta mia per pobre que sia

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 531. Edicions 62.