Paremiologia catalana comparada digital

D'un home ben cuidat n'hi ha per a molts anys

25 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1900.

D'un home ben guardat, n'hi ha per anys

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1078. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 294. Edicions 62.

D'un home ben cuidat n'hi ha per a molts anys

2 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «6. La dona i l'home - 6.1. Home». Web.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

D'un home ben cuidat, n'hi ha per molt temps

2 fonts, 1915.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. L'home», p. 49. Pagès Editors.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

D'home ben cuidat n'hi ha per molts anys

1 font, 1915.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0065 «Refrans i dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435020304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

D'home ben guardat, n'hi ha per molts anys

1 font, 2008.
Ho diu el fadrí vell, per justificar-se del perquè no s'ha casat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 436. Editorial Moll.

D'un home bèn conservat n'hi ha per mòls anys

1 font, 1903.
Equivalent en castellà: Como te curas, duras.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 150. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

D'un home ben conservat, n'hi ha per anys

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 280», p. 95. Columna Edicions.

D'un home ben cuidat n'hi ha per anys

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Salut / Sanitat», p. 238. Universitat Miguel Hernández.

D'un home ben cuidat ni ha pera molts anys

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

D'un home ben cuidat, n'hi ha per a molt temps

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: El viejo que se cura, cien años dura.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. D», p. 795. Antoni López, Editor.

D'un home ben cuidat, n'hiha per' mólt temps

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: El viejo que se cuida, ó cura, cien años dura.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 224. Imp. de J. Horta.

D'un hòme ben cuydat, n'hi ha per anys

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Como te curas (cuidas), duras.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XV. Salut. Malaltia», p. 368. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Quomodo te curas, longum sic vivis in oevum.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XV. Salut. Malaltia», p. 368. Centre Excursionista de Catalunya.

D'un pagès ben conservat n'hi ha per molts anys

1 font, 2008.
Perquè duu una vida sana i d'acord amb la naturalesa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.5. Gent foravilera. 4.5.1. Amos, criats i mossos / Pagesos, vinaters… Refranys», p. 223. Editorial Moll.

De un hòme ben criat, no hi ha per a molt de temps

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 63. Editorial Arte y Letras.

De un home ben cuidat ni ha per mol temps

1 font, 1919.
Equivalent en castellà: El viejo que se cura cien años dura.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «H», p. 29. Manuscrit.

Home ben guardat n'hi ha per molts anys

1 font, 1993.
Ho diu el fadrí vell quan vol justificar-se del per què no s'ha casat.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1505 Home», p. 206. Institut Menorquí d'Estudis.

Home ben guardat, n'hi ha per molts anys

1 font, 2008.
I de cada vegada més.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 439. Editorial Moll.

Homo ben guardat, n'hi ha per molt d'anys

1 font, 1984.
Qui du una bona vida, pot viure estona.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 234. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Homu ben guardat, / n'hi hà per molts anys

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 311. Institut Menorquí d'Estudis.