Dues coses tan diferents que no s'adiuen.
Dona que molt mira, poc fila
43 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1910.
Dona que molt mira, poc fila
22 fonts, 1980.
El verb «mirar» té molts significats; en aquest cas podem entendre que es refereix a l'acció de dirigir la mirada cap a un indret, distraient-se de les feines domèstiques que tota dona diligent ha de realitzar.
Filar = fer fil. El temps que es perd distraient-se és temps que no es dedica al treball.
Sinònim: Similar: Dona finestrera, malfaenera.
Equivalent en castellà: La mujer que mucho mira, poco hila.
Lloc: País Valencià.
L'home que molt mira tampoc treballa.
Sinònim: Dona finestrera, poc finalera | Dona finestrera, puta o gallinera.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Ribera.
La dona que mira no fila
5 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
La dona que molt mira, poc fila
4 fonts, 1969.
Equivalent en castellà: La muger que mucho mira, poco hila.
Font: Capítol III. (III.19).
La malfiança és l'indicador més reiterat com a consell envers el gènere masculí, i això és producte de la por al voltant i davant la dona.
Equivalent en francès: La femme qui regarde beaucoup, file peu.
Lloc: Catalunya del Nord.
Equivalent en francès: La femme qui regarde beaucoup, file peu.
Lloc: Perpinyà.
Dona que molt mira poc fila
3 fonts, 1993.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Sinònim: Dona que mira no fila.
La dona que mira, no fila
2 fonts, 1989.
Dona que mira no fila
1 font, 2003.
Sinònim: Dona que molt mira poc fila.
Dona que molt gira, no fila
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Dona que molt mira poch fila
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
La dona que mira, / no fila
1 font, 1968.
La dona que molt mira poc fila
1 font, 2004.
I és que ja se sap que «Dona ociosa, no pot ésser virtuosa», i que «Vinya vora camí, prat vora ribera i dona finestrera, tots tres fan mala fi», perquè «La dona que molt mira poc fila» i «La dona que no vetlla no fa llarga tela». Les dones han de ser com els animals domèstics i domesticats: «Dones, gallines i gates, casolanes».
La dona que molt mira, / poc fila
1 font, 1969.
En la majoria dels casos, el poble s'acontenta amb una assonància.
Lloc: Catalunya del Nord.