Paremiologia catalana comparada digital

El bon aliment fa bon enteniment

28 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1880.

El bon aliment fa bon enteniment

8 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1078. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 21. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 775», p. 373. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 106. Web.
Sinònim: El bon aliment cria enteniment.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 314. Edicions 62.

El bon aliment cria enteniment

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1051. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Sinònim: El bon aliment fa bon enteniment.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 314. Edicions 62.

El bon aliment fa bon enteniment [primum vivere]

2 fonts, 2003.
Conseqüència.
Font: [F: A, 775].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 178. Web.
Vida.
Font: [F: A, 775].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 190. Web.

El bon aliment fa el bon enteniment

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1049. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.

Es bon aliment, fa bon enteniment

2 fonts, 1984.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. E», p. 163. Consell de Mallorca.
Qui bé s'alimenta, no té maldecaps.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Cuina. Menjar i beure», p. 188. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Bon nodriment agua l enteniment

1 font, 1889.
Bonsenyor, Jahuda (1889): Libre de paraules e dits de savis e filosofs, Los proverbis de Salomo, Lo Llibre de Cato «Capitol V. De bon nodriment», p. 11. Imprenta d'en Joan Colomar y Salas.

Bon nodriment aguha l'enteniment

1 font, 1900.
(Jud.).
Sinònim: Lo bon aliment fa bon enteniment | Ventre plè, enteniment gros.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «N», p. 68. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Bon nodriment agusa l'enteniment

1 font, 1992.
Sinònim: El bon aliment fa bon enteniment.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 389», p. 451. Columna Edicions.

Bòn nutriment, ajuda l'enteniment

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 38. Editorial Arte y Letras.

El bon aliment fa bo l'enteniment

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «E», p. 53. Ajuntament d'Alzira.

El bòn aliment, fa bòn enteniment

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 165. Centre Excursionista de Catalunya.

El bon aliment, fa bon enteniment

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 32. Ajuntament de Banyoles.

Es bon aliment fa bon enteniment

1 font, 2008.
Per poder discórrer bé s'ha de tenir la panxa plena. Malgrat això, volem dir que, després d'una bona teca, ni es pensa ni es treballa bé.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 365. Editorial Moll.

Qui té un bon enteniment haurà un bon aliment

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Plantes medicinals», p. 166. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Un bon aliment fa bo l'enteniment

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

Y tambè 'l bon aliment / fá lo bon enteniment

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 99. Imprempta de Carlos Latrobe.